L'ENIGMÀTICA TORRE DE VALLFEROSA

 Durant molt de temps la Torre de Vallferosa (Torà, Solsonès) formava part de l'eix defensiu entre els comtats cristians i els musulmans. La revisió històrica i arqueològica d‟aquest procés apunta a una realitat diferent en la qual s‟observa la continuïtat de població des del món antic, encara que amb una forma d‟organització diferent. La datació més antiga ens porta a finals del segle VII, això no indica que fos ni abans ni després de l'arribada dels musulmans.

Els estudis arqueològics i anàlisis de carboni ens indiquen que construccions militars fins ara explicades com a fortificacions de la frontera feudal són molt anteriors, per la qual cosa el relat històric ha de ser revisat.

És una obra de planta circular i desenvolupament irregular causat per la tècnica constructiva, de no utilitzar bastides sinó aprofitar el gruix del mur per fer-ho. De fet, no hi ha marques d'encofrats.

Les dimensions extraordinàries de la torre, de més de 30 m d'alçada, va provocar la necessitat de construir murs d'un gruix poc comú, que en ser de morter de calç i pedra haurien de solidificar-se amb lentitud.

Les dues portes de la torre no es troben encarades, sinó a ambdós extrems de la caixa, estant a més desnivellades. L'interior de la torre està organitzat en 4 nivells separats per 3 pisos de fusta sobre els ressalts corresponents.

Els estudis realitzats a Vallferosa va confirmar la proposta cronològica de segles VII-IX Sobre la base d'una àmplia sèrie de datacions de carboni, s'està en condicions de proposar que la torre no és del segle x, ni erigida per tancar les fronteres del Riubregós.

Vallferosa s'ubica a un punt de control de vies de comunicació de llarga vida, relacionables amb la transhumància i el comerç entre el Pirineu i l'interior de Catalunya amb la costa mediterrània. És a prop de focus d'eremitisme i monaquisme -Sant Serní d'Ardèvol- en zona que amb el canvi de mil·lenni es va consolidar com a frontera entre els comtats catalans i el califat de Còrdova.

Sant Martí de Llanera

No hi ha cap explicació única. És important conèixer si és anterior o posterior a les dates de la conquesta aràbiga-berber, i la seva relació amb el control de vies de comunicació com són els camins, les lleres fluvials i les canyades. La seva dimensió extraordinària ens parla d'escenografia del poder, de voler ser vistes, de domini d'un territori, de punts de peatge i de control fiscal de tradició prèvia o immediata a la conquesta islàmica, amb continuïtat en el temps. Encara hi ha més preguntes que respostes, la datació de finals del segle VII, no tanca que fos abans o després, obre un ventall de possibilitats espectaculars.

Més

Bolòs, Jordi (1986). «Algunes torres de planta circular de les valls del Llobregat i del Cardener». En: Setmana d’Arqueologia Medieval. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 157-172. Bolòs, Jordi

Bolós, Jordi:

-(1986). «Algunes torres de planta circular de les valls del Llobregat i del Cardener». Setmana d’Arqueologia Medieval. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 157-172.
-(1987). «Torre de Vallferosa». En: Catalunya Romànica, vol. XIII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 152-153.

Menchón, Juan:

-Dos torres y un relato histórico en revisión: Santa Perpètua de Gaià (Tarragona) y Vallferosa (Lleida) Academia.edu