L'HOME DE PILTDOW PRENIA EL TE A LES 5 DE LA TARDA

 Suposadament, el 1908 Charles Dawson va trobar una mandíbula i un tros de crani a Anglaterra. Durant molts anys es va creure que era la "baula perduda", però en realitat va ser un gran engany.

L'expressió "baula perduda" es refereix originalment als fòssils de formes transicionals, quan aquests estats intermedis aparentment faltaven al registre fòssil o se'n desconeixia l'existència. No és una expressió d'ús científic, i genera grans controvèrsies. La incorrecció de terme ve de la consideració que l'evolució no va ser lineal.

Les restes òssies trobades a Piltdown (Sussex) van ser presentades pel Dawson, amb dos paleontòlegs de prestigi a la Societat Geològica de Londres, on després de dos anys d'investigació va ser acceptada com la "baula Perduda". Gran notícia, ja que era blanc, britànic i segurament ja prenia el te a les 5 de la tarda. Alguns investigadors, no britànics, van desconfiar del descobriment. Però els anglesos ho van defensar amb vehemència. Entre els defensors Arthur Conan Doyle i el francès Teilhard de Chardin.

John Cooke, 1917. L'home de Piltdown

La sospita venia del fet que a les Illes Britàniques no s'havia trobat cap fòssil, si a la resta d'Europa i especialment a l'Àfrica.

El 1953 es va descobrir l'engany. En realitat la mandíbula d'aquest esquelet corresponia a un orangutan procedent del Museu Britànic, la dent solta a un mico i el crani a un home del segle XV. A partir de llavors, les anàlisis del contingut en fluor dels ossos van demostrar que l'enterrament havia estat intrusiu, així com que el color ferruginós fosc dels ossos es devia a un tractament rebut per les restes.

Tal engany no va ser acceptat per bona part de la societat britànica que es resistia a pensar que els seus orígens podien estar fora de les Illes, especialment de l'Àfrica. Malgrat el frau, es va erigir, per subscripció popular, al lloc on es van descobrir els ossos, un monument honorífic a aquestes restes. El mateix Woodward va assistir a la inauguració, el científic que més va defensar l'autenticitat de les restes.

«L'home de Piltdown» apareix a Tubular Bells del Mike Olfield resultat de la petició que la seva discogràfica li va fer per tal d'afegir una part vocal a Tubular Bells, sembla que contra la seva voluntat i després de perdre's una ampolla de whisky.