PAPES SODOMITES II PART
Un passeig per la història del papat, on no sempre predicaven amb l'exemple. La vida dels papes no era diferent de la d'altres monarques del seu temps.
Els primers papes estaven casats i vivien amb els seus fills, el sexe no era la seva principal preocupació. Els Fets dels Apòstols (Timoteu 3 2-4) senyala que els bisbes han d'estar casats i amb fills. És a partir de Constantí i a partir del moment que passa a ser religió oficial quan comencen les veus contra el matrimoni i contra qualsevol tipus de relació sexual no reproductiva.
És el segle IV quan comença a generalitzar-se l'obligatorietat del celibat. El misogin Sant Agustí va estar un dels grans defensors. Els bisbes de Roma ja no estaran casats, i donaran exemple a la cristiandat: tindran amants, fills als quals diran nebots i els faran cardenals a molt curta edat, seran sodomites, proxenetes, assaltadors de camins, pederastes, corruptes, experts en verins, assassins... Mentre dicten lleis contra tot el que faci el que fan ells. Molts segles abans de l'holocaust, els papes van obligar als jueus anar assenyalats amb una gorra groga i van crear llistes de llibres prohibits. I molts d’ells els van fer sants.
La segona meitat del segle IV Sant Jeroni recomanava a les dones, especialment a les més joves, no apropar-se a la cort del Papa Damàs I, mentre s’escandalitzava de la cort de joves adolescents que el rodejaven. A les seves grans orgies els desig pels jovenets i jovenetes, sembla que es combinava amb el gust per les cabres, i no per menjar-les. Però va aconseguir convertir al cristianisme a l’últim emperador, Teodosi I, i va fer que aquest dictes les primeres lleis contra els sodomites que incloïen la pena de mort. Per tan brillants serveis el van fer sant.
Als finals del primer mil·lenni, les amants dels papes decideixen qui serà el successor de Pere. Aquests eren uns joguets en mans d’elles, la més famosa va estar Marozia, a la que anomenaven “Donna senatrix”, qui va arribar a anomenar a quatre Papes, entre ells Joan VIII, conegut com la Papisa Joana. Un rei anglès, Ēadweard cyning (Eduard el vell), va dir que al voltant dels papes era el millor refugi de sodomites i prostitutes.
El segon mil·lenni s’inicia amb un bandarra de Papa. Es tracta d’un noi que amb tan sols 11 anys li van posar la tiara de Sant Pere: Benet IX. El noi es va donar a tot tipus d’excentricitats, animalisme, violacions a nois o noies. Va arribar a vendre el càrrec per 1500 lliures, per després tornar-ho a recuperar. Irònicament se l'ha anomenat el Mozart o el Rimbaud dels papes.
El regnat d’aquest Papa busca-raons va provocar la reacció de molts religiosos del seu temps. Un d’ells va estar el monjo benedictí Pere Damià, aquest va ser el primer a definir el terme sodomita a inicis del segle XI. Per ell el pecat de sodomia era qualsevol pràctica sexual no reproductiva.
Pere Damià va pressionar al nou Papa Lleó IX perquè dictés la persecució dels sodomites, el monjo demanava la mort directament. Aquest li va contestar qui si ho feien l’església es quedaria sense sacerdots ni feligresos. En canvi en el Concili de Reims (1049) es van assenyalar les penitències que havien de complir els clergues pels pecats de "masturbació, pensaments impurs, empassar semen, beure sang menstrual o pastar pa sobre el cul nu". En les conclusions del concili es va assenyalar a la sodomia com "acte del diable" per primer cop a la història.
Però va estar un Papa intolerant i sàdic, Gregori IX qui dictaria les primeres lleis contra els sodomites. Aquest, junta a un tenebrós i sanguinari inquisidor, participaven en unes sessions sadomasoquistes on una bleda Elisabet d’Hongria, es deixava fer de tots per arribar al cel i la santedat.
Gregori IX va dictar el "Propter Sandàlia" pel qual es prohibia que, en monestirs i convents, els monjos, frares o monges poguessin dormir acompanyats, vetant a més qualsevol presència masculina en els convents femenins. Una altra mesura destacada va ser la butlla Excommunicamus que creava el tribunal del Sant Ofici, organisme dependent directament del pontífex, nomenant als dominics com inquisidors i establint que els heretges fossin lliurats al braç secular per al seu càstig, generalment morir a la foguera. Per la persecució generalitzada de la sodomia encara havien de passar més de 100 anys, Tomàs d’Aquino formularia la base filosòfica i uns quants papes molts sodomites la posarien en pràctica.
Giovanni María Ciochi del Monte, Juli III, mentre convocava el concili de Trento, que enviaria a la foguera a tot déu, es rodejava de joves de molt curta edat, molts encara nens. Entre ells a Innocenzo Ciochi del Monte amb 13 anys. En el moment de l'elecció, l'infant lladregot l'acompanyava com a patge personal. En estar gairebé segur de la seva elecció (i com perquè no quedessin dubtes del fet que eren amants) va passar el seu braç al voltant del noi i va dir: "Si em fan Papa, l'endemà faré que ell sigui un més entre vosaltres, com a membre del cardenalat". No només va complir la seva paraula sinó que el Cardenal Prevostino (com l'anomenava) va ser nomenat Secretari d'Estat, càrrec reservat als de més alt rang.
El seu regnat va estar una llarga festa orgiàstica on els dos amants van rivalitzar a veure què escandalitzava més, a la societat romana ja acostumada a aquest tipus d'excessos. Segons sembla, estan enterrats junts a l'església de San Pietro in Montorio.
La contrareforma va portar tots aquests excessos al terreny particular. A partir de 1555 els papes seran més discrets i donaran una imatge molt diferent del que en realitat sigui la seva vida privada.
(1) Eric Platiní, Los Papas y el Sexo. Editorial: S.L.U. ESPASA LIBROS
 |
| Sixte IV, pare de Juli II, rodejat de joves cortesans. |
És el segle IV quan comença a generalitzar-se l'obligatorietat del celibat. El misogin Sant Agustí va estar un dels grans defensors. Els bisbes de Roma ja no estaran casats, i donaran exemple a la cristiandat: tindran amants, fills als quals diran nebots i els faran cardenals a molt curta edat, seran sodomites, proxenetes, assaltadors de camins, pederastes, corruptes, experts en verins, assassins... Mentre dicten lleis contra tot el que faci el que fan ells. Molts segles abans de l'holocaust, els papes van obligar als jueus anar assenyalats amb una gorra groga i van crear llistes de llibres prohibits. I molts d’ells els van fer sants.
La segona meitat del segle IV Sant Jeroni recomanava a les dones, especialment a les més joves, no apropar-se a la cort del Papa Damàs I, mentre s’escandalitzava de la cort de joves adolescents que el rodejaven. A les seves grans orgies els desig pels jovenets i jovenetes, sembla que es combinava amb el gust per les cabres, i no per menjar-les. Però va aconseguir convertir al cristianisme a l’últim emperador, Teodosi I, i va fer que aquest dictes les primeres lleis contra els sodomites que incloïen la pena de mort. Per tan brillants serveis el van fer sant.
Als finals del primer mil·lenni, les amants dels papes decideixen qui serà el successor de Pere. Aquests eren uns joguets en mans d’elles, la més famosa va estar Marozia, a la que anomenaven “Donna senatrix”, qui va arribar a anomenar a quatre Papes, entre ells Joan VIII, conegut com la Papisa Joana. Un rei anglès, Ēadweard cyning (Eduard el vell), va dir que al voltant dels papes era el millor refugi de sodomites i prostitutes.
El segon mil·lenni s’inicia amb un bandarra de Papa. Es tracta d’un noi que amb tan sols 11 anys li van posar la tiara de Sant Pere: Benet IX. El noi es va donar a tot tipus d’excentricitats, animalisme, violacions a nois o noies. Va arribar a vendre el càrrec per 1500 lliures, per després tornar-ho a recuperar. Irònicament se l'ha anomenat el Mozart o el Rimbaud dels papes.
El regnat d’aquest Papa busca-raons va provocar la reacció de molts religiosos del seu temps. Un d’ells va estar el monjo benedictí Pere Damià, aquest va ser el primer a definir el terme sodomita a inicis del segle XI. Per ell el pecat de sodomia era qualsevol pràctica sexual no reproductiva.
Pere Damià va pressionar al nou Papa Lleó IX perquè dictés la persecució dels sodomites, el monjo demanava la mort directament. Aquest li va contestar qui si ho feien l’església es quedaria sense sacerdots ni feligresos. En canvi en el Concili de Reims (1049) es van assenyalar les penitències que havien de complir els clergues pels pecats de "masturbació, pensaments impurs, empassar semen, beure sang menstrual o pastar pa sobre el cul nu". En les conclusions del concili es va assenyalar a la sodomia com "acte del diable" per primer cop a la història.
Però va estar un Papa intolerant i sàdic, Gregori IX qui dictaria les primeres lleis contra els sodomites. Aquest, junta a un tenebrós i sanguinari inquisidor, participaven en unes sessions sadomasoquistes on una bleda Elisabet d’Hongria, es deixava fer de tots per arribar al cel i la santedat.
Gregori IX va dictar el "Propter Sandàlia" pel qual es prohibia que, en monestirs i convents, els monjos, frares o monges poguessin dormir acompanyats, vetant a més qualsevol presència masculina en els convents femenins. Una altra mesura destacada va ser la butlla Excommunicamus que creava el tribunal del Sant Ofici, organisme dependent directament del pontífex, nomenant als dominics com inquisidors i establint que els heretges fossin lliurats al braç secular per al seu càstig, generalment morir a la foguera. Per la persecució generalitzada de la sodomia encara havien de passar més de 100 anys, Tomàs d’Aquino formularia la base filosòfica i uns quants papes molts sodomites la posarien en pràctica.
El segle XIII la persecució
contra la sodomia s'agreuja amb força. Als monestirs es prohibeix que monjos i
monges dormin junts, Tomàs de Aquino recupera la idea que les
relacions homosexuals són contra natura i el jurista Raimon de Penyafort crea
el concepte jurídic del pecat nefand.
Paral·lelament entorn del papat creixent bordells, cortesans i nebots (eufemisme de fils). Ela papes per finançar la seva vida luxosa cobren pels serveis sexuals que nois i noies ofereixen o subhasten la virginitat de les seves pròpies verges familiars. El seu pas per Avinyó va transformar aquesta ciutat en el més gran prostíbul de l'Europa Medieval. El conclave de Lió va durar dos anys en mig de grans orgies. I així va arribar els segles XV-XVI, l'edat d'or dels papes sodomites, temps en els que el verí o les malalties de transmissió sexual van estar la principal causa de mort dels papes.
A Pau II (1417-1471) els seus rivals l'anomenaven "Nostra Senyora de la Pietat", encara que ell preferia el mot del "formós". Nebot (fill) del papa Eugeni IV, es va fer famós per les seves orgies sadomasoquistes, on joves ben plantats es dedicaven a lligar-lo i colpejar-lo. Segon Eric Platiní (2) va morir d'un atac cardíac mentre era sodomitzat per un mosso de cavallerisses. Encara que oficialment es va ennuegar mentre menjava.
El va seguir Francesco della Rovere (1414-1484), Sixt IV. El seu jove i ric amant, Pietro Riario, va comprar la voluntat del col·legi cardenalici per posar-li la tiara de Sant Pere. La seva afició cap als joves, als que sovint feia cardenals, no va impedir tenir tot un seguit de fills naturals, entre d'altres Giuliano della Rovere, futur Juli II i assassí del papa Alexandre VI (Roderic de Borja). Una anècdota explica que estant malalt va cridar als seus metges, aquests li van recomanar llet de dona partera, el Papa els va contestar que el suc de joves nois li sentiria millor.
Lleó X, fill de Llorenç de Medicis, va ser escollit Papa amb 38 anys. Va ser un dels papes més cultes de la història. Li deien el cast, ja que no va tenir ni concubines, ni nebots. Els seus gustos anaven més cap als nois ben dotats. Segons sembla, a la cerimònia de coronació no va poder asseure's al tron a causa de les úlceres anals conseqüència de llargs anys de practicar la sodomia. També va ser un consumidor de literatura i dibuixos de contingut eròtic-pornogràfic .
Aquest Papa va obligar a les prostitutes romanes a pagar el 40% dels seus ingressos al Vaticà, va vendre llicències pel concubinat del clergat, va vendre títols cardenalicis entre la noblesa romana i va crear la Taxa Camarae, qui la podia pagar se li absolien tots els pecats. Així violadors de nens, assassins, lladres o estafadors, si disposaven de diners, eren perdonats, aquest fet va ser el que va revoltar a Luter. La sífilis va acabar amb ell, com abans ho va fer amb Juli II.
Paral·lelament entorn del papat creixent bordells, cortesans i nebots (eufemisme de fils). Ela papes per finançar la seva vida luxosa cobren pels serveis sexuals que nois i noies ofereixen o subhasten la virginitat de les seves pròpies verges familiars. El seu pas per Avinyó va transformar aquesta ciutat en el més gran prostíbul de l'Europa Medieval. El conclave de Lió va durar dos anys en mig de grans orgies. I així va arribar els segles XV-XVI, l'edat d'or dels papes sodomites, temps en els que el verí o les malalties de transmissió sexual van estar la principal causa de mort dels papes.
A Pau II (1417-1471) els seus rivals l'anomenaven "Nostra Senyora de la Pietat", encara que ell preferia el mot del "formós". Nebot (fill) del papa Eugeni IV, es va fer famós per les seves orgies sadomasoquistes, on joves ben plantats es dedicaven a lligar-lo i colpejar-lo. Segon Eric Platiní (2) va morir d'un atac cardíac mentre era sodomitzat per un mosso de cavallerisses. Encara que oficialment es va ennuegar mentre menjava.
El va seguir Francesco della Rovere (1414-1484), Sixt IV. El seu jove i ric amant, Pietro Riario, va comprar la voluntat del col·legi cardenalici per posar-li la tiara de Sant Pere. La seva afició cap als joves, als que sovint feia cardenals, no va impedir tenir tot un seguit de fills naturals, entre d'altres Giuliano della Rovere, futur Juli II i assassí del papa Alexandre VI (Roderic de Borja). Una anècdota explica que estant malalt va cridar als seus metges, aquests li van recomanar llet de dona partera, el Papa els va contestar que el suc de joves nois li sentiria millor.
Lleó X, fill de Llorenç de Medicis, va ser escollit Papa amb 38 anys. Va ser un dels papes més cultes de la història. Li deien el cast, ja que no va tenir ni concubines, ni nebots. Els seus gustos anaven més cap als nois ben dotats. Segons sembla, a la cerimònia de coronació no va poder asseure's al tron a causa de les úlceres anals conseqüència de llargs anys de practicar la sodomia. També va ser un consumidor de literatura i dibuixos de contingut eròtic-pornogràfic .
Aquest Papa va obligar a les prostitutes romanes a pagar el 40% dels seus ingressos al Vaticà, va vendre llicències pel concubinat del clergat, va vendre títols cardenalicis entre la noblesa romana i va crear la Taxa Camarae, qui la podia pagar se li absolien tots els pecats. Així violadors de nens, assassins, lladres o estafadors, si disposaven de diners, eren perdonats, aquest fet va ser el que va revoltar a Luter. La sífilis va acabar amb ell, com abans ho va fer amb Juli II.
Giovanni María Ciochi del Monte, Juli III, mentre convocava el concili de Trento, que enviaria a la foguera a tot déu, es rodejava de joves de molt curta edat, molts encara nens. Entre ells a Innocenzo Ciochi del Monte amb 13 anys. En el moment de l'elecció, l'infant lladregot l'acompanyava com a patge personal. En estar gairebé segur de la seva elecció (i com perquè no quedessin dubtes del fet que eren amants) va passar el seu braç al voltant del noi i va dir: "Si em fan Papa, l'endemà faré que ell sigui un més entre vosaltres, com a membre del cardenalat". No només va complir la seva paraula sinó que el Cardenal Prevostino (com l'anomenava) va ser nomenat Secretari d'Estat, càrrec reservat als de més alt rang.
El seu regnat va estar una llarga festa orgiàstica on els dos amants van rivalitzar a veure què escandalitzava més, a la societat romana ja acostumada a aquest tipus d'excessos. Segons sembla, estan enterrats junts a l'església de San Pietro in Montorio.
 |
| El cardenal Giovanni María Ciochi del Monte, |
La contrareforma va portar tots aquests excessos al terreny particular. A partir de 1555 els papes seran més discrets i donaran una imatge molt diferent del que en realitat sigui la seva vida privada.
(1) Eric Platiní, Los Papas y el Sexo. Editorial: S.L.U. ESPASA LIBROS
(2) Per aquest article utilitzaré el terme sodomita per senyalar aquells homes que tenien sexe amb altres homes. Però cal tenir en compte que aquest terme es comença a utilitzar al segle XII i no es generalitza fins al final de l'Edat Mitjana. També en moltes ocasions es referia més a relacions sexuals no reproductives que a les homosexuals. En aquesta època es van utilitzar molts eufemismes en el seu lloc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada