MERCEDES SERÓS, LA NINA DE PORCELLANA.
Va ser una de les més importants cupletistes dels anys 20. Original de Zaragoza, va cantar en català i castellà.
Molt aviat va venir a Barcelona amb la seva família. "Va començar ballant i cantant cançons populars catalanes fins que es va passar al cuplet i es convertí en la gran rival de Raquel Meller (aragonesa també), als escenaris i a la vida privada. Tant és així que la Meller li va va posar "Merceditas" al seu gos pequinès i s'hi referia sovint com "Merceditas Serás"." (1) La rivalitat entre elles dues va durar tota la vida, arribant a afectar els seus partidaris que van arribar molts cops a les mans.
La seva vida privada va ser molt agitada. La seva primera parella va ser un jove de "vida agitada i bona família" anomenat Alejandro Soler Rovirosa, amb "un ull de vidre verdós i un monocle en l'altre" (2) va morir en 1818. La seva següent parella pertanyia a l'empresa que va fondre els lleons de l'estàtua de Colom. En 1923 es va casar amb un home amenaçat de mort, un tal Crupinera, va desaparèixer després de les noces. Va aconseguir la separació civil i canònica el 1928, en ser considerat mort. Va tenir un romanç amb el torero Emilio Méndez, que va acabar de forma accidentada, per variar.
Els seus vestits eren molt tradicionals, li agradava sortir amb vestits tradicionals, llacets de tot tipus. El periodista Àngel Zúñiga la va definir com "la muñeca de porcelana". Amb motiu de la festa de l'Armistici a Barcelona, 1918, es va presentar amb un vestit ple de llaços i cintes amb totes les cintes dels països aliats, inclosa la catalana i la republicana.
Quan va estrenar l'Emperadriu, una sardana urbana, ella volia sortir vestida de pubilla catalana. Però els seus autors, Misterio i Viladomat; volien vestir-la de menestrala. Per un cop va transigir i també va triomfar.
Catalanista o espanyolista, Mercé o Mercedes.... Va cantar als aliats i va ser molt germanòfila. Va ser madrina de la legió i amiga de la germana de Millan Astray. (2). El 1926 va estrenar "El novio de la Muerte", després himne de la "legión".
Álvaro Retana va dir d'ella: "causaba algo de extrañeza encontrar una nena tan fragil y tan pura en los programas del Eden Concert integrados por mujeres rebosantes de curvas y de lujo,y esto prestaba cierto aliciente morbido a Merceditas Seros lanzada a los procelosos mares de las variedades".
El 1925 va arribar a debutar a l'Olympia de París, amb gran èxit. A aquesta sala va estrenar "Valencia" del maestro Padilla. Però la pèrdua de suport popular del cuplet la va anar apartant dels escenaris, es va retirar a mitjans dels anys 30, passant a l'oblit, però la seva vida no va tenir res a veure amb la misèria en la qual van caure altres artistes del seu temps.
Una petita nota a La Vanguardia el 1970, anunciava la seva mort, gairebé ningú la recordava.
(1) El Rec, Pius Rubert, Mercè Serós i el cuplet dels paraigües http://apunts-del-rec-comtal.blogspot.com.es/2016/01/el-rec-pius-rubert-merce-seros-i-el.html
(2)https://www.youtube.com/channel/UCsG8vyh_y0U_BjvkATddr7w
Més informació:
Jaume Collel, El músic de l'Americana Vermella. RBA editors.
Molt aviat va venir a Barcelona amb la seva família. "Va començar ballant i cantant cançons populars catalanes fins que es va passar al cuplet i es convertí en la gran rival de Raquel Meller (aragonesa també), als escenaris i a la vida privada. Tant és així que la Meller li va va posar "Merceditas" al seu gos pequinès i s'hi referia sovint com "Merceditas Serás"." (1) La rivalitat entre elles dues va durar tota la vida, arribant a afectar els seus partidaris que van arribar molts cops a les mans.
La seva vida privada va ser molt agitada. La seva primera parella va ser un jove de "vida agitada i bona família" anomenat Alejandro Soler Rovirosa, amb "un ull de vidre verdós i un monocle en l'altre" (2) va morir en 1818. La seva següent parella pertanyia a l'empresa que va fondre els lleons de l'estàtua de Colom. En 1923 es va casar amb un home amenaçat de mort, un tal Crupinera, va desaparèixer després de les noces. Va aconseguir la separació civil i canònica el 1928, en ser considerat mort. Va tenir un romanç amb el torero Emilio Méndez, que va acabar de forma accidentada, per variar.
Magatzems Pio Rubert Laporta rivalitzava amb El Segle pels seus novetats i modernitat en Barcelona. El Pius era oncle del Palei Rubert Alegrin, empresari lerrouxista. El 1933 la Serós a va realitzar aquest anuncia per a qui després va ser el seu marit:
Els seus vestits eren molt tradicionals, li agradava sortir amb vestits tradicionals, llacets de tot tipus. El periodista Àngel Zúñiga la va definir com "la muñeca de porcelana". Amb motiu de la festa de l'Armistici a Barcelona, 1918, es va presentar amb un vestit ple de llaços i cintes amb totes les cintes dels països aliats, inclosa la catalana i la republicana.
Quan va estrenar l'Emperadriu, una sardana urbana, ella volia sortir vestida de pubilla catalana. Però els seus autors, Misterio i Viladomat; volien vestir-la de menestrala. Per un cop va transigir i també va triomfar.
Catalanista o espanyolista, Mercé o Mercedes.... Va cantar als aliats i va ser molt germanòfila. Va ser madrina de la legió i amiga de la germana de Millan Astray. (2). El 1926 va estrenar "El novio de la Muerte", després himne de la "legión".
Álvaro Retana va dir d'ella: "causaba algo de extrañeza encontrar una nena tan fragil y tan pura en los programas del Eden Concert integrados por mujeres rebosantes de curvas y de lujo,y esto prestaba cierto aliciente morbido a Merceditas Seros lanzada a los procelosos mares de las variedades".
El 1925 va arribar a debutar a l'Olympia de París, amb gran èxit. A aquesta sala va estrenar "Valencia" del maestro Padilla. Però la pèrdua de suport popular del cuplet la va anar apartant dels escenaris, es va retirar a mitjans dels anys 30, passant a l'oblit, però la seva vida no va tenir res a veure amb la misèria en la qual van caure altres artistes del seu temps.
Una petita nota a La Vanguardia el 1970, anunciava la seva mort, gairebé ningú la recordava.
(1) El Rec, Pius Rubert, Mercè Serós i el cuplet dels paraigües http://apunts-del-rec-comtal.blogspot.com.es/2016/01/el-rec-pius-rubert-merce-seros-i-el.html
(2)https://www.youtube.com/channel/UCsG8vyh_y0U_BjvkATddr7w
Més informació:
Jaume Collel, El músic de l'Americana Vermella. RBA editors.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada