EL DIA QUE A LLEIDA VAN CREMAR VIU A MAHOMA

Mahoma Moferí era un sarraí lleidatà de gran prestigi entre la seva comunitat. El seu processament va sacsejà a la societat de Lleida a mitjans del segle XV.

"Lleida any 1525" Recreació hipotètica de la Lleida medieval realitzada pel pintor Enric Garsaball a partir de la documentació facilitada per l'historiador Manel Lladonosa.

A finals de l'Edat Mitjana a Lleida hi havia una important comunitat musulmana que convivia pacíficament amb jueus i cristians. Els odis contra les minories a partir del segle XV van malmetre aquesta convivència. Molts es van veure obligats a abandonar les seves creences, altres van haver de fugir, i alguns hi van perdre la vida.

En moltes ocasions, i a falta d'arguments més consistents, una acusació de sodomia era utilitzada contra les minories. Sarraïns, jueus, esclaus o estrangers eren les víctimes més habituals.

Les lleis catalanes, Usatges, no contemplaven la penalització de la sodomia, en cap dels seus significats (1). A mitjans del segle XIII un predicador intolerant, Raimon de Penyafort, va aconseguir introduir a les lleis decretals del Papa el concepte de "pecat nefand" com a crim. Aquestes lleis eren d'obligat compliment als regnes cristians.(2).

El primer cas que coneixem de judici per aquest "crim" va ser a Lleida i contra un jueu. Era un tal Alaçar acusat d'haver comès el crim sodomític. El tribunal el va exculpar, senyalant que els testimonis havien estat subornats amb diners. Pot ser fos cert, potser el suport que la comunitat jueva tenia per part del rei Jaume I fos decisiva. Va ser l'any 1263.

Arabesc, Seu Vella Lleida

El 1340 la denúncia va ser contra un jove sarraí anomenat Afamado Sadavui Jamil. El denunciant deia que el va trobar al llit del seu amo, i sent descobert el va animar a afegir-se a la festa. Cridats els testimonis i sotmès a turment va confessar tot el que li van demanar. Jaume Riera (2) creu que va acabar a la foguera. El seu amo, el lleidatà Jaume Aguiló no va ser processat.

Però el cas que més ha cridat l'atenció ha estat la del terrisser Mahoma Moferí, cremat viu l'any 1458, en un clima de tensió contra la comunitat musulmana. La denúncia contra ell senyalava el costum de dormir amb altres homes al llit de casa seva. Fet per cert molt normal a un temps on sols els potentats tenien llits. Entre els que havia dormit més cops estava Acen Benjava, ambdós de poc més de vint anys i cunyats. Els denunciants eren cristians. En els primers interrogatoris van declarar que dormien junts per qüestió de parentesc.

Els testimonis cristians no van ser favorables als dos nois, i el tribunal va permetre el turment. Per salvar la vida els dos acusats van renegar de les seves creences i van acceptar la religió cristiana. Mahoma va passar a ser Pere Cirera. Després de reconèixer haver conegut carnalment cristians i sarraïns, demanà misericòrdia al tribunal. Però aquest el van condemnar a la foguera.

La sentència va caure molt malament entre la comunitat musulmana de Lleida. Mahoma era un home molt popular, era un jove culte que a més de terrisser tocava la viola. Aquest fet va afectar el seu company Acen, ara Joan de Boixadors, qui va ser absolt considerant que era menor d'edat. Tampoc cap dels cristians que el pobre Mahoma havia tingut relacions carnals.

La resta d'encausats per sodomia a Lleida ja ho van ser pels tribunals de la Inquisició. I no eren ni jueus, ni sarraïns. Els dos casos més coneguts eren els de dos francesos residents a la ciutat que tenien el costum de "conèixer per darrere" a les dones.

(1) Inicialment el concepte sodomia s'aplicava a qualsevol tipus de relació sexual no reproductiva. 
(2) Sodomites catalans, Jaume Riera. Ed Base.