INQUISICIÓ I SODOMIA, SEGLES XIII-XVIII, A LA CORONA D'ARAGÓ (I PART)

 La Inquisició medieval va entrar a Catalunya amb el pretext de perseguir l'heretgia càtara. El primer inquisidor, Ramon de Penyafort, va intentar tenir competències contra la sodomia i la bruixeria, però aquest fet no va arribar fins tres-cents anys més tard.

La façana del Museu Marès al carrer dels Comtes, davant de la catedral, conserva encara l'emblema de la Inquisició. 1562. Escut de Felip I i simbols inquisitorials.

I EDAT MITJANA

Els enfrontaments constants de la Casa de Barcelona Jaume I amb l'Església, va moure el papat a amenaçar el rei amb l'excomunió. Originàriament, el conflicte estava motivat per no expulsar la població musulmana i lliurar les terres als voraços bisbes. Aquestes relacions es van agreujar quan el rei va ser ferit al cap, els seus metges cristians li van dir que havia d'acceptar la voluntat de Déu, i Jaume I va anar als metges jueus i el van curar. Per evitar l'excomunió hauria d'haver permès entrar la Inquisició als territoris de Centre i Nord del Principat zona poblada per antics càtars, així aconseguia posar fora de perill les poblacions hispanomusulmanes i jueves. La persecució només es podia cenyir a la condemna de l'heretgia.

Cal recordar que la Inquisició es rentava les mans a l'hora de les execucions, els condemnats eren entregats al braç seglar per la seva relaxació, eufemisme que volia dir ser executats, generalment a les fogueres. 

Les lleis catalanes, els Usatges, no condemnaven la sodomia, tampoc "los Fueros" d'Aragó. Fins a mitjan segle XIII estava en vigor la Lex Visogutorum que sí que ho contemplava. Algunes ciutats com Terol o Tortosa condemnaven la sodomia als seus furs.

Tomba Ramon de Penyafort, Catedral de Barcelona

Amb la seva eliminació cap llei no podia perseguir les relacions homosexuals. Això va portar Ramon de Penyafort, primer inquisidor, a treballar perquè es recuperés la persecució de la sodomia. Defensava que els sodomites eren adversaris directes de déu i, per tant, enemics de la humanitat. En assenyalar la sodomia com crim el treia del terreny de la moral cristiana i la teologia per circumscriure al terreny del dret civil.

Aquest predicador considerava que la sodomia no sols era un pecat contra déu, sinó també un crim. Per això va crear el concepte jurídic de "pecat nefand" que es va incloure en les lleis decretals del Papa Gregori IX, com a crim a què els estats cristians estaven obligats a penalitzar. D'altra banda, va intentar que la Inquisició perseguís la sodomia i la bruixeria als territoris de la Corona d'Aragó. Un nou Papa, Alexandre IV, li va denegar l'autorització.

No se sap quantes persones va portar Raimon de Penyafort a la foguera, sí que gràcies a la consideració de la sodomia com a crim molts van patir persecució durant segles. En reconeixement a la seva tasca jurídica i teològica l'Església el va premiar amb la santedat, el Col·legi d'Advocats de Barcelona ho va fer el seu patró i l'Estat Espanyol encara avui l'honra amb "La Creu de Sant Ramon de Penyafort", amb la qual es premia els mèrits contrets rellevants pels quals intervenen en l'Administració de Justícia.

II SODOMIA I HETEROSEXUALITAT

La persecució de la sodomia no es va centrar només a perseguir les relacions homosexuals. A finals de la Conquesta de Granada una sèrie de trobades sexuals es van produir a la ciutat de Loja el 1500. Prohoms, matrimonis, criats mantenien relacions sexuals de tota mena, intercanvi de parelles o fins i tot relacions homosexuals. Tot lluny de les conviccions més tradicionals o dels rols assignats a home i dona. Coneixem tots els fets per les declaracions de 12 testimonis davant el Sant Ofici, després que algun d'ells denunciés els fets. (1)

Rocío Rodríguez al seu llibre "El sodomita i la Inquisició" ens explica un cas que va descobrir a l'"Arxiu Històric Nacional". A mitjan segle XVII, els inquisidors van arribar a un poble d'Aragó. Els "familiars" (2) van demanar a la població que qui hagués comès algun acte contra natura, ho confessés, el tribunal seria indulgent i perdonaria. Una dona del poble, visiblement espantada es va afanyar a confessar: “El meu marit en alguna ocasió m'ha conegut per darrere”. Ell va anar a galeres, ella va pagar les despeses del judici.

Entre els segles XVI i XVIII, els tribunals del Sant Ofici a la Corona d'Aragó van dictar 26 sentències sobre el delicte de sodomia entre home i dona. La majoria dels casos eren matrimonis, malgrat les dones van assenyalar no haver estat forçades a mantenir aquest tipus de relacions, a molts casos.

Símbols inquisitorials, escut a Girona.

A Barcelona dos judicis van afectar homes procedents de França. El primer va ser absolt el 1575 i la seva dona acusada de ser adúltera. El segon tres anys després va ser condemnat a 200 assots i galeres perpètues per mantenir relacions sexuals amb la seva dona, per força i per darrere. Ella era qui l'havia denunciat.

A València el 1688 un home va ser acusat d'haver tingut diverses vegades relacions sexuals pecaminoses amb la seva dona. En descàrrec li va donar les culpes al diable i a la beguda. Li van enviar cinc anys a galeres i a l'exili.

Quan es tractava de gentilhomes o clergues les penes se suavitzaven, a més moltes vegades hi havia sentències absolutòries. Així, el 1585, un ramader de Saragossa va ser acusat d'haver sodomitzat la seva criada. Va dir ser gentilhome i va ser absolt.

Els francesos en aquest apartat apareixen moltes vegades. També a Saragossa un jove de vint anys procedent d'aquell país va ser acusat de mantenir aquest tipus de relacions amb la seva dona, i en defensa va dir que era molt inexpert i no sabia per on es feia. Torturat va cantar tot el que li van demanar, sortint així que la vaca i la mula de la seva propietat també havien estat penetrades. Dubto que la vaca o la mula poguessin declarar. El van condemnar a sis anys de galeres.

Curiós és el cas d'un treballador de Saragossa qui el 1620 va ser detingut amb la seva dona (és l'únic cas en què la dona va ser detinguda) sota el delicte de sodomia. Ella va ser portada a les horribles presons secretes de la Inquisició, on va ser torturada al marge de la legalitat aragonesa. Al judici la família va acusar el marit de ser un buxarrò, demanant que fos cremat. En la seva defensa va dir que encara que havia intentat la penetració, mai no ho havia aconseguit. Ell va ser condemnat a ser assotat i enviat de per vida a galeres. De la dona no se'n coneix la sentència.

Així podem veure diversos casos d'homes horroritzats acudint al tribunal per autoacusar-se d'una intenció, d'haver-ho desitjat o consumit.

Propera entrada: Conflictes de competències, funció dels cirurgians i les víctimes. 

----- ---- ----

(1) Desconec la sentència i com va acabar aquesta història. L'he trobat en un text publicat a Liverpool el 1989 i que Alberto Mira en fa referència al llibre "Per entendre'ns".)

(2) Familiars del sant ofici era el nombre que rebien certs membres de menor nivell dins de la Inquisició hispana, la funció dels quals era la de servir d'informants.

(3) Conéixer per darrere eufemisme que assenyalava el sexe anal.

 LECTURA RECOMENADA:

Jaume Riera,  Sodomits catalans, Editorial Base

Rocío Rodríguez. Sodomía e Inquisición, Editorial Ushuaia.

Ricardo Lezcano "Los médicos y la tortura en la Inquisición española

Rafael Carrasco. Inquisición y represión sexual en Valencia: historia de los sodomitas, 1565-1785