FREDERIC III, EL REI NORMAND DE LA CASA DE BARCELONA

Frederic III de Sicília fou una de les figures clau de la Mediterrània medieval. Va regnar entre 1296 i 1337, enmig del gran conflicte entre els Anjou francesos i la Corona d’Aragó pel control de Sicília.

Frederic III de Sicília va néixer a Barcelona l’any 1272 o 1273, encara que la documentació medieval no és del tot clara. La seva joventut transcorregué sobretot dins l’ambient cortesà de la Casa de Barcelona, entre Barcelona i Sicília, i probablement també territoris italians vinculats a la guerra contra els Anjou.

Quan era jove va ser testimoni de la gran expansió mediterrània del seu pare Pere II el Gran, de les tensions amb França i el papat, i la lluita per Sicília després de les Vespres Sicilianes. Frederic arribà a Sicília encara adolescent, i l’illa acabà marcant tota la seva vida. Allà fou educat especialment per l'entorn de Constança, que era hereva legítima dels reis normands-Hohenstaufen de Sicília. Frederic tenia drets dinàstics sobre l’illa.

El 1282 els sicilians es revoltaren contra el domini francès de Carles d'Anjou en les famoses Vespres Sicilianes. Segurament els bizantins hi va ajudar, per evitar a un poderós enemic que els amenaçaven. Els habitants de l’illa demanaren ajuda a Pere el Gran, que desembarcà a Sicília i expulsà els angevins, amb ajut econòmic bizantí, segurament. Això inicià una guerra llarguíssima entre l casa dels Anjou (França i Nàpols), Barcelona, el papat alineat amb els interessos francesos. El Regne d'Aragó inicialment no va entrar en aquesta empresa.

Inicialment, el rei de Sicília fou el seu germà Jaume II el Just Però aquest acabà pactant amb el papat i els Anjou. Els sicilians se sentiren traïts i proclamaren rei Frederic el 1296. Aquest fou elegit pels mateixos sicilians, que preferien continuar sota una dinastia catalanoaragonesa abans que tornar al domini francès.

Frederic no fou només un rei conqueridor. Va millorar l’administració del regne, va defensar l’autonomia siciliana, a més va impulsar una cort mediterrània molt refinada, seguint les tradicions normandes, àrabs i bizantines dels seus anteriors monarques. Cal recordar que la Sicília del seu temps era una barreja cultural fascinant, herència normanda, burocràcia grega bizantina, influències islàmiques, i ara a més la noblesa catalana i una guerra constant. Va passar bona part del regnat lluitant contra els angevins de Nàpols. Amb un papat que sovint el declarava usurpador i fins i tot el va arribar a excomunicar.

Amb la Pau de Caltabellotta es reconegué Frederic com a rei de l’illa, encara que amb el títol oficial de “rei de Trinàcria”, (Trinacria en llatí, Trinakria en grec) és un antic nom de Sicília que significa literalment "la de tres caps" o "la de tres promontoris". Encara avui el símbol tradicional de Sicília és la trinàcria: un cap central (sovint de Medusa) amb tres cames doblegades que surten radialment.

Frederic III va representar la consolidació de la presència catalana a la Mediterrània, la resistència siciliana contra el domini angeví, i la continuïtat de l’herència normanda-Staufen. Amb ell, Sicília es convertí en un dels grans centres polítics mediterranis del segle XIV. Molts sicilians el recordaren com un rei propi i protector. En la memòria popular siciliana medieval, els reis de la casa de Barcelona sovint apareixen com més propers que els angevins francesos.

Quan el seu germà Jaume II d'Aragó pactà amb el papat abandonant parcialment Sicília, molts nobles i ciutats sicilianes preferiren Frederic, que ja coneixia bé el territori i hi tenia partidaris fidels. Això explica que el proclamessin rei el 1296 gairebé com una elecció nacional siciliana.

Frederic III de Sicília va morir el 25 de juny de 1337, probablement a Paternò o als seus voltants, després d’un regnat molt llarg per a l’època de més de quaranta anys. El va succeir el seu fill Pere II de Sicília que continuà la línia catalanoaragonesa a Sicília. La Casa de Barcelona va governar l'illa fins entrat el segle XV, amb els seus alts i baixos.

Més

-Francesco Giunta La Sicilia e gli Aragonesi Analitza la integració de Sicília dins la Corona d'Aragó sense caure en visions nacionalistes.

-Josep Maria Salrach Història medieval de Catalunya,

-Stefano Maria Cingolani Pere el Gran. Vida, actes i paraula