IN NOMINE DOMINI ECCLESIA CONSECRATA EST (V PART)

 En aquesta ocasió tractaré els temes següents:

Va existir Jesús de Natzaret ?; Jesús era saduceu, fariseu, esseni...?; La mort de sant Esteve?; On va morir sant Pere?; Arameu o hebreu?; Pau de tars i les dones i el sexe; origen de la paraula església...

Accés a les anteriors entrades  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/03/in-nomine-domini-ecclesia-consecrata.html

El ichtus (en grec ΙΧΘΥΣ «peix») és un símbol que va ser emprat pels primers cristians com un símbol secret. L'acrònim significa Ἰησοῦς Χριστὸς Θεοῦ Υἱὸς Σωτήρ «Jesucrist, Fill de Déu, Salvador».

VA EXISTIR JESÚS DE NATZARET, AL QUE DEIEN MESSIES?

El relat bíblic és contradictori i les dates aportades no quadren per enlloc, segurament són una superposició de dates procedents de les prediccions de l'Antic Testament. Seguint aquest relat, no es pot dir que vagi existir. Com un com em va dir el monjo Evangelista Vilanova, la seva existència és qüestió de fe, no hi ha evidència de la seva existència. Però...

Si acudim als seus enemics, veurem que no el neguen, el contrari rebutgen quan es va dir i fer, però referint-se a un personatge real. Yeixú, Crist o Chrestus són els noms amb els quals apareix.

El Talmud babiloni, escrit al seu temps, diu que va ser penjat, el cita com un mag, no era un messies, si no un mesith (entabanador).

Qui més el cita, i no en negatiu, és Flavi Josep, però es creu que són afegits molt posteriors a la seva època. Tàcit i Plini el Jove (s. I i II) citen als cristians, seguidors de Jesús. Suetoni cita que Claudi va expulsar als seguidors de "Chrestus". Cels, s II, el cita com un fill furtiu d'una dona adúltera embarassada d'un soldat anomenat Pantera. Tosefta segueix i el cita com Yeixú ben Pantera.

Això mostra com a molt l'existència d'un home anomenat Jesús de Natzaret, la resta encara és qüestió de fe. Però, aquest Jesús del relat bíblic era egipci, saduceu, fariseu, zelota, sicari o esseni? Aquesta ja és un altra història.

Procedència Què va passar despres de la mort de Jesus? Carles Buenacasa UB.

JESÚS, ESSENI, FARISEU, SADUCEU...?

Donant, per cert, el que surt als evangelis, a quin grup o secta podia pertany?

Pels saduceus la salvació s'aconseguia complint estrictament la Llei. Els fariseus no estaven d'acord amb l'ocupació romana, acaptaven una salvació obtinguda per l'ajuda divina i la voluntat humana. Per zelotes i sicaris els tipus de mort més extraordinaris o la tortura dels seus familiars i amics els resulten indiferents, sempre que ells no hagin de respondre davant cap home com a senyor, creien en la violència. Els essenis vivien al desert sense dones, sense amor i sense diners, a Qumran vivien en comunitats cenobítiques, rebutjaven la idea que Déu pogués ser la font del mal i del patiment.

Jesús, zelota? Impossible no defensava la resposta violenta.

Jesús saduceu? El seu missatge era renovador, la resurrecció dels morts, defensava la immortalitat de l'ànima i el concepte de premi càstig a l'altre món, contrari als saduceus.

Jesús fariseu?, ells creien amb la resurrecció dels morts, el concepte de premi càstig a l'altre món i amb una salvació aconseguida per l'ajuda divina + la voluntat humana, Jesús venia de família rabínica. Segurament tenia molt d'ells, però:
- Havia de ser rabí i estar casat per poder predicar. L'evangeli no diu res en aquest sentit.
-Pau de Tars, saduceu, segurament té a veure amb marcar diferències entre Jesús i els fariseus.

Jesús esseni? Una hipòtesi molt acceptada, el desconeixement sobre on va passar gran part de la seva vida, l'ascetisme, recolliment, valoració de la vida espiritual, àpats comunitaris... Però eren profundament misògins i el personatge que sorgeix dels evangelis era tot el contrari. Recordeu l'evangeli de Mateu que una dona que sagna, el toca pel darrere i ell l'accepta. Un esseni no ho hauria fet.

