DE COM JULI CÈSAR VA ENXAMPAR UNS PIRATES DIGNES D'UN CÒMIC DE ASTÈRIX.
Us explico una divertida història que ens ha arribat gràcies a Plutarc i té per actors al jove Juli Cèsar i una banda de pirates amb poques llums.
El jove membre de la gens Júlia era tant altiu, com atractiu; intel·ligent i seductor, amb una gran capacitat d'observació que van estar la gran base dels seus èxits militars i polítics.
En el seu viatge de tornada de Bitínia, on va entaular una gran amistat amb el Rei Nicomedes, el jove César va ser segrestat per uns pirates que no es caracteritzaven per la seva intel·ligència. Els xicots pensaven demanar per ell 20 talents, la qual cosa l'arrogant jove patrici va enutjar profundament, i va exigir que demanessin 50 doncs tal era el seu rang.
Mentre esperava la resposta César va fer amistat amb ells, es va dedicar a perfeccionar la seva oratòria mentre es burlava d'ells: "tornaré i us penjaré a tots". Els pirates es reien de César. Mentre memoritzava les rutes cap al cau dels bandolers.
Pagat el rescat i alliberat, Juli César va guiar a la flota romana fins al cau dels seus segrestadors. Van ser crucificats i Roma va recuperar amb escreix la seva inversió, ja que no tan sols va confiscar una important fortuna, si no també la petita flota que li va servir per atacar la veïna Rodes. Caldria preguntar qui en realitat era el pirata en aquesta història, la cara dels xicots segrestadors lligats a les creus era la de rucs per ser més que rucs.
Tant aquest èxit, com la seva missió a Bitínia, van aixecar grans enveges entre els seus eterns enemics. Així al xicot altiu i ben plantat el van anomenar com la reina de Bitínia, insinuant que havia estat l'amant passiu del rei Nicomedes. Juli mai va perdre tems en contestar.
Nota, el text de Plutarc en castellà: http://leopoldest.blogspot.com.es/2010/10/de-como-cesar-pillo-unos-piratas-dignos.html
El jove membre de la gens Júlia era tant altiu, com atractiu; intel·ligent i seductor, amb una gran capacitat d'observació que van estar la gran base dels seus èxits militars i polítics.
En el seu viatge de tornada de Bitínia, on va entaular una gran amistat amb el Rei Nicomedes, el jove César va ser segrestat per uns pirates que no es caracteritzaven per la seva intel·ligència. Els xicots pensaven demanar per ell 20 talents, la qual cosa l'arrogant jove patrici va enutjar profundament, i va exigir que demanessin 50 doncs tal era el seu rang.
Mentre esperava la resposta César va fer amistat amb ells, es va dedicar a perfeccionar la seva oratòria mentre es burlava d'ells: "tornaré i us penjaré a tots". Els pirates es reien de César. Mentre memoritzava les rutes cap al cau dels bandolers.
Pagat el rescat i alliberat, Juli César va guiar a la flota romana fins al cau dels seus segrestadors. Van ser crucificats i Roma va recuperar amb escreix la seva inversió, ja que no tan sols va confiscar una important fortuna, si no també la petita flota que li va servir per atacar la veïna Rodes. Caldria preguntar qui en realitat era el pirata en aquesta història, la cara dels xicots segrestadors lligats a les creus era la de rucs per ser més que rucs.
Tant aquest èxit, com la seva missió a Bitínia, van aixecar grans enveges entre els seus eterns enemics. Així al xicot altiu i ben plantat el van anomenar com la reina de Bitínia, insinuant que havia estat l'amant passiu del rei Nicomedes. Juli mai va perdre tems en contestar.
Nota, el text de Plutarc en castellà: http://leopoldest.blogspot.com.es/2010/10/de-como-cesar-pillo-unos-piratas-dignos.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada