VISITAR L'HOSPITAL EN TEMPS DE COVID

 Crònica de la visita amb la meva mare del darrer 22 d'octubre. Davant les queixes que veig, jo mostro agraïment al tracte del personal sanitari.

1) Ambulància. 
Demanada per a les 8 del matí, però no apareix. Al final truco a l'empresa que ho gestiona, és un 902,em tenen prop de 10 minuts en espera, la propera factura telefònica em farà feliç. Em diuen que estan de vaga i saturats, però no trigarà. Arriba una hora 10 minuts tard.

2) Entrada a l'hospital.

 Les pantalles que confirmen la cita no funciones, però el personal del taulell ho solucionen i amb gran amabilitat.

3) De camí a la primera prova. 

Ma mare va amb el caminador i jo ansiós darrere seu. Corre més que jo. Apareix l'àngel de la guarda dels zeladors, la Matilde, ens pacifica i ens ajuda a arribar. Allà ens atenen perfectament.

4) Visita mèdica. 

La cita era a les 10 del matí, entrem a les 10 i un minut. Quan vas amb una persona que sempre va accelerada s'agraeix la puntualitat. Atenció i explicació perfecta, a més ens escolten el que diem. En un moment determinat li pregunten a la meva mare per la cama, ella contesta que el queixal s'ha quedat a casa. Ella és així.

5) Tornada.

 Anem cap a la sortida, ella amb el caminador i jo darrere aguantant que no corri massa. Al taulell demanen una ambulància. M'informen que estan de vaga i la demora pot ser d'hores i no poques. En l'actual situació quedar-me a l'hospital amb la meva mare no em tranquil·litza i demano un taxi. De nou un tracte amable pel personal del taulell.

6) El Taxi. 

Arriba aviat, un cop dins noto una emissora a tope, és la COPE, qui ho havia de dir. Ma mare ho amenitza amb comentaris molt propis: "quin tou de cotxes" "avui plourà" i en bucle ho repeteix fins a arribar a casa. Feina tinc per què no salti del cotxe sense caminador. Va directa al sofà a fer mots encreuats. És una lluitadora.

De nou vinc satisfet del tracte rebut a l'Hospital de Viladecans, no puc dir el mateix dels transports.