CINEMA NOVEDADES, HISTÒRIA D'UNA SALA MULTIÚS.

 De Bar de "senyoretes" a cine X, aquesta sala va passar per moltes activitas, alguna d'elles el meu avi, el Poldo amat; va ser actor involuntari, o no.

Parroquia original de Sant Pere, carrer Industria.

El meu avi, que ja havia entrat en un procés de deteriorament cognitiu, un dia va arribar a casa molt “content”.

-Òndia, ara al cine Novedades fan unes pel·lícules que surten unes noies molt maques.

No s'havia assabentat que el seu cinema de temps havia passat a ser un cinema X a finals dels 70.

Programació de 1934. En català. 

La primera notícia que en tinc, va ser una queixa que va arribar al ple del regidor Miquel Tintoré el juliol del 1931. "A Gavà hi ha massa locals de senyoretes", un era el local que més tard seria cinema. Gavà amb poc més de 3000 habitants tenia tres locals i un burdell a la Roca (Ara prac del Calamot). Tals eren les necessitats del gènere masculí local?

No sé si les queixes del regidor d'Estat Català van tenir efecte o no, però al cap de poc temps va tancar i va obrir el primer cinema, més endavant ERC, partit majoritari a Gavà, va ocupar el lloc, fins al 1939. L'altre local de senyoretes estava al mateix carrer, just on després de la guerra es va instal·lar el Quartell de la guàrdia civil de Gavà. Sembla que a la Rambla Lluch, al costat de l'Hostal Vell hi havia una sala de ball amb taxi-girl i taxi-boys. I, diuen les llengües més tafaneres que els boys rarament eren sol·licitats per les senyores del poble, però per molts senyors.

Programació del cine Novetats.

El 1936 l'església de Gavà va ser cremada per seguidors de la CNT-FAI, per això es va habilitar aquesta sala com a església provisional. Per primer cop el meu avi, el Poldo Amat, va tenir a veure. Com a regidor d'ERC vas haver d'amagar-se durant la guerra després de l'infame assassinat de l'alcalde de Gavà, doctor Fabrés (ERC) per part de la FAI. Després va haver de passar per la depuració del nou règim, tot i haver salvat membres de la Lliga que estaven al punt de mira dels pistolers mafiosos de la FAI. Entre altres càstigs va haver de sufragar la compra de la imatge de la verge de Montserrat que era a l'altar, i que encara es va poder veure a l'actual església.

Del 1939 al 1953 va ser l'església de Gavà, on molts ciutadans van ser batejats, es van casar i van rebre l'últim adeu.

Després es va transformar en sala de cinema. Generalment, cinema francès "noir", aquí li dèiem cinema de "cop de punys". Eddie Constantine, Lino Ventura, Jean Gabin... alguna vegada tocava un film americà, rarament en color.

El cine estava al costat del Bar Sport, a la seva cantonada es penjaven els anuncis de programació.

La passió pel cinema va anar decaient, Barcelona estava més a prop, el Casino va tancar, el Centre Cultural va deixar de fer les seves dobles sessions de cinema juvenil i el Novedades per evitar el tancament va passar a ser cinema X. Va durar poc, i va acabar tancant. Més tard l'edifici va ser enderrocat i amb ell els milers de records, de somnis irrealitzats, de memòria de gent que va marxar... Tot se'l va endur la piqueta.

Casarena de la Guàrdia Civil, abans bar de camareres. Dis Sant Antoni 1960.

Més:

Gibert i Valentí, Alfons. Dolça Melangia... trista recordança. Ajuntament de Gavà.

Campmany, Josep.Aproximació a alguns aspectes del franquisme a Gavà. 2001, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.