DÉUS FEMENINS, PERÒ MOLT MASCLES.

La mitologia ens mostra com els seus grans herois no tenien cap tipus de mania a l'hora de transformar-se en atractives noies; això si, sempre acabaven mostrant la seva masculinitat. Podien ser femenins, però eren mascles grecs.

Hèrcules amb vestidet rosa la reina Onfalia (Omphale)

Zeus (clic), el pare (i mare?) de tots (i totes) va ser una femella inigualable per seduir a la Calisto, i per si fos poc, va parir un fill, el Dionís, que va ser el més gran amant de la gresca de la història. Amb tal pare no podia sorgir una altra cosa.

Calisto era una noia que estava a l'harem de la divina Artemisa (Diana). Aquesta no volia cap home al seu entorn, sota pena de mort, les noies podien ser tan sols per ella. Però un grup de xicotetes tan ben plantades tenia a Zeus fora de si mateix....

I Calisto, també lleugereta de roba, va ser el seu objectiu. Per seduir-la es va transformar en una dona extremadament bella i la nimfa beneita va caure a la trampa i gairebé sense voler va quedar divinament prenyada.

Com no ho podia amagar, la noia va acabar confessant a la molt gelosa deessa. Per salvar-la Zeus la va transformar en osa, però una altra divina gelosa, Hera, ho va descobrir i es va xivar. Diana va organitzar una cacera i amb les seves sagetes va posar fi a la vida de la desgraciada noieta. Però el deu trapella la va fer immortal, transformant a Calisto en la constel·lació Óssa Major.

Zeus i Calisto

Selene estava prenyada, com totes les que tocava Zeus, de Dionís i Hera la va tornar en més tafanera del que toca ser, si estàs envoltada per aquesta banda de déus trapelles. I així la noia va quedar una mica socarrimada. Zeus va agafar el fetus i el va acabar de criar dins seu. Bé el va cosir a la seva cama. Podia parir, però com un bon mascle.

Sembla que el diví trapella li va trobar gust al fet de parir, així un dia amb poca feina va deixar anar l'única neurona servible i va donar llum a Atenea. Tot sembla que el molt bèstia es va menjar a la pobra Metis (ben prenyada per ell) i la va tenir al seu cap fins que amb l'ajuda d'Hefestos la van deixar anar. I el poc senderi diví que li quedava el va perdre.

Hércules (clic) va estar el prototip de masculinitat grega. No se sap si va tenir més fills naturals o més amants masculins, el xicotàs no s'estava de res.

Diuen que quan Ulisses va viatjar a Esciros en la seva recerca, el va enxampar disfressat de donzella. Ell volia seduir Hèrcules la reina Onfalia (Omphale), molt masculina ella, i per aconseguir-ho es va fer passar per una innocent noieta. Diuen que va estar esclau o esclava, també que va treballar per la reina com a filadora. Les imatges que ens han arribat ens els mostren amb vestits roses, però sempre marcant muscle. Ella va quedar ben prenyada i ell va seguir fent de les seves.

A Aquiles també el va enxampar Ulisses el tafaner. Sembla que la seva mare, que era una divina bruixota, savia del seu destí a Troia (destí que el cine encara no s'ha enterat, mieru TROYA). No tan sols el va rentar tot, tot.. bé es va oblidar del seu taló.

Per evitar el sue destí el van enviar a Esciro a la cort del Rei Licomedes, disfressat de donzella i amb el nom de Pirra (pèl-roja). Allí va viure amb les filles del rei i no va desaprofitar el temps, ja que va deixar divinament prenayada a una de les filles: Deidamia, era femení, però era un mascle greg. D'aquesta relació va néixer Noeptolemo, que anys després va ser un dels guerrers que va estar dins del cavall de Troia i va esclavitzar l'esposa d'Hèctor.

Per Ulisses no va ser difícil descobrir la disfressa, però no pel seu aspecte. Hi ha diverses versions, el primer compte que va aparentar un atac i mentre les altres noies sortien espantades Pirra agafava les armes per defensar-se. L'altre compte que Ulisses disfressat de mercader oferia escollir joies o armes, lògicament acceptava les armes. Aquests deus estaven boixos... o potser boixes, qui ho sap¡¡¡