Heròdot, Keops i la seva filla

 Segons Heròdot, el faraò Keops va prostituir a la seva filla per fer la piràmide de Gizeh, i aquesta en va fer un altre amb les pedres que li portaven els seus amants. Cert? Aquí ho explico.

Heròdot d'Halicarnàs ( Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς), va ser un historiador i geògraf grec del segle V aC considerat el pare de la història (ἱστορία).

Encara que no negà la intervenció divina en els fets històrics, basa la seva investigació  en l'observació personal dels fets i l'observació de les dades. Per ells els testimonis orals van ser fonamentals per a les seves investigacions, el fet de contrastar-los el va portar a alguna conclusió molt curiosa.

Al segle V a.C. Heròdot va visitar Egipte i va escriure sobre el que va veure allà a la seva obra "Història", la primera crònica històrica de l'Edat Antiga. a descriure el que va veure, però també el que li van explicar i és aquí on va donar per bona la narració dels sacerdots sobre Keops i les piràmides. clergues que sembla ser no tenien en bona consideració a aquest faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte que va governar des del 2490 fins al 2470 aC.

En donar per bones aquestes informacions, va presentar Keops com un governant despietat, un dèspota que va esprémer al màxim el seu poble per tal de dur a terme els seus projectes sumptuaris. Per a la construcció de la piràmide de Gizeh va necessitar fons que no tenia, per això va optar a prostituir a la seva propia filla:

"A tal extrem de maldat va arribar Keops que, per no tenir diners, va posar la seva pròpia filla al prostíbul amb ordre de guanyar certa suma, no em van dir exactament quant. Va complir la filla l'ordre de la seva part, i fins i tot ella per la seva compte va voler deixar un monument, i va demanar a cadascun dels que la visitaven que li regalés una sola pedra, i deien que amb aquestes pedres s'havia construït la piràmide que és al mig de les tres". (Historias. Libro II Heródoto.)

Si tenim en compte que per fer aquesta obra monumental faria falta unes 25.000 plaques de pedres, la filla del faraó va tenir que treballar per sobre de tota capacitat humana.

El relat “curiós” no acaba aquí. En veure Heròdot un jeroglífic va preguntar a un sacerdot què era. Aquest li va dir que la llista de la compra del faraò, i el pare de la història s’ho va tragar. Encara es trigaria més dos mil anys en poder descifrar-ho.

Avui es creu que Keops com un faraó bondadós, amable amb els seus inferiors i interessat en la naturalesa de l'existència humana, la màgia i que va retallar el poder als sacerdots. Pot estar aquí la raó per que els seus successors van enredar al pensador de Halicarnàs amb aquesta faula tan exagerada.