LA CACERA DE BRUIXES A LA CONFEDERACIÓ CATALANOARAGONESA.

La Corona d'Aragó ocupa un lloc excepcional en la història de la bruixeria europea, ja que s'hi va redactar la primera llei europea contra aquest "crim". Lluny del tòpic que assenyala la Inquisició com a principal botxí, la majoria de les persecucions van ser dutes a terme per tribunals civils i locals.




Les primeres Lleis les va dictar el Regne d'Aragó el 1349) el rei Pere III el Cerimoniós (conegut com a Pere II a València o Pere IV a Aragó). Van ser incorporades als Furs d'Aragó. No es va aplicar automàticament a Catalunya ni a València, ja que aquests estats tenien les seves pròpies corts i legislació independent. La norma anava contra els qui practicaven l'endevinació, la sortilegia i la fetilleria. El seu objectiu era el control social i religiós, castigant aquestes pràctiques com a perilloses per a l'ordre públic.

Al Regne de València la legislació i la persecució van estar molt més vinculades a la població morisca i al control de l'heretgia per part de la Inquisició. La persecució va quedar gairebé sempre en mans del Tribunal de la Inquisició de València, que entre 1478 i 1530 només va obrir uns 15 processos per fetilleria (màgia amorosa). A Mallorca les investigacions específiques per bruixeria no van agafar força fins al segle XVII. La Inquisició de Mallorca va ser molt activa en la repressió de pràctiques herètiques i supersticioses, però com a València, les execucions per bruixeria van ser excepcionals comparades amb les del Pirineu.

Les Ordinacions de les Valls d’Àneu de 1424 són històriques perquè tipifiquen el delicte de bruixeria de forma pionera a Europa, definint-lo com un crim contra Déu i la societat. Promulgades pel comte de Pallars, Arnau Roger IV, i els prohoms locals, aquestes lleis estableixen les bases de la cacera de bruixes moderna al Pirineu.

El text prohibia la màgia, i descrivia una sèrie de pràctiques que passarien a ser el cànon de la bruixeria durant segles, adoració al diable, crims contra Déu, assassinat d'infants per fer greix, feien encanteris contra les collites o per crear tempestes. La justícia civil era l'encarregada d'actuar contra elles, i sovint donaven instruccions a la població de com identificar-les.



La situació d'inseguretat creava un clima d’histèria que creixia com una bola de neu, uns buscaven solucions que la medicina no donava, altres creien que això era cosa del diable. En aquest context apareix a l'Aragó, Joan Malet, que havia estat casat amb una curandera d'Alcanyís, i més tard processat per bruixeria. Un cop en llibertat es posa en contacte amb el bisbe de Tortosa com a "coneixedor de bruixes". Home de molt pocs medis, poder detectar bruixes serà el seu medi. Aviat són condemnades dones de Tarragona, Reus, Alcover, Tortosa... El seu modus operandi aviat aixeca sospites, totes les dones acusades són les més pobres dels pobles.

Feia sortir tothom al carrer i sense cap indici, ni prova, assenyala algunes dones, que generalment acabaven a la foguera. Això aixeca sospites, però els regidors de Montblanc i de Tarragona demanen la intervenció de la Inquisició, per por de relaxar les execucions. Paral·lelament es denunciaven tota mena d'irregularitats.

Finalment, les preses que resten són portades a Barcelona, mentre Malet viu amb tot confort a palau com testimoni protegit. A la Ciutat Comtal els processos es veuen sense cap ni peus i comencen a dubtar dels caçadors. Una inspecció del 1549 va aturar tots els processos, tot seguit l'Inquisidor Sarmiento va ser nomenat bisbe d'Astorga. Malet havia fugit a València, però va ser capturat i portat a Barcelona. Tot seguit Malet va ser cremat. Sols n’ha quedat un romanç de cec: “que en Malet i sos enganys / han pagat lo deute seu.”

 

Les xifres de la cacera de bruixes a la Corona d'Aragó varien segons el territori i l'època, però la recerca històrica recent ha permès establir uns càlculs força aproximats. Un detall important: la gran majoria no van ser cremades, sinó penjades a la forca, que era la pena habitual aplicada pels tribunals civils.



DADES ESTIMADES PER TERRITORI ( Font: Gaudir la Cultura. La cacera de bruixes a Catalunya. Recerca i memòria)

,