JOSEP VILADOMAT, L'ESCULTOR REPUBLICÀ
Josep Viladomat (1899-1989) va ser un dels més importants escultors catalans del segle XX. És autor d'algunes de les més conegudes, populars i també polèmiques escultures a Catalunya.
Recordo com de sobte a l'inici del carrer Nou de la Rambla va aparèixer una escultura d'una noia amb un cistell de flors. Dilluns i divendres anava amb el meu pare al Born pel Paral·lel, no em perdia cap detall. El recordo encara envoltat de flors, acabat d'inaugurar. Era el monument a la Raquel Meller, sabia prou bé qui era, a casa es conservaven vells discos d'ella.
Anys després al fer alguna ruta per la zona sempre m'aturo al lloc. Coneixeu a la Raquel Meller? Gairebé ja ningú la recorda, trist. Explico que l'estàtua és del Josep Viladomat, germà del Joan gran compositor que tenia el seu estudi just sobre on avui està l'escultura de la cupletista de Tarazona. Amb una mica de sort algú em pregunta si té alguna cosa a veure amb el carrer Viladomat. Intento explicar qui eren tots, sempre els sorprèn no conèixer aquestes històries.
Viladomat va fer l'escultura quan ja la Meller estava morta. Segurament la va conèixer a l'estudi del seu germà, però per fer l'escultura va utilitzar diverses fotografies seves. Porcioles va inaugurar el monument, el mateix que va prometre homenatges i un carrer per ella, despès va venir l'oblit. Ara l'espai se'l coneix com a Plaça Raquel Meller.
El 2008 l'escultura va ser víctima d'un acte vandàlic, va aparèixer sense cap, braços ni violetes. No és el primer cop que una escultura seva és víctima d'un atac, però en les altres ocasions per motius diferents.
Josep Viladomat neix a Manlleu, amb deu anys marxa amb tota la família a Badalona on s'inicia la seva devoció per l'escultura. El 1917 impulsa el grup d'Els Evolucionistes, com a reacció enfront del modernisme i amb la recerca del realisme basat en els barrocs catalans i l'admiració pels artistes grecs i l'Arístides Maillol.
El 1927 guanya el concurs convocat pels pares caputxins per commemorar el 7è centenari de sant Francesc d'Assís amb una escultura en bronze, que es troba a la muntanya de Montserrat.
Fidel a la república ganya el concurs per fer el monument a la república que no s'inaugura fins al 1936, any que s'incorpora al front de Madrid per lluitar contra el feixisme.
Al final de la guerra marxa a l'exili, la seva nova residència serà Andorra, on es troben 50 de les seves més importants obres al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany.
A partir dels anys 50 comença a tornar a Barcelona, fins que és enxampat per la Guàrdia Civil per anar amb un cotxe andorrà sense la seva documentació en regla. I ha de recórrer al tot-poderós alcalde Porcioles, amb molts negocis a Andorra on a més es jutge de pau. Huertas Claveria explica (1):
"Viladomat vivia entre Andorra i Barcelona, i havia comprat un cotxe d'importació a un preu molt més avantatjós al petit principat. L'única condició era que calia que el cotxe passés mig any com a mínim a Andorra. Viladomat no feia cas d'aquesta norma fins que un dia la guàrdia civil li va demanar els papers sent a Barcelona i en veure que feia temps que el cotxe hauria d'haver marxat a la seva altra residència, li va confiscar i el va guardar a la caserna del carrer de Sant Pau. Viladomat coneixia Porcioles i sabia quin càrrec tenia a Andorra (era jutge de pau) i, desesperat, li va demanar ajut. L'alcalde s'hi va comprometre, però li va pregar que l'ajudés en el seu problema escultòric. Viladomat, que era molt mal parlat, va deixar anar uns quants renecs, però s'hi va avenir i va fer una escultura de Franco a cavall, segons ell tan malament com va poder".
Viladomat no va voler signar l'estàtua. Avel.li Artís Gener (Tísner) va explicar que l'escultor entre rialles li va confessar que ni Franco estava enganxat al cavall, ni el seu cap al cos... "per si un dia ho volen canviar" (2)
Les seves últimes obres són el bronze de La puntaire al jardí Costa i Llobera de Montjuïc. L'escultura de L'avi Barça, encàrrec del Futbol Club Barcelona, o una escultura de Sant Ot per a la parròquia de Sant Ot de Barcelona.
El 1989 mor a Escaldes-Engordany, Andorra.
(1) JOSEP VILADOMAT, LA REPÚBLICA I FRANCO A CAVALL:
http://barcelonatienepoder.blogspot.com.es/2014/02/josep-viladomat-la-republica-i-franco.html
(2) Jaume Collel, El músic de l'Americana Vermella. RBA editors.
Mes informació:
Web del Josep Viladomat: http://www.josepviladomat.com/index.htm
Recordo com de sobte a l'inici del carrer Nou de la Rambla va aparèixer una escultura d'una noia amb un cistell de flors. Dilluns i divendres anava amb el meu pare al Born pel Paral·lel, no em perdia cap detall. El recordo encara envoltat de flors, acabat d'inaugurar. Era el monument a la Raquel Meller, sabia prou bé qui era, a casa es conservaven vells discos d'ella.
Anys després al fer alguna ruta per la zona sempre m'aturo al lloc. Coneixeu a la Raquel Meller? Gairebé ja ningú la recorda, trist. Explico que l'estàtua és del Josep Viladomat, germà del Joan gran compositor que tenia el seu estudi just sobre on avui està l'escultura de la cupletista de Tarazona. Amb una mica de sort algú em pregunta si té alguna cosa a veure amb el carrer Viladomat. Intento explicar qui eren tots, sempre els sorprèn no conèixer aquestes històries.
Viladomat va fer l'escultura quan ja la Meller estava morta. Segurament la va conèixer a l'estudi del seu germà, però per fer l'escultura va utilitzar diverses fotografies seves. Porcioles va inaugurar el monument, el mateix que va prometre homenatges i un carrer per ella, despès va venir l'oblit. Ara l'espai se'l coneix com a Plaça Raquel Meller.
El 2008 l'escultura va ser víctima d'un acte vandàlic, va aparèixer sense cap, braços ni violetes. No és el primer cop que una escultura seva és víctima d'un atac, però en les altres ocasions per motius diferents.
Josep Viladomat neix a Manlleu, amb deu anys marxa amb tota la família a Badalona on s'inicia la seva devoció per l'escultura. El 1917 impulsa el grup d'Els Evolucionistes, com a reacció enfront del modernisme i amb la recerca del realisme basat en els barrocs catalans i l'admiració pels artistes grecs i l'Arístides Maillol.
 |
| Tòrtola València, 1919 |
 |
| Cosidora, 1970 |
 |
| Èxode, 1938 |
El 1927 guanya el concurs convocat pels pares caputxins per commemorar el 7è centenari de sant Francesc d'Assís amb una escultura en bronze, que es troba a la muntanya de Montserrat.
Fidel a la república ganya el concurs per fer el monument a la república que no s'inaugura fins al 1936, any que s'incorpora al front de Madrid per lluitar contra el feixisme.
 |
Al final de la guerra marxa a l'exili, la seva nova residència serà Andorra, on es troben 50 de les seves més importants obres al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany.
 |
 |
| Pau Casals, 1940 |
A partir dels anys 50 comença a tornar a Barcelona, fins que és enxampat per la Guàrdia Civil per anar amb un cotxe andorrà sense la seva documentació en regla. I ha de recórrer al tot-poderós alcalde Porcioles, amb molts negocis a Andorra on a més es jutge de pau. Huertas Claveria explica (1):
"Viladomat vivia entre Andorra i Barcelona, i havia comprat un cotxe d'importació a un preu molt més avantatjós al petit principat. L'única condició era que calia que el cotxe passés mig any com a mínim a Andorra. Viladomat no feia cas d'aquesta norma fins que un dia la guàrdia civil li va demanar els papers sent a Barcelona i en veure que feia temps que el cotxe hauria d'haver marxat a la seva altra residència, li va confiscar i el va guardar a la caserna del carrer de Sant Pau. Viladomat coneixia Porcioles i sabia quin càrrec tenia a Andorra (era jutge de pau) i, desesperat, li va demanar ajut. L'alcalde s'hi va comprometre, però li va pregar que l'ajudés en el seu problema escultòric. Viladomat, que era molt mal parlat, va deixar anar uns quants renecs, però s'hi va avenir i va fer una escultura de Franco a cavall, segons ell tan malament com va poder".
Viladomat no va voler signar l'estàtua. Avel.li Artís Gener (Tísner) va explicar que l'escultor entre rialles li va confessar que ni Franco estava enganxat al cavall, ni el seu cap al cos... "per si un dia ho volen canviar" (2)
Les seves últimes obres són el bronze de La puntaire al jardí Costa i Llobera de Montjuïc. L'escultura de L'avi Barça, encàrrec del Futbol Club Barcelona, o una escultura de Sant Ot per a la parròquia de Sant Ot de Barcelona.
 |
 |
| 1938 Jove milicià |
 |
| 1954. Pietat |
El 1989 mor a Escaldes-Engordany, Andorra.
(1) JOSEP VILADOMAT, LA REPÚBLICA I FRANCO A CAVALL:
http://barcelonatienepoder.blogspot.com.es/2014/02/josep-viladomat-la-republica-i-franco.html
(2) Jaume Collel, El músic de l'Americana Vermella. RBA editors.
Mes informació:
Web del Josep Viladomat: http://www.josepviladomat.com/index.htm
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada