EL MOLT NOBLE I ARISTOCRÀTIC OFICI DE LLEPACULS.

Sabeu d'on ve la paraula llepaculs? Sabeu que era un gran honor tenir aquest ofici i no tothom ho podia ser?

Netejar l'anus era una activitat massa humana perquè la reialesa s'ho fes. Tenien joves nobles cortesans encarregats de fer-ho, no podien ser de classes vulgars, doncs l'activitat era molt aristocràtica, Així amb un pal i una esponja feien la seva noble tasca. Tot indica que va ser a la cort d'Enric VII quan es va instaurar aquest ofici anomenat 'Groom of the Stool' (el nuvi de la merda ?).

A Barcelona segurament els primers van arribar de la mà de l'emperador Carles V, encara que la seva època de major glòria va estar en temps dels primers borbons, amb Felipe V i els seus fills Luís I i Fernando VI van tenir molta feina, donat el seu estat mental.

Les famílies amb ganes de triomfar a la cort del rei enviaven als seus fills a cort, i sempre el més "trepa" acabava com a llepaculs oficial. La seva feina era seguir al rei dia i nit. Havia de tenir sempre a prop del monarca la cadira de cagar i anar ben proveït de palanganes, tovalles i esponges. I entre cagalera i cagalera donar conversa, i aquí li treien bon profit, el que avui anomenaríem com a tràfic d'influències.   Molts cops ni hi havia cap estri netejador, llavors les fines mans del jove havien de fer la feina. Si el rei era golafre o de "ventre ràpid" l'ambiciós jove tenia feina extra deixant ben net el reial anus. 

El noble ofici podia servir per pujar de categoria, o per perdre el cap. Sembla que a la cort d'Enric VIII aquest rei va tallar el cap a més d'un dels seus "netejaollets" (tindrien les mans rasposes?). En canvi el boig Jordi III, que tenia 8 joves fent aquest servei, va acabar promocionant a John Stuart com a primer ministre. A Anglaterra aquest noble ofici es va abolir a inicis del segle XX. A altres corts es desconeix.

A la cort del rei de França, aquest feia les seves necessitats en "olor" de multituds. Un cop sortia de a trona els llepaculs netejaven el seu reial ullal mentre els metges tastaven el cagalló, un cop deien que tot estava bé la noblesa aplaudia efusivament.

Louis XV. Serie Outlander. 

 

Els primers reis borbons a Espanya estaven tocats pel diví do de la demència, així Felip V, Ferran VI i la molt borbònica majestat Lluïsa Isabel d'Orleans (esposa de Lluís I), feien les seves nobles necessitats prop del tron en plenes audiències públiques, els cortesans anaven ràpidament a deixar les seves parts del darrere plenament dignificades. Avui els hi diríem que eren una banda de pilotes impresentables, llavors van ser més fins: eren un llepaculs...

La reina anava per la cort bruta i pudent, negant-se a utilitzar roba interior, provocant al personal mostrant les seves vergonyes. Es negava menjar a taula, d'amagat engolia tot el que trobava a mà, fos o no comestible. A vegades es despullava i amb el seu vestit netejava els vidres del saló. També tenia la noble costum de vomitar i defecar en les audiències reals.