LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Francesc d'Assis de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies. Enterrat a l'Escorial al costat de les reines consorts. Espós d'Isabel II, avui tenim clar que cap dels seus fills, eren seus.   Tenia una incapacitat que feia difícil tenir fills, això va provocar una cruel rumorologia popular que el va perseguir des del dia del seu casament amb la reina Isabel II. De la reina el nombre d'amants era enorme. D'ell se sap poc. Els defensors parlant d'amants i fills il·legítims, els investigadors d'un sol amant masculí. Tot indica El fet és que la seva possible homosexualitat va aixecar tota mena de burles contra un rei que se'l considerava cornut i homosexual: Isabelona / Tan frescachona / y don Paquita / tan mariquita Retrat de Federico Madrazo Una de les acusacions era que li agradava els banys, fet que a l'Espanya més marrana considerava que era coses d'afrancesats i marietes: " Pequeño, delgado, de gesto amanerado, de voz atiplada y

A la segona entrega em vaig centrar en les mans del retaule, en aquesta miraré altres detalls (els peus, els àngels, els pastors...), imatges que també ens transportaran als personatges del segle XVIII al Solsonès.  A través de la V entrega podeu accedir a totes les anteriors entregues. Cliqueu aquí:  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2019/02/barroc-al-solsones-v-sant-pere-de.html Imatges captades per Josep Menoyo. Carles Morató va ser l'escultor que va realitzar la majoria d'escultures del Retaule Barroc, aquest es va poder inaugurar el 1758, data de la suposada aparició de la verge del Miracle. Poc després Antoni Bordons va realitzar el daurat i la policromia, finalitzant les tasques el 1774. Eren anys en el que el neoclassicisme s'havia imposat, però el barroc tardà encara s'imposava en aquesta zona de la Catalunya Central, sempre sospitosa de rebre influències alienes. Encara que no estava ben vist per a la Inquisició, Morató va utilitzar mod

Un error molt estès és la creença que la denominació "càtars" ve del grec kataros (purs); en realitat es tracta d’un malnom despectiu que els dedicaven els seus enemics i que significa "adoradors del diable en forma de gat", o sigui bruixots. De fet, els càtars mai es van anomenar a si mateixos amb aquest nom pejoratiu, sinó que es deien simplement cristians. A Occitània se'ls va dir popularment "bons homes" i "bones dones", també homes purs, o com albigesos, bogomils, arrians, búlgars, etc. La seva influència s'estenia per tota l'Occitània, en ciutats com Tolosa, Carcassona, Besiers... Allà rebien la protecció de la noblesa. La seva presència en aquesta zona incomodava al rei Felip August de França, que recelava de la influència catalanoaragonesa en el Migdia francès (la noblesa occitana era aliada de la Corona d'Aragó). El recel eclesiàstic venia motivat pel desinterès que aquests sentien cap a tot allò materia