ROMÀNIC PER L'ALT EMPORDÀ
Cal portar calçat lleuger, ja que el cotxe no arriba al monestir. Recomano pujar fins al castell, la vista és espectacular. Un cop acabada la visita no cal tornar enrere, la carretera segueix fins a Vilajuïga a on trobarem la carretera que ens tornarà a Figueres.
Els conjunts monàstics de Santa Maria de Vilabertran i Sant Pere de Rodes constitueixen dos exemples del millor romànic català.
MONESTIR DE SANTA MARIA DE VILABERTRAN
Les primeres notícies que es tenen del Monestir de Santa Maria de Vilabertran daten del segle X, si bé la seva esplendor va començar a finals del s XI, que és quan es construeix l'actual església i el seu cenobi. La comunitat religiosa es regia per la regla de Sant Agustí i va estar estretament lligada a les ordes militars, especialment als templers No va ser casual que Jaume II es casés aquí amb Blanca d'Anjou, encara que va ser aquest monarca qui va acabar amb aquesta orde militar.
A l'entrada trobarem la Santa Creu de Rodes o Santa Helena, una església situada a l'est de les ruïnes del poblat medieval de Santa Creu de Rodes, aproximadament a un quilòmetre al nord de distància del monestir de Sant Pere de Rodes.
Zona màgica i de llegendes que mai s'han arribat a confirmar. Com i per què se'n va anar a construir un monestir fortificat en un lloc tan inexpugnable és una cosa que encara avui s'investiga. Es creu que van ser traslladades aquí, al 610, les relíquies de Sant Pere, les excavacions sembla que a poc a poc ho van confirmant. Aquest podria ser l'origen d'aquest espectacular monestir fortalesa.
Hi ha dades de la seva existència ja al segle IX, però és en el 945 quan es constitueix el monestir benedictí. Va ser lloc de peregrinació fins al segle XVII començant els saquejos que van portar al seu abandonament. La Generalitat Republicana va iniciar la seva restauració.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada