LA "ESPECIAL" RELACIÓ ENTRE SARAH CHURCHILL I LA REINA ANNE STUART.
El trencament entre la reina i la seva cortesana va precipitar el canvi de postura anglesa en la Guerra de Successió que va acabar amb la caiguda de Barcelona en 1714 en mans de les tropes franco-castellanes.
Ningú dubte sobre la gran influència que Sarah Churchill va tenir sobre la reina Anne d'Anglaterra, l'última reina de la casa Stuart a Anglaterra. Quan s'intenta explicar que aquesta relació va poder tenir un aspecte sexual, la unanimitat es trenca.
La societat anglesa del segle XVII no considerava la possibilitat que les dones poguessin tenir els seus propis desitjos sexuals, això va afavorir a moltes dones tenir relacions sexuals amb altres dones. El perill era visibilitzar la relació, llavors es considerava que la dona estava malalta d'histèria i el "remei" podia ser terrible. ( Mireu L’ablació de clítoris a Anglaterra)
Sarah Churchill (1660-1744) va ser una influent avantpassada de Sir Winston Churchill i Lady Diana de Gal.les. Amiga de la reina Anne, el seu matrimoni amb el Duc de Marlborough li va donar un poder enorme a la cort reial anglesa.
En 1660 la futura reina va conèixer a Anne Sarah Jennings (Churchill), quan encara era una nena. L'amistat va durar més de 40 anys. Sarah i Anne van créixer juntes a l'exili, juntament amb el pare de la futura reina, a Brussel·les i després a Escòcia a principis de 1680. Les cartes entre ambdues mostren una relació molt profunda, enyorant-se apassionadament en les absències.
Per a disgust de la família reial l'afecció d'Anne amb Sarah va començar a atreure una atenció negativa. Els crítics consideren que era una "passió immoderada i inapropiada per a una princesa". Van exigir reiteradament que la princesa acomiadés a Sarah de la seva companyia i renunciar a la seva amistat. Malgrat tot, aquesta pressió l'amistat no es va trencar.
Quan es va convertir en reina va promoure Sarah a la posició de la primera dama de l'alcova, que li va donar un accés sense restriccions a les estances de la reina. També va concedir molts privilegis a Sarah i al seu espòs, el totpoderós primer duc de Marlborough, i gran part de les seves amistats.
L'aparició d'Abigail Masham Colina, molt més jove que Sarah, va ser el principi de la fi d'aquesta relació. Abigail va jugar cada vegada més el paper de confident de la reina, aquesta traïció emocional va ser massa per Sarah, deixant-se portar per la gelosia.
Quan, en 1707, Sarah va descobrir per casualitat que Anne passava dues hores cada dia en privat amb Abigail, es va embarcar en una campanya per obligar a la reina a admetre que estava enamorada de la seva donzella. Al·legava que ella només estava preocupat per la reputació de la reina i el "soroll" que la relació estava causant, de passada insinuava que havien fet alguna cosa vergonyosa.
Veient la seva caiguda en desgràcia va recórrer al xantatge. Les amenaces no van tenir efecte, amics i espòs van perdre càrrecs, però ella va rebre una copiosa indemnització de 18.000 lliures, segurament a canvi del seu silenci.
La caiguda en desgràcia de Sarah Churchill, i el seu marit duc de Marlborough partidari del bàndol pro austriacista, juntament amb l'assentiment al poder dels torys va portar a un canvi de postura anglesa a la Guerra de Successió Espanyola que va portar a la caiguda de Barcelona l'11 setembre 1714 .
En aquesta etapa final la reina va empitjorar en el seu feble estat de salut i víctimes d'avortaments, embarassos conflictius i una infinitat de malalties moria a l'agost de 1714, fa 300 anys.
Més informació:Anne, Queen of England (1665-1714): http://www.glbtq.com/social-sciences/anne_queen.html
Ningú dubte sobre la gran influència que Sarah Churchill va tenir sobre la reina Anne d'Anglaterra, l'última reina de la casa Stuart a Anglaterra. Quan s'intenta explicar que aquesta relació va poder tenir un aspecte sexual, la unanimitat es trenca.
La societat anglesa del segle XVII no considerava la possibilitat que les dones poguessin tenir els seus propis desitjos sexuals, això va afavorir a moltes dones tenir relacions sexuals amb altres dones. El perill era visibilitzar la relació, llavors es considerava que la dona estava malalta d'histèria i el "remei" podia ser terrible. ( Mireu L’ablació de clítoris a Anglaterra)
Sarah Churchill (1660-1744) va ser una influent avantpassada de Sir Winston Churchill i Lady Diana de Gal.les. Amiga de la reina Anne, el seu matrimoni amb el Duc de Marlborough li va donar un poder enorme a la cort reial anglesa.
En 1660 la futura reina va conèixer a Anne Sarah Jennings (Churchill), quan encara era una nena. L'amistat va durar més de 40 anys. Sarah i Anne van créixer juntes a l'exili, juntament amb el pare de la futura reina, a Brussel·les i després a Escòcia a principis de 1680. Les cartes entre ambdues mostren una relació molt profunda, enyorant-se apassionadament en les absències.
 |
| Sarah |
Per a disgust de la família reial l'afecció d'Anne amb Sarah va començar a atreure una atenció negativa. Els crítics consideren que era una "passió immoderada i inapropiada per a una princesa". Van exigir reiteradament que la princesa acomiadés a Sarah de la seva companyia i renunciar a la seva amistat. Malgrat tot, aquesta pressió l'amistat no es va trencar.
Quan es va convertir en reina va promoure Sarah a la posició de la primera dama de l'alcova, que li va donar un accés sense restriccions a les estances de la reina. També va concedir molts privilegis a Sarah i al seu espòs, el totpoderós primer duc de Marlborough, i gran part de les seves amistats.
L'aparició d'Abigail Masham Colina, molt més jove que Sarah, va ser el principi de la fi d'aquesta relació. Abigail va jugar cada vegada més el paper de confident de la reina, aquesta traïció emocional va ser massa per Sarah, deixant-se portar per la gelosia.
 |
| Abigail |
Quan, en 1707, Sarah va descobrir per casualitat que Anne passava dues hores cada dia en privat amb Abigail, es va embarcar en una campanya per obligar a la reina a admetre que estava enamorada de la seva donzella. Al·legava que ella només estava preocupat per la reputació de la reina i el "soroll" que la relació estava causant, de passada insinuava que havien fet alguna cosa vergonyosa.
Veient la seva caiguda en desgràcia va recórrer al xantatge. Les amenaces no van tenir efecte, amics i espòs van perdre càrrecs, però ella va rebre una copiosa indemnització de 18.000 lliures, segurament a canvi del seu silenci.
La caiguda en desgràcia de Sarah Churchill, i el seu marit duc de Marlborough partidari del bàndol pro austriacista, juntament amb l'assentiment al poder dels torys va portar a un canvi de postura anglesa a la Guerra de Successió Espanyola que va portar a la caiguda de Barcelona l'11 setembre 1714 .
En aquesta etapa final la reina va empitjorar en el seu feble estat de salut i víctimes d'avortaments, embarassos conflictius i una infinitat de malalties moria a l'agost de 1714, fa 300 anys.
Més informació:Anne, Queen of England (1665-1714): http://www.glbtq.com/social-sciences/anne_queen.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada