HISTÒRIES DE L'EDAT MITJANA (III)
Durant els segles XVIII i XIX es va interpretar que el final de l'Edat Antiga ho va ser per la seva decadència moral i que va donar pas a una època obscurantista i teocràtica, una edat mitjana entre el racionalisme antic i el renaixement Modern, per això se li va anomenar la Edat Mitjana, edat entre dós èpoques. Intentaré mostrar que aquesta època té molt més interés.
En aquesta tercera entrega tractaré els següents temes: Joan I d'Aragó, La Cova dels Moros (Odén),La Penya Amaia, Codi d'Euric, mística sufí.
Accés a la primera part: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/02/histories-de-ledat-mitjana-i.html
Accés a la segona part: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/03/histories-de-ledat-mitjana-ii.html
 |
| Reis visigots: Chindasvinto, Recesvinto i Ègica. Segons Còdex Albeldense o Vigilano. S X |
EL FOSC REGNAT DE JOAN I D'ARAGÓ
El regnat de Joan I el Caçador o l'Amador de la Gentilesa, va ser una de les etapes més fosques de la història de Catalunya.
Fou una persona molt culta i malaltissa. Mentre hi hagué bons ingressos la cort era sempre plena de luxe, per aquesta raó, els historiadors l'han anomenat «l'Amador de la Gentilesa». Però va desatendre gairebé completament el govern dels seus regnes, anteposà el gaudi i el divertiment a la tasca de govern. Fou un monarca feble i influenciable per les camarilles cortesanes, això va afavorir la corrupció.
Sota el seu regnat es va produir el terrible assalt al Call de la ciutat de Barcelona, amb l'extermini de centenars de jueus. La corona lluny d'estar al costat dels jueus els va retirar la protecció i no va condemnar cap dels assaltants.
També es van executar sodomites, especialment jueus, com va ser el cas d'Issach Salamó processat, condemnat i cremat viu. S'han perdut part d'aquests processos, cosa que és clar que aquí les autoritats no van tenir cap problema a dictar sentència.
IMATGE: Art sefardita. Hagadà de Barcelona, manuscrit hebreu il·luminat, 1350,
COVES DELS "MOROS" (ODÉN, SOLSONÈS)
A Catalunya s'han identificat una quinzena de coves ocupades entre els segles V-VII, el seu ús s'ha relacionat tant amb la inseguretat com amb el desenvolupament d'una activitat de pastors i amb el desplaçament transhumant a poca distància.
Sota la serra del Port del Compte es troben "Les Coves dels Moros" a Odèn, estan situades al costat nord-occidental del llogaret de Canalda, a l'encinglerat conegut amb el nom de roca de Canalda. No formen part d'aquest grup de coves, malgrat moltes evidències que ho assenyalen.
Es creu que va ser un assentament àrab, en una zona on la seva presència és gairebé nul·la. Són coves molt semblants a altres assentaments similars al Pallars Jussà, els Fusos de Laguardia (Àlaba) o la fortificació a la penya Amaia (Burgos).
D'aquesta època és el castrum visigòtic de Puig Rom (s VI-IX), sobre la Badia de Roses.
Amaia era una fortificació en un lloc estratègic des d'on s'observava gran part de l'altiplà Central i Cantàbria.
El segle VI s'hi refugiaven pobladors de l'altiplà que s'havien resistit als visigots.
El Cronicó de Joan de Biclar (s VII) explica que el rei visigot Leovigild va atacar Cantàbria l'any 574 per expulsar els "provinciae pervasors", els quals han estat identificats de molt diferents maneres (suevos, vascons, francs), però que de manera general fa referència a usurpadors del poder des de l'òptica del regne visigot. La campanya de Leovigildo per sotmetre la regió va concloure el 581.
La presa de la ciutat d'Amaya per Leovigildo la tenim representada en una arqueta d'ivori del segle X conservada al Monestir de Sant Millà de la Cogolla, amb la inscripció: «Ubi Leovigildus rex Cantabros afficit», és a dir, «On el rei Leovigild va castigar els càntabres».
L'any 712 Amaia va ser conquerida per les tropes musulmanes, encapçalades pel berber Tàrik ibn Ziyad, amb tres propòsits diferents: destruir el centre de poder visigot en aquesta zona nord, capturar els nobles refugiats al bastió d'Amaia després de la seva fugida de Toledo i apoderar-se de les riqueses.
CODI D'EURIC.
El Codi d'Euric era un conjunt de lleis que afectaven als visigots, que havien estat recopilades per ordre del rei Euric, abans del 480, probablement a Tolosa del Llenguadoc. Va ser el primer text legal dels visigots, amb influència romana, i amb un contingut de tradició germànica.
En ell es regulen qüestions de dret:
- Privat: propietat de terres, família, matrimoni...
- Penal: robatoris, homicidis....
- Processal, funcionament dels tribunals....
No hi havia dret públic entès com a dret del poble visigot. Era dualista,"Principi de personalitat de les lleis": els visigots se'ls aplica el dret visigot i als romans el romà.
Va ser una poeta musulmana i mística Sufi (717-801). No va deixar cap text escrit, la seva obra i vida ens ha arribat gràcies a un altre poeta sufí: Farid ud-Din Attar.
A través dels textos que ens han arribat, podem veure la seva faceta de mestra i de consellera, ja que són nombrosos els exemples de personatges que van a casa seva a parlar amb ella, i ella els acaba donant diversos consells perquè arribin més a prop de l'Estimat :
“Râbi’a va preguntar un dia a al-Thawrî (1)
-Què és per a tu la generositat?
-Per als fills d'aquest món- va respondre ell-és donar abundantment dels propis béns. Per als fills de l'altre món és donar-se abundantment ells mateixos.
-No, t'equivoques- va dir ella.
-Què és llavors per a tu?
-És servir-lo per amor, sense esperar per això avantatge ni recompensa cap.”
Ràbia va ser una de les primeres sufís i és àmpliament reconeguda com la més important dels poetes sufís primerencs.
Un dia, va ser vista corrent a través dels carrers de Basora portant un atuell amb foc en una mà i una galleda d'aigua a l'altra. Quan li van preguntar què estava fent, va dir: "vull que els focs de l'Infern deixin de cremar, i vull incendiar les promeses de Paradís. Ambdues bloquegen el camí cap a Al·là. No vull l'adoració per por al càstig, ni per la promesa de recompensa , sinó senzillament la que es fa per amor a Al·là."
(1) Sufyan al-Thawri va ser un erudit islàmic de Tābi' al-Tābi'īn, jurista i fundador del madhhab Thawri. També va ser un gran compilador d'hadits i era conegut com un dels vuit ascètes.
A través dels textos que ens han arribat, podem veure la seva faceta de mestra i de consellera, ja que són nombrosos els exemples de personatges que van a casa seva a parlar amb ella, i ella els acaba donant diversos consells perquè arribin més a prop de l'Estimat :
“Râbi’a va preguntar un dia a al-Thawrî (1)
-Què és per a tu la generositat?
-Per als fills d'aquest món- va respondre ell-és donar abundantment dels propis béns. Per als fills de l'altre món és donar-se abundantment ells mateixos.
-No, t'equivoques- va dir ella.
-Què és llavors per a tu?
-És servir-lo per amor, sense esperar per això avantatge ni recompensa cap.”
Ràbia va ser una de les primeres sufís i és àmpliament reconeguda com la més important dels poetes sufís primerencs.
Un dia, va ser vista corrent a través dels carrers de Basora portant un atuell amb foc en una mà i una galleda d'aigua a l'altra. Quan li van preguntar què estava fent, va dir: "vull que els focs de l'Infern deixin de cremar, i vull incendiar les promeses de Paradís. Ambdues bloquegen el camí cap a Al·là. No vull l'adoració per por al càstig, ni per la promesa de recompensa , sinó senzillament la que es fa per amor a Al·là."
(1) Sufyan al-Thawri va ser un erudit islàmic de Tābi' al-Tābi'īn, jurista i fundador del madhhab Thawri. També va ser un gran compilador d'hadits i era conegut com un dels vuit ascètes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada