L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926
El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà.
Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el Pepep, havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,
Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les Perets no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del Calamot inclosa. Amb el Torrentet desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans dans a la finca de Cal Boada. Després van venir les plagues, tan letals com la mateixa riuada. Els vells pagesos no ho oblidarien mai.
El meu avi en veure com es va reforçar la Riera per evitar noves inundacions, va témer per la seva família. I tot un nervi com era no es va aturar fins a trobar un nou indret: al carrer Major, sobre les antigues bases on s'anava rentar la roba i s'abeurava al bestiar. I allà va fer la nostra casa pairal. Les humitats per les basses; encara avui, gairebé 100 anys després encara surten, Fugia de l'aigua, i a la humitat va anar.
Més informació:
TAL DIA COM AVUI DE 1926. L’AIGUAT DE SANT RAMONhttps://centrehistoriadegava.blogspot.com/2013/09/tal-dia-com-avui-de-1926-laiguat-de.html
Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el Pepep, havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,
Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les Perets no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del Calamot inclosa. Amb el Torrentet desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans dans a la finca de Cal Boada. Després van venir les plagues, tan letals com la mateixa riuada. Els vells pagesos no ho oblidarien mai.
El meu avi en veure com es va reforçar la Riera per evitar noves inundacions, va témer per la seva família. I tot un nervi com era no es va aturar fins a trobar un nou indret: al carrer Major, sobre les antigues bases on s'anava rentar la roba i s'abeurava al bestiar. I allà va fer la nostra casa pairal. Les humitats per les basses; encara avui, gairebé 100 anys després encara surten, Fugia de l'aigua, i a la humitat va anar.
Més informació:
TAL DIA COM AVUI DE 1926. L’AIGUAT DE SANT RAMONhttps://centrehistoriadegava.blogspot.com/2013/09/tal-dia-com-avui-de-1926-laiguat-de.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada