LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

De petit era tan prim que un glop de vent se'm podia emportar. La meva àvia em deia que era "llar i prim, parent d'en Bufa"  Sembla que a la Barcelona de mitjans del segle XIX quan van posar la llum de gas hi havia un home molt alt que podia arribar a les llums de gas, tan alt era que la gent li cridava "bufa, bufa", fet que a ell no li agradava gens, però li va quedar el mot d'en Bufa. Jo el 1960 aixecava sols pams sobre terra, però era tant prim que semblava més alt del que era. Però amb 6 anys ja era gairebé tant alt com la meva àvia, com es veu a la foto de dalt. Finals del 50 eren temps d'escassetat, de succedanis, de restriccions de llum, d'absència de llibertat, era el temps de la meva infància. Amb 6 anys tan sols tenia cap i cames, menjar era una paraula que no existia en el meu vocabulari. Una mica de carn a la meva boca tardava hores a ser tragada. Era horrible per la meva família i un patiment infinit per a mi. En acabar l'e...

Maria Pérez, "la Balteira" va ser una dona rebel del segle XIII. En un món d'homes, moltes dones van sobresortir i mostrar la seva intel·ligència, malgrat l'oblit misogin dels historiadors, que incomprensiblement les han oblidades. Unha das miniaturas do Cancioneiro da Ajud a onde se ve unha soldadeira danzando e tocando o pandeiro Expliquen que podia fer  les majors proeses " capaç de robar-li la mà al més murri de l'hampa medieval" (1) o sobresortir entre les dones joglars de la Cort d'Alfons X el Savi. Maria cobrava la seva soldada, salari, per entretenir cortesans amb poder i analfabets davant d'una dona que sàvia llegir, escriure i compondre poemes i cançons. La realitat artística de la joglaria femenina segurament va ser molt més complexa de tot el que deixen traslluir les reconstruccions fetes durant segles des d'una perspectiva predominantment masculina i sempre molt misògina. (2) Molts historiadors durant segles van classificar...

El 13 d'octubre de 1957 s'estrenava a Barcelona el film de David Lean, dos anys després els reis em portarien un regal que mai oblidaria. Crec recordar que el film es va estrenar al cine Aribau (1), va ser un gran èxit i va popularitzar la seva bso basada en la marxa del Colonel Bogey, escrita per Kenneth J. Alford per a la Primera Guerra mundial. L'èxit també es va reflectir en el món de les joguines, encara que era temps de restriccions polítiques i econòmiques. I és així com els reis de 1960 em van fer arribar el pont, darrere hi havia un gran esforç de ses majestats els meus pares, en un any molt difícil. La meva mare no estava gens bé, estava al llit i els reis van haver de fer un sobreesforç. La vida de la dona a pagès, si no era la mestressa, era molt dura i complicada. La meva mare, la Carmeta, havia d'anar dos dies al camp, dos més a vendre al Born, a més de cuidar de tots nosaltres (el meu germà, el meu pare i jo) que a casa ajudàvem més aviat gens. Per ...

Sant Ramon Nonat va ser un religiós mercedari del segle XIII, com molts altres personatges santificats la seva existència és molt dubtosa.  Sant Ramon Nonat, Santuari del Miracle, s XVIII La història oficial diu que un 31 d'agost de 1240 moria al castell de Cardona, per on un seguici d'angelets i el mateix Jesucrist el van acompanyar en els seus darrers instants.  Malgrat  tan bon acompanyament l'església va trigar 400 anys  en  reconèixer la seva santedat. Els pintors de l'època van representar la seva figura amb tortures molt esgarrifoses, curiosament molt similars amb les que la Inquisició feia a heretges o sodomites.  Un cop mort es va iniciar una disputa entre els veïns de Cardona i els vescomtes que volien portar les despulles al Portell, lloc on va néixer. Com que no es va arribar a cap acord, es va  acordar anar  al "judici de Déu". La decisió va ser col·locar  les despulles sobre un ruc  cec  i deixar anés  cap al...

El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà.  Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el  Pepep , havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,  Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les  Perets  no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del  Calamot  inclosa. Amb el  Torrentet  desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans da...

A inicis del segle XX l'arengada era un menjar de luxe, molts cops el dinar del diumenge. A casa li deien un "civil" o també un "guàrdia civil", desconec la causa. Parlo de 1915.  El meu avi va quedar orfe amb 8 anys i li va tocar fer-se càrrec de les seves germanes amb l'ajuda de la seva àvia Maria  Ollé . El pare es va desentendre de tots. El  Pepep  amb tan sols 8 anys havia d'aixecar-se aviat, Li tocava recollir fems de cavalls. Després  havia  de portar a la seva germana, la  Pepeta , a Begues a una dona que l' alletava . Ho feia a peu, la mare va morir després del part. La seva germana gran no va saber afrontar aquesta situació. Ell i l'àvia havien d'amagar els pocs diners que tenien per poder-se alimentar. Amb ells de tant en tant compraven una  arengada , bé li deien  Guàrdia  Civil llavors. Quan en tenien una la penjaven al menjador, tota la setmana. S'alimentaven amb la vista. Al final tocava entrar a l'àpat, un...

El passat 13 d'agost vaig participar en un debat sobre relacions intergeneracionals a la Fundació Enllaç, dins del marc de la programació cultural de Circuit Festival. Per diferents motius sols vaig poder mostrar part de tot el que tenia previst. Aquí la intervenció completa. Nota: per ampliar informació cliqueu les paraules en color.  L'actiu i cantant de Vilafranca del Penedès, Gloria Lasso, en una de les seves darreres entrevistes li van preguntar sobre els seus amants i matrimonis amb gent molt més jove: " Jo sempre he volgut viure amb homes de 30 anys, no és culpa meva que es facin vells", els va contestar .  Sempre li va agradar provocar, també viure amb qui li va agradar. El cine i la literatura han tractat aquest tema, de diferents formes. Lolita va escandalitzar a lectors i al cine. Molts films senyalaven aquesta realitat de forma negativa, i segurament exagerada, com a " Diario   de un   escándalo " amb  Judi   Dench ,  Cate ...