PERSONES INTERSEXUALS

El 8 de novembre de 1838, va néixer a França Herculine Balbín, per a alguns el primer cas conegut de persona intersexual documentat. Tot i això podem trobar en el passat dades que evidencien la seva presència.

En aquesta entrada mostraré alguns d'aquests casos, donant prioritat als que tenen a veure amb Barcelona o Catalunya.

I

El santoral cristià apareixen Sant Onofre de Capadòcia o Santa Wifrida de Portugal, nenes que en arribar a la pubertat els va créixer de manera miraculosa la barba. Lògicament van ser obsequiats amb una casta vida d'abandó a la muntanya o el sacrifici santificador, en algun cas a la creu.

Sant Onofre el podem observar al Monestir de Pedralbes i a la catedral de Barcelona, també tenim un nombre de capelles i ermites arreu del pais. Similar a santa Wilfrida a Barcelona trobem el culte de Santa Munia, una noia que no va acceptar un casament imposat i en arribar a l'adolescència li van aparèixer els atributs masculins, el seu pare la va manar crucificar. A inicis del segle XX es va prohibir el seu cult, com va passar amb el culte a sant Gos.

Frontís de Sant Onofre, Sala Capitular, Catedral Barcelona.

II

Un altre cas molt documentat va ser el d'Elena/o de Céspedes, cirurgiana del segle XVI, encara avui es discuteix si es tracta de transsexualitat o fins i tot d'altres mitologies literàries (hemafroditisme). Us adjunto aquest comentari:

"Francisco Díaz, cèlebre cirurgià de Felip II, qui en el seu primer informe de 1586 certifica que era home i "que tenia el seu membre genital bastant i perfecte amb els seus testicles, com qualsevol home i que al costat de l'anus tenia una manera d'arrugació que no semblava natura”. Tot i això, quan els contraexperts del Sant Ofici (metges, cirurgians i comares) indiquen que "li van veure els seus pits i li van ficar una candeleta per la seva natura" el cirurgià va haver de retractar-se i va justificar que el seu error "hauria de ser per una il·lusió del dimoni per les males arts i mentides de la malaventurada dona"."

Van ficar una candeleta per la seva natura. Possiblement el penis no era res més que un clítoris hiperdesenvolupat.

III

Un altre cas és el de la monja Magdalena Muñoz que el seu biògraf anomena "hermafrodita". Va ingressar en un convent d'Ubeda ia l'edat de 27 va ser expulsada per tractar-se d'un home:

"Se sap documentalment que era un personatge molt varonil amb una gran fortalesa i que, en un moment determinat, en fer un sobreesforç pateix una transformació física, un dràstic canvi hormonal i se li desenvolupen els seus atributs masculins".

Segons sembla va optar pel nom de Gaspar i es va unir als terços de Flandes. Segurament és un cas clar d'intersexualitat.

IV

Un segle després tenim el cas documentat d'una altra monja: Fernanda Fernández. (1755-?) Va ingressar al convent de monges caputxines.

"Des del començament de la seva joventut es va adonar que quan esternudava, tossia o feia algun esforç extraordinari se li separava del seu òrgan sexual un cos carnós de 3 cm o poc més de longitud i que al cap de poc temps es tornava a amagar sense causar-lo cap molèstia.No va reflexionar sobre el fenomen pel seu pudor fins als 32 anys, ja que es produïen freqüents despreniments i moviments involuntaris al seu òrgan sexual del seu cos carnós."

L'informe dels cirurgians no pot ser més clar:

"Descobrien-se baxo la regió hipogàstrica dos llavis units a la part superior a la muntanya de Venus, ia la inferior al perineu, formant la rima major. Separats els llavis no es van trobar nimfes ni clítoris; però en el lloc que havia d'ocupar aquest, es va manifestar el conducte urinari, per on sortia aquest líquid.Dues línies més avall no es va trobar l'orifici extern de la vagina, i al seu lloc hi havia un perfecte penis demarcat el seu balà a la part superior per una línia membranosa, que el circumscrivia, i acabava amb l'urèter per on deposava mensualment des dels 14 als 15 anys una curta quantitat de sang, expel·lint també pel mateix conducte un líquid seminal, quan experimentava alguna erecció o estímuls veneris.El penis no tenia prepuci; i mitjana de longitud, i en la seva erecció va assegurar arribar a tres polzades.A la base d'aquest membre es van trobar dues eminències col·laterals rodones i petites en forma de testicles, coberts per la mateixa túnica que interiorment cobreix les parts carnoses dels llavis."

Va ser expulsat del convent, se li va ordenar vestir amb robes masculines i tornat a la seva família.

V

Herculine Barbín va néixer el 1838, de família pobra va ingressar en un convent d'ursulines. "Va ser un home nascut amb genitals intersexuals a qui en néixer van confondre amb una nena i van educar com a tal. No obstant, com altres casos d'home amb genitals subvirilitzats, sempre va tenir una identitat sexual inequívocament masculina i després d'una vida realment complicada, va poder veure legalment reconegut el seu veritable sexe (home). Les conseqüències d'una existència tan difícil, el van portar al suïcidi el 1868.".

VI

 Teresa Pla Meseguer, Florenci, va néixer en una humil família de pastors de Vallibona, a la comarca dels Ports. Només va anar a l'escola quinze dies, ja que la seva professió de pastora/pastor no li deixava més temps lliure ni les burles sobre la seva aparença li eren còmodes.

En néixer, em van inscriure al registre civil com a dona, perquè ja des del principi es van adonar que les meves parts no eren normals i ningú sabia bé si era home o dona. ‘Si és dona no farà la mili. Si la posem com a home la faran despullar-se per tallar-la a la caserna i es morirà de vergonya que la vegin els altres, tots li diran coses.”

Farta de maltractaments i burles, després de la guerra s'uneix al maquis, on feia funcions de guia, mai va arribar a disparar una arma, però Enrique Rubio s'hi va acarnissar:

La Pastora, la cruel mujer que durante seis años sembró el crimen y el terror desde la sierra de Caro, al frente de una partida de bandoleros conocida por Banda de los Siete."

La “monstruosa mujer… (que)… había encontrado la vida adecuada para saciar su patológica sed de crímenes”. En un “espectacular atraco, ella personalmente asesinó a un matrimonio y dos hijos, dejando herido a un tercero”. "Pastora, una mujer lesbiana de instintos criminales…”.

"Viva la Guardia Civil, que ha atrapado a La Pastora, mujer de malos instintos, fea y pecadora."

Després de ser detingut el 1960, va ser jutjat i condemnat a mort, però la pena de mort li va ser commutada per la cadena perpètua. L'any 1977 va ser amnistiat, un dels seus carcellers, Marino Vinuesa es va commoure i la va contractar perquè treballés a les seves terres a Marines. Es va traslladar, anys després, a la província de Castelló on va morir l'any 2004.

El 1988 era entrevistat per la revista "Tiempo", allà reconeixia que no s'havia sentit mai dona: "em sentia home, i que tots em veiessin com a dona em feia patir."