RACÓ D'ART

 Us presento obres de  Henry Scott Tuke, .François Boucher, Tiziano, Muhammad Qasim, John Singer Sargent.

 T. E. Lawrence as a cadet at Newporth Beach, near Falmouth de Henry Scott Tuke. 1921Clouds Hill, Dorset, South West, National Trust

ZEUS VA SER UNA BELLA NIMFA

( Júpiter i Calisto, Museu Puixkin de Moscou, 1744. François Boucher), Joan Planella, Brozino, Nils Dardel, John William Waterhouse, Zurbarán,

Calisto era una de les més belles nimfes que acompanyaven la deessa Artemisa (Diana). La deessa de la caça obligava que totes complissin el vot de castedat. Zeus era un déu que es transformava en allò que fos necessari per aconseguir els favors de qualsevol criatura que se li posés al seu abast. Així va ser bou, àguila o pluja daurada.

Per seduir la bella Calisto no va tenir el més mínim dubte, es va transformar en dona amb aparença d'Artemisa. I la bella i incauta nimfa va caure als seus braços. La molt gelosa esposa de Zeus, Hera, els va descobrir i els ho va explicar a Artemisa. Podem dir que Zeus per obtenir els favors sexuals de la Calisto va ser transsexual i lesbiana. Diví déu.

De la trobada Calisto va quedar divinament embarassada i la gelosa Diana va posar fi a la seva vida. Zeus la va transformar primer en una ossa, però de nou la venjativa Hera els va descobrir i Diana de nou la va matar. Apiadat d'ella el Senyor de l'Olimp la va transformar en la constel·lació de l'Ossa Major, atorgant-li així la immortalitat. Com eren aquests déus de l'Olimp!!

ZEUS MARRANOT.
Dànae rebent la pluja d'or, Tiziano, 1553 Museu del Prado.

Com eren aquests grecs¡¡. Danae era una bella princesa d'Argos que vivia tancada en una masmorra, això sí sempre estava nua, cosa que el pobre Zeus pertorbava.
Així el diví grec es va transformar en una fina pluja daurada i va caure sobre Dánae, deixant-la embarassada com a déu mana. D'aquesta unió va néixer el futur heroi Perseu.
Tiziano farà fins a tres versions, són un clar exemple del model que seguia l'Escola Veneciana, i de la que era Tiziano el seu exponent més gran. Les característiques de la dita escola es basen en el predomini del color sobre el dibuix.
Encara que la llegenda diu que estava sola, Ticiano va posar una iaia a la pintura, així quedava tot molt més fi.

SHA AMB PATGE
(Miniatura de Muhammad Qasim, 1627. Museu del Louvre)

Podem veure el totpoderós Sha Abbas I el Gran amorosament unit a un "patge", juntament amb ells es pot observar dues ampolles de vi i una dedicatòria del Sha al patge: "Tant de bo la vida et concedeixi tot el que els teus llavis desitgin dels teus amants , del riu i de la copa".
El Sha Abàs I (s XVII) va ser el més poderós monarca de la dinastia safàvida. Un dèspota i sanguinari que va ser aliat d'occident i va obrir el comerç del seu país amb Anglaterra o França. Quan va morir el seu regne s'estenia de l'Indo al Tigris.
La seva forma tirànica de governar contrasta amb la tolerància religiosa d'aquest monarca persa o dels seus constums "relaxads". Era fàcil veure'l representat amb joves ricament vestits i fins i tot intimar amb ells amb absoluta normalitat.
No és una excepció, és freqüent observar a les miniatures perses de l'època joves patges convivint amb homes de més edat i gaudint del bon vi. Mireu: https://leopoldest.blogspot.com/2016/08/rezza-abbasi-pintura-irani-siglo-xvii.html

Den döende dandyn (El dandy moribund)
Nils Dardel, 1918. Moderna Muséet d'Estocolm.

"El dandy ha d'aspirar a ser sublim sense interrupció. Viure i dormir davant d'un mirall"

El moribund té la mà esquerra al cor i no mira cap al cel, sinó al mirall de mà contemplant la seva imatge fins a l'últim alè, com a bon dandi estarà pendent de la seva pròpia imatge fins al final.
Un altre element del quadre són els acompanyants, s'han fet paral·lelismes amb la mort de Jesús. Segons aquests l'altre dandy plorós seria el deixeble estimat, Joan; la dona de taronja un àngel i les altres dues dones Maria i Magdalena (de vermell).
El quadre pot representar el canvi de vida del mateix Nils, que va viure com un dandi i normalment envoltat d'homosexuals fins al 1918 que va decidir casar-se i assentar-se a Suècia.

LA NENA OBRERA
Joan Planella i Rodríguez, 1882. MNAC

El quadre no es va conèixer públicament fins al 1884,a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid. L'obra va causar admiració entre el públic. Es valorà que el pintor hagués tingut la valentia de representar un tema contemporani. Planella n'havia aconseguit trobar poesia on fàcilment podia haver fracassat i haver caigut en la lletjor.
Deficiències d'higiene i seguretat de les empreses, salaris insuficients i inestabilitat en l'ocupació són el panorama del món obrer de mitjan s. XIX. Les jornades són llargues i feixugues; l'ingrés en el món del treball es produeix ja durant la infància: a l'edat de deu anys o fins i tot abans els nois i noies ja anaven al taller o a la fàbrica; l'obrer infantil era educat professionalment a la mateixa fàbrica fent les feines més ingrates o tasques que no necessitaven cap mena de qualificació professional. Els proletaris viuen en la misèria, víctimes de malalties biològiques, com la tuberculosi, i socials, com l'alcoholisme.

Sant Matteo Evangelista
Bronzini 1525. Cappella Capponi, Florència

A l'antiga cúpula de la Cappella Capponi a l'església de Santa Felicità de Florència, hi apareixen representats en format circular els quatre evangelistes.

Mateu és reconegut per la presència de l'àngel (l'àngel alat del tetramorfs), un querubí que sobresurt amb una sola ala de la vora inferior, mirant cap a l'evangelista i restant mig cobert pel colze. Té el tall més escultòric, amb un tractament més fred de l'epidermis i una recerca més clàssica de la bellesa formal del rostre, que a primera vista podria semblar fins i tot femenina.

Mateu ens mira amb la boca entreoberta i el cabell vermell despentinat és una imatge de tall escultural, amb un tractament gèlid de l'epidermis i una recerca d'una bellesa formal més clàssica a la cara.

Man with red drapery (Home amb cortina vermella)
John Singer Sargent. 1900 Museu Metropolità, Nova York

Considerada com una obra menor, Sargent aconsegueix dotar de vida aquest home nu embolicat en una cortina vermella, que envolta les zones més íntimes per evitar problemes als censors de facebook (els del seu temps, clar)

Com qui no vol la cosa, amb uns quants traços Sargent construeix una perfecta forma humana, amb els seus músculs, brillantors i textures. Una obra homoeròtica d'un autor que va amagar la vida privada a consciència.

John Singer (1856-1925) va ser un retratista i pintor nord-americà. Membre d'una acabalada família, es va formar a Europa com a pintor. El 1879 va visitar el Museu del Prado de Madrid, allí va conèixer l'obra de Diego Velázquez que influiria enormement en la seva obra.

El 1884 va presentar el Retrat de Madame Gautreau, per al saló de París. Va ser un monumental escàndol. El quadre semblava una obra massa ostentosa i carnal. Avui es conserva al Museu Metropolità de Nova York.

Més: https://historia-arte.com/obras/hombre-con-cortina-roja





Hylas i les nimfes (Hylas and the Nymphs)
John William Waterhouse, 1896. Manchester City Art Galleries,

És una pintura de John William Waterhouse dins del seu cicle dedicat a la mitologia grega. Representa el mite de Files, seduït per unes nimfes aquàtiques fins que es va ofegar.
El jove Hilas era tan maco que Hèrcules se'n va enamorar (fins i tot el va fitxar d'escuder i se'l va endur amb els Argonautes).
Waterhouse narra l'escena en un entorn natural ple de vegetació, però entre el que és verd destaquen els cossos nus de les nimfes, i els seus ulls, que plasmen perfectament el seu poder d'atracció.

El quadre es va fer famós per una polèmica el gener del 2018 que va produir la retirada temporal de la galeria on s'exposa, amb l'argument que determinades feministes podien sentir-se ofeses per mostrar suposadament la dona com un objecte o amb una visió negativa.

En aquesta obra de la fase prerafaelita, l'artista aconsegueix la unió perfecta entre l'esperit romàntic que encara cuejava a l'Anglaterra victoriana i el simbolisme que ja havia infectat tot Europa.

Sant Serapio
Francisco de Zurbarán. 1628. Wadsworth Atheneum, Harford. EUA.

Sant Serapi (1179-1240) després de participar en les croades, amb Ricard Cor de Lleó, va ingresar a l'orde dels mercedaris el 1222, els religiosos mercedaris es comprometien a donar la seva vida a canvi del rescat dels captius.
Va ser martiritzat pels sarraïns d'aquesta manera creativa: el van lligar a una creu en forma de X, li van arrencar els intestins i per acabar li van tallar les extremitats. Zurbarán treballava per a ells, li va fer aquest retrat del seu martiri (estalviant-nos una mica de sang i budells).
L'uniforme mercedari ocupa gairebé tot el quadre, on podem perdre'ns al buit d'aquesta tela blanca banyada per la llum, on, analitzant una mica, la relació entre la superfície total i la del vestit de màrtir és, exactament, la del Número auri .