SODOMITES O BUJARRONS, VOCABULARI POPULAR EDAT MITJANA
Sodomia, Pecat nefand o contra-natura no eren paraules populars ni a l'Edat Mitjana, ni a les èpoques posteriors.
Sodomia el va començar a utilitzar un monjo Petrus Damianus el segle XI i es referia a relacions sexuals no reproductives. Pecat nefand el comença a utilitzar el predicador Ramon de Penyafort el segle XIII i es refereix a les relacions homosexuals. Pecat contra-natura té el seu origen en l'entrada del pensament neoplatònic al món cristià, Tomàs d'Aquino desenvoluparà aquest concepte.
El món dels trobadors ens acosten al llenguatge popular. El trobador Guillem de Berguedà va escriure l'any 1170 uns versos contra el bisbe de la Seu, utilitzant el llenguatge més cru de tota la literatura trobadoresca. Sense cap tipus d'eufemisme utilitzava termes com:
"Homes emprenya" "homes fot en dormen" (fot i emprenya és similar a fotre) més endavant assenyalava que el bisbe Arnau de Preixens havia "emprenyat" (follat) a més de cent, tant adults, com adolescents (garsós corba et entoma).
Curiosament el trobador senyala al bisbe com "actiu", fet segurament menys malvist, acusar de ser "fotut" (sodomitzat) podia ser penalitzat. D'haver-ho fet hauria tingut problemes amb la justícia. Cal recordar que per verificar el delicte del pecat nefand, l'acusat era revisat pels cirurgians, si trobaven desbarraments anals, la culpabilitat estava assegurada. Era més fàcil condemnar a un violat, que a un violador, o a un home o dona amb anys de pràctica del sexe anal.
Un altre terme utilitzat era el de bujarró (buxarró o buxarra si era l'actiu). L'origen te a veure amb les migracions procedents de Bulgària, comunitats denominades també "càtars". Vivien una sexualitat lliure i defensaven el control de natalitat. Aviat la paraula "bougre, bulgre o bugger" es va associar a la pràctica de tot tipus de pecats contra natura. Aquí va arribar amb la variant de buxarró.
A Anglaterra als sodomites també se'ls anomenava com a "faggot", segurament el nom té a veure amb la llenya amb la qual es cremava als sodomites.
Ramon Muntaner a les Cròniques utilitza el terme "prendre per la barba". Al judici contra Hug d'Empúries se senyala que aquest turbulent noble "badava lo cul" dels jovenets que anaven al seu llit. Cal senyalar a més la utilització de termes com "llebrós", "cavalcat".
Segons Jaume Riera, els termes "efeminat" o "femeller" tenien un significat molt diferent del d'avui, es referia als homes que tenien moltes relacions (sexuals?) amb dones.
Per ampliar informació feu clic als texts en vermell.
Sodomia el va començar a utilitzar un monjo Petrus Damianus el segle XI i es referia a relacions sexuals no reproductives. Pecat nefand el comença a utilitzar el predicador Ramon de Penyafort el segle XIII i es refereix a les relacions homosexuals. Pecat contra-natura té el seu origen en l'entrada del pensament neoplatònic al món cristià, Tomàs d'Aquino desenvoluparà aquest concepte.
El món dels trobadors ens acosten al llenguatge popular. El trobador Guillem de Berguedà va escriure l'any 1170 uns versos contra el bisbe de la Seu, utilitzant el llenguatge més cru de tota la literatura trobadoresca. Sense cap tipus d'eufemisme utilitzava termes com:
"Homes emprenya" "homes fot en dormen" (fot i emprenya és similar a fotre) més endavant assenyalava que el bisbe Arnau de Preixens havia "emprenyat" (follat) a més de cent, tant adults, com adolescents (garsós corba et entoma).
Curiosament el trobador senyala al bisbe com "actiu", fet segurament menys malvist, acusar de ser "fotut" (sodomitzat) podia ser penalitzat. D'haver-ho fet hauria tingut problemes amb la justícia. Cal recordar que per verificar el delicte del pecat nefand, l'acusat era revisat pels cirurgians, si trobaven desbarraments anals, la culpabilitat estava assegurada. Era més fàcil condemnar a un violat, que a un violador, o a un home o dona amb anys de pràctica del sexe anal.
Un altre terme utilitzat era el de bujarró (buxarró o buxarra si era l'actiu). L'origen te a veure amb les migracions procedents de Bulgària, comunitats denominades també "càtars". Vivien una sexualitat lliure i defensaven el control de natalitat. Aviat la paraula "bougre, bulgre o bugger" es va associar a la pràctica de tot tipus de pecats contra natura. Aquí va arribar amb la variant de buxarró.
A Anglaterra als sodomites també se'ls anomenava com a "faggot", segurament el nom té a veure amb la llenya amb la qual es cremava als sodomites.
Ramon Muntaner a les Cròniques utilitza el terme "prendre per la barba". Al judici contra Hug d'Empúries se senyala que aquest turbulent noble "badava lo cul" dels jovenets que anaven al seu llit. Cal senyalar a més la utilització de termes com "llebrós", "cavalcat".
Segons Jaume Riera, els termes "efeminat" o "femeller" tenien un significat molt diferent del d'avui, es referia als homes que tenien moltes relacions (sexuals?) amb dones.
Per ampliar informació feu clic als texts en vermell.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada