BARROC SOLSONÍ O NAPOLITÀ

-

 El barroc que podem observar a la Diòcesi de Solsona té força punts de contacte amb la sensibilitat de les figures napolitanes de pessebre, encara que amb personalitat catalana pròpia.

Retaule de la Mare de Déu dels Colls, Sant Llorens de Morunys, Solsonès

De nou he estat al Solsona i al seu museu, però amb una diferencia important, fa uns mesos vaig estar a Nàpols, hi he trobat moltes semblances. Bé aqui en parlo.

Les imatges que podem trobar sovint al museu, o en diferents temples de la comarca, sovint podem observar uns rostres extremadament humans, expressivitat teatral, gestos emotius, policromia càlida y una intenció gairebé “escènica”.

Retaule del Roser, Riner. Museu de Solsona.


Això connecta molt amb l'esperit barroc napolità. Les figures napolitanes del segle XVIII cercaven l'emoció, el realisme quotidià, un dramatisme religiós i personatges molt “vius”.

Mans de Sant Pere, tenen vida. Carles Morató s XVIII El miracle


A la Diòcesis de Solsona passa una cosa semblant ,els rostres tenen individualitat, semblen persones reals, fins i tot hi ha certa ingenuïtat expressiva molt propera al teatre popular. La imatge de Sant Martí de Tours, per exemple, té una mirada gairebé d'actor d'escena barroca, amb la policromia brillant, el gust per les carnacions rosades, els ulls molt marcats i les mans expressives, també són molt semblants.


Retaule de Sant Martí, Riner. Catedral de Solsona


El barroc solsoní sol ser molt més rurals, amb més contingut i segurament menys exuberant que el napolità. Persisteix una certa rigidesa medieval, una simplicitat popular, i un to devocional més íntim.

En canvi, el napolità té un moviment més extrem, les teles sovint teles agitades, les composicions són més dinàmiques, i molts cops presenten un luxe teatral gairebé operístic. Nàpols és òpera barroca i Solsona teatre sacre popular. A la ciutat del Vesuvi, les figures nadalenques sorgeixen d'una tradició popular que té les rels en el paganisme, a Solsona està íntimament lligada a la religió i la situació geopolítica dels solsonins d'aquell temps.


Figures napolitanes segle XVIII


Moltes escultures barroques catalanes, vistes de prop, semblen autèntiques figures de pessebre ampliades, no és casual, els mateixos tallers i artesans sovint treballaven idèntics productes, fossin retaules, imatges processionals, i figures de pessebre.

De fet, Catalunya i Nàpols comparteixen una tradició mediterrània molt forta, amb anys de molta proximitat, gust per a la teatralització religiosa, devoció visual, i gust per les figures humanitzades.

Les imatge del barroc solsoní, transmeten exactament això: no semblen sants llunyans, sinó persones presents dins d'una escena viva.


Retaule del Roser, Museu de Solsona.



MÉS

Museu Comarcal i Diocesà de Solsona:  https://museusolsona.cat/

Santuari del Miracle  https://elmiracle.cat/

Catedral de Solsona  https://bisbatsolsona.cat/bisbat/catedral/

Sant Pere de Matamargó  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2019/02/barroc-al-solsones-v-sant-pere-de.html

Sant Cristòfol de Freixinet    https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2024/01/barroc-al-solsones-viii-sant-cristofol.html

Barroc al Solsonès: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2025/09/barroc-al-solsones-xix-tardobarroc.html




Retaule del Miracle, Carles Morató. Solsonès


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

IMATGE GÒTICA DE LA MARE DE DÉU DEL MIRACLE

-
Imatge
                                                                 Imatge d'autor anònim, Basílica del Miracle Riner, cap a 1400.                                (... del Miracle Verge hermosa //deslliureu-nos de tot mal.) Contrasta una imatge tan petita i senzilla, enmig d'un retaule barroc amb totes les ornamentacions que caracteritzen les seves escultures, en aquest cas monumentals. La raó és que la imatge és molt anterior, pot ser 300 anys abans. El 3 d'agost del 1458, una llegenda diu que la Mare de Déu s'aparegué a uns joves pastors de la Cirosa, per recordar que en aquells temps de pesta i guerra civil, els pagesos havien de seguir el camí de déu: : « Digues al poble que fasse processons, e que les fassen devociosament, e que's confessen e ...
Més informació

BARROC AL SOLSONÈS (XIX TARDOBARROC SOLSONÍ)

-
Imatge
El barroc solsoní té unes característiques que el fa molt diferent de qualsevol altre lloc. Resumeixo, amb alguna aportació pròpia, l'article d'Irene Abril Matamala, Doctoranda en Història de l’Art. Universitat de Girona. Un art per descobrir: Solsonès barroc, un paisatge històric genuí, Plecs d'Història Local, número 167. 2017  Segons l’exposició dedicada a l’art barroc al Solsonès es pot veure la Casa Gran del Miracle de Riner es diu que la comarca presenta un «paisatge històric genuí». L’afirmació es deu al fet que les infraestructures i les activitats econòmiques han donat caràcter i forma molt diferent d'altres contrades. Una seva superfície que està ocupada majoritàriament per conreus, pastures, masies i boscos, amb una densitat demogràfica baixa. I com no, l’arxiprestat del Cardener, amb seu a Solsona, on s’engloba pràcticament la comarca del Solsonès, és una de les demarcacions eclesiàstiques catalanes en què es conserva, in situ, un major nombre d’objectes artí...
Més informació

LA TRISTA HISTÒRIA DE LA MERCÈ, A QUI EL SEU PARE LI NEGÀ EL COGNOM

-
Imatge
Conec la història des de fa molt temps, l'he vist publicada (1), però encara alguns dels noms són figurats, tal és de dura aquesta història, tot va passar al parc d'American Lake. El senyor Arturo Costa, el nostre indià (2) de capçalera, va tenir una filla natural. Un dia a un cafè cantant havia fet amistat amb una noia que hi treballava, i aquesta va quedar embarassada d'ell. La mare d'ell va posar el crit al cel, i li va prometre tot l'ajut necessari, i quan la mare moris es faria càrrec d'ella. Però la mare es va ajuntar amb un altre home, i la pobra Mercè va acabar a un hospici. A la fitxa de l'hospici posava "Mercè... filla de pares desconeguts". "L'Artur Costa  Martí va néixer a Barcelona l'11 d'agost de 1869. Era fill d'en Josep Costa i de la Carme Martí i era propietari d'una petita flota de vaixells amb la qual importava carbó des de Gran Bretanya fins a Barcelona. Però si bé és cert que en aquells moments comerci...
Més informació