6 RUTES PER OSONA

-
Collsacabra, Puigsacalm, Guilleries... 5 rutes per uns espais que segur us interessen, i si no hi heu anat mai per animar-vos, i un consell per si entreu a bosc. 



PUJADA A L'ERMITA AL CEL SUSPESA 

La pujada al Santuari de Bellmunt des de Sant Pere de Torelló té poc menys de 5 km. Si es vol fer circular 10,50. El desnivell és d'uns 400 metres, molt ben senyalat, fàcil i segur, amb trams de pujada una mica durs:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/03/pujada-lermita-al-cels-suspesa.html




PUJADA A LA SERRA DE CABRERA

Una ruta circular, d'uns 6 km, aparentment més difícil del que és en realitat. El desnivell és de prop dels 500 metres. Algun tram està ferrat i pot produir vertigen, però val la pena intentar-ho:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/03/pujada-la-serra-de-cabrera.html




RUTA VILADRAU - MASIA LA SALA 

Anirem de Viladrau a la masia de La Sala on va néixer Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga. El sobrenom de Serrallonga el deu a la seva dona, Margarida Tallades, pubilla del mas de Serrallonga de Querós. A la Catalunya rural històricament el nom de les persones ha anat lligat a la finca a la qual pertanyen al marge del sexe de cadascú.  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/01/ruta-viladrau-masia-la-sala.html





RUTA RUPIT-TAVERTET-RUPIT 

La ruta Rupit-Tavertet-Rupit és senzilla, poc més de 18 km, amb un desnivell de prop dels 500 metres.  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2015/06/ruta-rupit-tavertet-rupit.html




RUTA FOLGUEROLES-TAVERNOLES-SANT FELIUET DE SAVASSONA 

Una gratificant ruta de prop de 10 km, per uns indrets espectaculars. La sortida es davant de l'església de Folgueroles, la indicació cap a Tavèrnoles és molt bona. A la sortida del poble val la pena fer una aturada a l'ermita de Damunt:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2014/05/ruta-folgueroles-tavernoles-sant.html





SI NO ESTIMES LA NATURA, NO VAGIS AL BOSC.

Arriba el temps dels bolets, milers de persones entraran als boscos sense cap mirament, darrere deixaran un espectacle desolador.  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/10/si-no-estimes-la-natura-no-vagis-al-bosc.html


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NI DINS NI FORA CIUTAT

-
Imatge
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
Més informació

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA

-
Imatge
El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. Entre descans i descans el Pepet remugava de la seva mala sort. Orfe a 8 anys, pare als divuit, denunciat pel seu propi pare, reclutat per anar al front als 33, va acabar a un camp de concentració el 38 i un altre al 39, la "Guineu" el va ensenyar a viure, una trombo, una angina de pit... no es pot dir sort el que va tenir. Tan sols un cop va veure com la sort l'acompanyava, a 1.925 va sortir "excedent de cupo" i es va lliurar d'anar a la "Mili". De poc va servir, al 37 amb 33 anys el reclutaven per anar una guerra que ell no sentia com a pròpia. Les terres que conreava les havia aconseguit treballant de sol a sol des de molt petit, ell malfiava d'una república que amenaçava col·lectivitzar els camps que ell tant estimava. Els "trossos", l'Elvira i el seu fillet, el Joan, eren el seu món. Aquella guerra no era la seva, tampoc aquell era el seu bàndol. Un fusell màuser oxi
Més informació

EL DIA QUE ELS JOVES DE GAVÀ VAN ACABAR AMB LA COLLITA DE CARBASSES DEL POBLE

-
Imatge
Recordo aquesta anècdota explicada pel meu avi, ens va deixar quan jo tenia tan sols 12 anys, per tot això alguna dada pot no ser exacte.  Com he explicat en altres ocasions el Gavà d'inicis del segle XX era una història de misèries i fams. Els hiverns eren de nits llargues i fredes i els joves sortien a divertir-se, molts cops amb no massa mesura. Les correries s'iniciaven en arribar el mes de desembre. El dia 5, per Sant Nicolau diuen que els nens es vestien de bisbe (no crec el meu avi és pogués disfressar massa) i anaven per les cases recaptant dolços i caramels, a canvi de cantar una cançó, que començava: Per Sant Nicolau sisplau (crec deien Micolau sant Pau)) Baixeu, baixeu mestressa, De bons panellets De panses i figues Nous (anous?) i olives Pollastres i gallines De tot el que vulgueu I anirem a veure al senyor rector.. . Sí, el meu avi em deia que acabaven anant després a confessar-se, ja que aquella nit l'acostumaven a fer grossa. I normalment era així. G
Més informació