La figura retratada al Nou Testament representa un intent de renovació del judaisme, des de l'interior, gràcies a una reinterpretació de les normes d'observança. Fariseu, esseni? O una mica de tots? Us ho deixo a vosaltres, i recordeu que rarament pot tenir una resposta historiogràfica, és qüestió de fe.

EL MISTERIÓS ASSASSINAT D'UN DIACA ANOMENAT ESTEVE

A la mort del mestre dels cristians sols les dones i el deixeble estimat havien donat la cara, la resta de seguidors i familiars van estar amagats i inclòs negant tenir res a veure amb ell.

Però les dones van desaparèixer, es creu que l'estimada Magdalena va fugir a Occitània, el deixeble estimat, potser amb la seva mare, a una illa grega, de la resta mai més es va saber d'elles.

Un grup autoproclamat "familiars de Jesús, i encapçalats per un tal Jaume que es deia germà del mestre va sortir a reclamar herència, malgrat que no van aparèixer en vida del tal Jesús.

Pere, i els seus seguidors, van sortir a defensar la paraula del mestre dins de la més ortodòxia jueva.

En mig de tot va sortir un jove que deia ser diaca, anomenat Esteve, que va sortir amb un missatge que no va agradar a ningú. Junt amb altres sis diaques defensa un discurs alternatiu al judaisme tradicional, demanant la fi de la Llei de Moisès, entra altres innovacions.

Això no va agradar gens als jueus, tampoc a la secta dels anomenats cristians, sent denunciat al sanedrí per blasfem contra deu i Moisès, i després executat Els seus seguidors van fugir "cames ajudeu-me", amb tal Bernabé al davant, cap Antioquia. Allà van topar amb un tal Pau, qui després de caure del seu cavall, es va posar al davant , el grup estava format per joves hel·lenitzats de la diaspora, molts d'ells ja no eren jueus.

La relació entre el tal Pau i el carismàtic Pere mai van ser prou bones, però es van trobar a Jerusalem en el primer concili que no va conciliar res, però sí que es van donar una abraçada. Mentre el tal Jaume, germà, feia de les seves i s'autoproclamava bisbe de Jerusalem. Per molts era el dolent d'aquesta història d'intriga, autor de la delació que va acabar amb el jove Esteve, protomàrtir, i potser amb la d'altre Jaume, el que va anar a inaugurar un llarg camí a Hispània i potser al mateix Pau, però cal recordar que el van fer sant i el van anomenar el Just. Però aquesta ja és una altra història.

Totes les històries d'aquells dies estan subjectes a diferens interpretacions, sempre amb anim de no ofendre a ningú.

Imatge: Retaule de Sant Esteve, Monestir de Santa Maria de Gualter, la Baronia de Rialb. Jaume serra MNAC.

Al pobre Esteve segur no podia portar roba tan esplèndida, però la seva imatge havia de donar exemple pels pobres bisbes medievals que sí que ho feien.

ON VA MORIR SANT PERE?

No hi ha cap evidència que el carismàtic Pere morís a Roma, i molt menys que fos martiritzat. Però era necessari per reafirmar al bisbe de Roma com a cap del catolicisme i Papa. De fet, la llegenda de la seva mort i sepultura s'inicia ja a mitjan segle II, assenyalant que Pere va viatjar a la ciutat en temps de l'emperador Claudi.

Que l'apòstol Pere va ser designat successor de Jesús, ningú ho posa en dubte, ni el seu més important enemic Pau. Però que sabem en realitat de la seva biografia?
Joan, el deixeble estimat, i també amb aspiracions, en els seus evangelis mostra la feblesa d'aquest líder que dubta i nega al mestre, incapaç de caminar sobre l'aigua i negant-lo tres cops.

Una altra dada curiosa és que el primer bisbe de Jerusalem no va ser ell, sinó Jaume el Major, un altre aspirant a la successió i també amb tomba incerta. Havia de ser-ho de Roma? Però ell no es dirigia als pagans.

Pere no predica de cara als gentils, si no cap als judeocristians, una minoria dins de la sinagoga. Els seus seguidors són fariseus, sacerdots i plebeus jueus. El record de Pere als evangelis i als Fets dels apòstols no és massa bo.

A poc a poc els familiars de Jesús van ocupar tot el poder, curiosament Jaume el Major va ser ajusticiat el 42, i Jaume, el germà (ἀδελφός) és el nou bisbe de Jerusalem, i Pere i Pau són expulsats. Marxen a Antioquia, on Pere segurament mort sol i abandonat per tothom.

L'any 70 els romans cremen el Temple de Jerusalem, i jueus i cristians es mostraran odi etern. Llavors sols resta un camí, l'assenyalat primer per Esteve i després per Pau, els gentils, i per ells serà important la figura de Jesús, no com un rabí, sinó com el fill de Déu. Però aquesta ja és una altra història.

Imatge. Sant Pere, Carles Morató, s XVIII. Santuari del Miracle.

ARAMEU o HEBREU?

El temps en què suposadament va viure Jesús, el hebreu ja era una llengua en desús. Sols alguns rabins el parlaven i escrivien.

Jesús va predicar en arameu, Pau parlava i escrivia en grec i coneixia l'arameu.
El textos que formaven el TANAK (TNK) eren intraduïbles i intocables, encara ho són. Però Pau, saduceu, ho va poder traduir.,(llegendes 60 traduccions de Ptolomeu)

TNK:

-Torà (= Llei): Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi.
-Neviim (= Profetes): Josuè, Jutges, Samuel (I i II), Reis (I i II), Isaïes,Jeremies, Ezequiel, Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Naüm, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries, Malaquies.
-Ketuvim (= Escrits): els Llibres de la Veritat (Job, Salms, Proverbis), Càntic dels Càntics, Rut, Lamentacions, Eclesiastès, Esther, Daniel, Esdres, Nehemies i Cròniques (I i II).

PAU DE TARS DAVANT EL SEXE I LES DONES

Normalment es presenta a Pau com un misogin, enemic de sexe i inclòs contrari al matrimoni. Els que ho neguen argumenten a una intencionalitat evident que s'ha consolidat a través de les múltiples traduccions.

Però hi ha una altra dada que pot ser més interessant per definir la seva postura. Les primeres van ser escrites estant ell viu, són: Romans (55-58), Filipencs (52-54), Gàlates (55), Filemó (52-54), Primera als Corintis (53-54), Segona als Corintis (55-56), i Primera als Tessalonicencs (51). En elles no hi cap posicionament misogin, ni contra el sexe o el matrimoni. Encara que no tenen aquesta autoria podem trobar les dues cartes a Timoteu, que saluda a una diaconessa que està al davant d'una casa d'oració, o parla dels bisbes que han d'estar casats i tenir fills.

La resta són molt posteriors i escrites cap a l'any 100. Són les cartes als efesis, als colossencs, i la segona carta dirigida als tessalonicencs. Ja en època en què entre les elits cristianes començaven els posicionaments misògins i ascètics. Aquí es veu un Pau atacant a les dones, al sexe i rebutjant el matrimoni.

Segurament per aquí podem entendre un problema de temps i autories.

IMATGE:
Sant Pau escrivint, amb la inscripció sedet hic scripsit ("seu aquí i escriu"). Manuscrit de principis del segle IX, escrit al monestir de Sant Gall. Württembergische Landesbibliothek Stuttgart. Es creu que aquesta és una de les primeres representacions de Sant Pau en manuscrits europeus.

ORIGEN DE LA PARAULA ESGLÉSIA

Avui dia, entenem la paraula «església» com un edifici consagrat a la reunió litúrgica dels fidels i com un espai de pregària. Ara bé, el terme procedeix de la paraula llatina ecclesia, que, originalment, significava «assemblea de fidels». L'origen de la paraula és el vocable grec que servia per designar l'assemblea integrada per tots els ciutadans d'Atenes: l'ekklesia ( εκκλησια) .

I és que, en un primer moment, els cristians no tenien llocs de reunió fixos, sinó que es constituïen com a assemblea allà on podien, ja fos a l'aire lliure o a cobert a l'interior de la casa d'algun dels fidels amb més recursos. Eren reunions on homes i dones es reunien en igualtat. Allà realitzaven un menjar col·lectiu (àpat) origen de l'eucaristia.

El text de l'Edicte de Milà va erigir l'Església en una institució jurídica i, per tant, facultada per posseir propietats per ella mateixa. La institucionalització de l'església va significar la pèrdua de protagonisme de les dones i la jerarquització del cristianisme.