COSTUMS ROMANES

 Molts costums dels antics romans avui no els acceptaríem. Utilitzaven sang de gladiador com a medicina, rentaven la roba amb orina, vomitaven per seguir menjant... En aquesta entrada us en mostraré algunes.

CAVE CANEM

"Cave canem" és una locució llatina que significa literalment "Tingueu cura amb el gos". S'escrivia a les entrades de les cases i viles romanes per avisar que a l'interior hi havia un gos potencialment perillós, encara que molts cops fos un mandrós i juganer. El mosaic més conegut, va ser trobat a la Casa d'Orfeu, es conserva al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, és la imatge compartida.

"En arribar a la porta trobem un rètol on estava escrit: «L'esclau que surti sense permís de l'amo agafarà cent pals». Just al passadís hi havia un conserge vestit de verd amb un cinturó color cirera, pelant pèsols d'una safata de plata. Sobre el llindar penjava una gàbia daurada amb una colorada garsa a l'interior que saludava els convidats.

Mirava aquestes coses amb sorpresa quan vaig haver de saltar cap enrere tan abruptament que de vegades em trencava la cama. Havia vist a l'esquerra, i a prop de la porteria, un gos gran lligat a una cadena, pintat a la paret que semblava viu, amb totes les lletres majúscules escrites a sota: CURA AMB EL GOS. Els meus companys van riure (...) Petroni, Satiricó, 29 (c. 60 e.c.).

RITUALS ROMANS DE PAS

Quan un nadó naixia era dipositat a l'atri als peus del seu pare. Si aquest l' aixecava, significava que el reconeixia, més tard se li posaven els noms de la família. Si no el recollia era abandonat en un lloc públic.

Als 14 anys, els homes, tornaven a ser posats a l'atri, allà es despullaven i se'ls treia la roba de la infància: la toga pretexta. Més tard se'ls vestia amb la toga viril i assumia els drets de ciutadania de la majoria d'edat: vot, servei militar i ja podia contraure matrimoni, encara que això no passava normalment fins als 16 anys.
Un altre ritual de pas tenia a veure amb la barba. Se la deixaven créixer i quan era llarga se la tallaven i era oferta a Júpiter Capitoli.

Per a les nenes els passos era gairebé anònims. Amb la primera mestruació els pares entenien que ja podien ser mares i ja les oferien en matrimoni. La nit anterior al casament, aquesta recollia les joguines i les oferia a la deessa Artemisa.

Imatge: Estàtua de bronze d'un nen de la reialesa (segle I aC)-segle I dC), potser Cesarió.

Mes: Buenacasa Pérez, Carles. Esplendor y Ocaso de Roma

ROMA I LA PEDERÀSTIA
("Impudicitia in ingenu crim est, in servo necesites, in liberto officium". Sèneca)

El model sexual romà s'allunya radicalment de l'exemple de la pederàstia grega. Ciceró ho critica virulentament, ja que resulta inadmissible per a la mentalitat romana. Pels romans, el rebuig no té l'origen en una qüestió de sexe, sinó d'estatut social. Des d'aquest punt de vista, aquesta pràctica sexual constitueix per als romans stuprum i com pot afectar la integritat d'un cos masculí lliure, es considera altament deshonrosa.

El desig sexual masculí no està, tanmateix, mal considerat com a tal, sinó que el que es rebutja és que tingui per objecte un jove ciutadà de condició lliure. En principi, la relació sexual entre dos homes es considera lligada a les relacions entre homes lliures i esclaus, per tal de complir exclusivament una funció de plaer. Per això, el desig sexual cap a un jove cos masculí s'entén perfectament i és acceptat, sempre que busqui satisfer-se amb un esclau o un llibert. Res més revelador sobre això que les paraules de Sèneca el Major: "La impudicícia en un home lliure és un crim, en un esclau és un deure, en un llibert és un servei" ( "Impudicitia in ingenu crimen est, in servo necesites, in liberto officium". ). Cal tenir en compte que l'al·lusió del pensador a l'existència de crim no resideix en la qüestió sexual, sinó que es tracta d'una perspectiva de tipus social, ja que l'amor masculí només es té entre un home lliure i un esclau o un llibert, però no entre dos "ciutadans", heus aquí la diferència principal.
La societat romana sacralitza així el cos de l'home lliure i tot intent de violar la seva integritat física constitueix una acció d'infàmia que prohibeix l'accés a la masculinitat adulta. El nen ha de créixer amb plena integritat física, cosa que impedeix que pugui ser penetrat per un altre home, ja que això l'impossibilitaria per adquirir la condició de uir (puer), que constitueix la masculinitat essencial. Així, el cos d'un jove lliure pot ser perfectament desitjable, però és intocable. Aquesta concepció d'objecte sexual actiu o passiu que caracteritza l'activitat sexual revela la idea que els romans tenen de la masculinitat.

IMATGE: Mosaic romà dipositat al Castell de Boudry (cantó de Neuchatel, Suïssa)

MÉS:

SEXE A ROMA. Del mite a la realitat. Departament de Cultura, Turisme, Joventut i Esports - Diputació Foral de Gipuzkoa. Elena Torregara i Pagola

"Sit tibi terra levis"
(Què la terra et sigui lleu).

Aquests dies amb motiu de la mort d'una popular dona mediàtica, que fa temps havia estat periodista, s'ha reproduït fins a l'avorriment aquest lema, que han substituït els RIP o EPD, suposo en la creença d'aquest de no amagar un missatge religiós.

Sit Tibi Terra Levis (TTL) mostra l'esperança que el difunt no s'estigui gaire temps a la sepultura, aguantant el pes de la terra, abans de passar a una vida millor, en el cas del món romà, a l'Inframon. La frase apel·la a la idea de transcendència segons les creences romanes i fa referència al pes de la terra que el difunt haurà d'aguantar fins a arribar a l'inframon.

Altres expressions romanes van ser "Ossa Tibi Bene Quiescant" (OTBQ), "que els teus ossos descansin bé", que els cristians ho van transformar en el "Requiescat In Pace" (RIP) origen de l'actual "descansi en pau".

Us deixo aquest bell epitafi de Marcial, dedicat als pares esclaus d'Eroció, una nena de sis anys:

"A tu, pare Frontó, i a tu, mare Flacila, us encomano aquesta nena, delícia dels meus llavis i del meu cor. Que la petita Eroció no tremoli de por davant les negres ombres i les goles horribles del gos del Tàrtar. Hauria complert de seguida els freds de sis hiverns, si no hagués ella viscut altres dies a faltar.. Que jugui ella saltarina entre patrons de tants anys i que amb la seva boca infantil balbucegi el meu nom. Que la rígida gespa no cobreixi els seus tous ossos i que tu terra, no siguis pesada per a ella: ella no ho ha estat per a tu"

Més informació: https://www.museudebadalona.cat/sit-tibi-terra-levis/

PANEM ET CIRCENSES (Pa i circ)

A l'època d'August es comença a utilitzar eufemismes per dulcificar els fets més greus, els poetes reescriuen la història per donar una identitat divina al poder i s'allunya al poble de les decisions polítiques.

Juvenal a finals del s. I al vers 81 de les seves Sàtires, es fa servir per primer cop la frase "Pa i circ" per referir-se a les estratègies de distracció del poder perquè el poble no es preocupi dels problemes reals:

(...) iam pridem, ex quo suffragia nulli
uendimus, effudit curas; nam qui dabat olim
imperium, fasces, legiones, omnia, nunc se
continet atque duas tantum res anxius optat,
panem et circenses. (...)

Traducció...: Des de fa temps -exactament des que no tenim a qui vendre el vot-, aquest poble ha perdut el seu interès per la política, i si abans concedia comandaments, feixos, legions, en fi tot, ara deixa fer i només desitja amb avidesa dues coses: pa i jocs de circ.

Imatge: Mosaic romà dels aurigues de Mèrida.

PECUNIA NON OLET
(Impost romà sobre l'orina i origen de les vespasianes)

Els romans utilitzaven l'orina com a desinfectant, especialment a les bugaderies. Van arribar a col·locar àmfores per tota la ciutat per recollir-la. Vespasià va crear un impost sobre l'activitat. En rebre les primeres recaptacions li va preguntar al seu fill Tito, no gaire partidari de l'impost ¿A què fan olor aquestes monedes? Tito que desconeixia el seu origen va dir "a diners. L'ancià emperador va contestar "Pecunia non olet" (els diners no fan olor).
D'aquí ve que durant molt de temps als urinaris se'ls coneixia com a vespasianes, encara a Barcelona es van poder veure fins als anys 30 del segle passat.

VENÈRIES: CÀSTIG DE DÉU. (TRACTATS MÈDICS)

El Codi d'Hammurabí (2250-2200 aC), era un compendi de lleis babilòniques, que contenia regulacions que abastaven el camp de la Medicina: "una malaltia amb característiques semblants a la sífilis, anomenada Benú, era considerada causa d'invalidesa contractual, en el cas de la venda d'un esclau malalt".

Hipòcrates va ser el primer a descriure la malaltia de transmissió sexual, amb totes les seves característiques, malgrat que la malaltia se suggeria a la Bíblia i en papirs egipcis. Hipòcrates l'any 460 aC descriu a més lesions genitals dures i suaus secundàries al contacte sexual i la va anomenar estranguria. Galeno confirma el que descriu Hipòcrates i li dona el nom gonorrea a la malaltia l'any 200 dC.

Els romans les anomenaven "morbus incidens" i quan realitzaven les seves invasions ja usaven uns preservatius fets de budell de carner se'ls va anomenar "camisa de Venus".

Tant grecs com romans van descriure les berrugues genitals (berrugues virals o virus papil·loma humà), transmeses per relacions sexuals. Fins ben entrat el segle XX es creia erròniament que la infecció de les berrugues o condilomes genitals formava part de les infeccions sifilítiques i gonorreiques.

A la Roma del segle I dC Aulus Cornelius Celsus (25 aC-50 dC) considerat l'"Hipòcrates llatí", fa una diferenciació de les berrugues genitals, anomenant-les ficus a les berrugues genitals, myrmècia a les berrugues de la planta del peu i thimió a la berruga vulgar. A Roma ja se sospitava la seva possible transmissió sexual, ja que sovint les persones les tenien a l'anus. Celsus també va descriure úlceres genitals dures i suaus.

Plini 'el vell' (23-79 dC) va descriure, en un dels seus escrits, una lesió anomenada 'mentagra' que seguia el cunnilingus.