La Mà Esquerra del Cardener és un lloc al Solsonès, també records i sentiments que allà on vaig m'acompanyen....
EL PARAL.LEL 1894-1939 Barcelona i l'espectacle de la modernitat
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Aquesta exposició explica perquè sorgeix una nova àrea d’espectacles a la ciutat, que fa que el pes de l’eix teatral es traslladi des de la zona de Plaça Catalunya - Passeig de Gracia fins a l’eix Nou de la Rambla - Paral·lel.
També explica com es configuren les noves modalitats d’expressió escènica a partir de dos elements fonamentals: la representació de les formes de vida del Districte V i de les transformacions socials i els seus nous codis de valors; i la penetració de gèneres escènics populars forans i la seva “nacionalització” a partir de la demanda del nou públic.
El Paral·lel esdevé la manifestació mes visible d’un canvi profund en la percepció social del sexe. Un canvi que afecta la societat catalana d’una manera molt transversal i que té a veure amb els estàndards de tolerància envers la ruptura de la moral tradicional.
El Paral·lel és també el lloc on es manifesten les ideologies que mouen les organitzacions polítiques i sindicals de les classes populars. Republicanisme, socialisme i anarquisme s’escampen per la ciutat i sovint tenen un punt de trobada en els teatres on de vegades es fan mítings al matí i espectacles al vespre i a la nit.
La Exposició es un passeig per aquest popular bulevard des d'els seus inicis fins a la dictadura del general Franco, temps en el que va entrar en una decadència de la que mai s'ha recuperat. El circ, el teatre, el inici del cinema, el cuplet, la comèdia, les drogues o el mon mes marginal apareix en aquesta magnífica mostra que recomano a tothom.
El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. Entre descans i descans el Pepet remugava de la seva mala sort. Orfe a 8 anys, pare als divuit, denunciat pel seu propi pare, reclutat per anar al front als 33, va acabar a un camp de concentració el 38 i un altre al 39, la "Guineu" el va ensenyar a viure, una trombo, una angina de pit... no es pot dir sort el que va tenir. Tan sols un cop va veure com la sort l'acompanyava, a 1.925 va sortir "excedent de cupo" i es va lliurar d'anar a la "Mili". De poc va servir, al 37 amb 33 anys el reclutaven per anar una guerra que ell no sentia com a pròpia. Les terres que conreava les havia aconseguit treballant de sol a sol des de molt petit, ell malfiava d'una república que amenaçava col·lectivitzar els camps que ell tant estimava. Els "trossos", l'Elvira i el seu fillet, el Joan, eren el seu món. Aquella guerra no era la seva, tampoc aquell era el seu bàndol. Un fusell màuser oxi...
Narracions curtes sobre la persecució francesa contra els homes i dones purs, mal anomenats càtars: La pira de Monségur durant la croada albigesa (massacre dels càtars) Dibuix d'Emile Bayard CÀTARS, ELS HOMES I DONES PURS. La condemna contra els càtars tenia més a veure amb la política que no pas amb la moral. França no dominava aquests territoris de gran influència catalanoaragonesa i els albigesos, o càtars, eren més aviat puritans, no en el terreny sexual, i atreien no tant a la gent comuna, com als burgesos rics i la noblesa. Els càtars (terme que significa "els purs"). Veien amb disgust l'acumulació de riqueses per part dels bisbes i la seva hipocresia. Per això l'Església titllà a aquestes persones d'heretges i va utilitzar l'acusació de sodomia com a arma eficaç en la seva croada contra elles. Qualsevol derrota de l'heretgia significava la confiscació de més propietats per a l'Església. Imatge: Cremant als "heretges" càtars al Mo...
Desde luego hi ha per triar i remenar !!!
ResponElimina