HISTÒRIES DE L'EDAT MITJANA (I)
Durant els segles XVIII i XIX es va interpretar que el final de l'Edat Antiga ho va ser per la seva decadència moral i que va donar pas a una època obscurantista i teocràtica, una edat mitjana entre el racionalisme antic i el renaixement Modern, per això se li va anomenar la Edat Mitjana, edat entre dós èpoques. Intentaré mostrar que aquesta època té molt més interés.
LA SODOMIA A L'ALTA EDAT MITJANA
Els registres escrits sobre la persecució de la sodomia a aquesta època són escassos, tres poden ser els motius:
-Quan un sodomita era cremat a la foguera, tots els seus papers i els registres del judici eren cremats juntament amb ell per evitar el contagi.
-Moltes d'aquestes lleis eren simplement recreacions d'estatuts més antics.
-Es van utilitzar per eliminar personatges molestos o enemics del poder.
A l'Espanya goda, el rei Kindasvint l'any 650 va emetre un edicte contra la "depravació moral execrable" i va ordenar que aquells acusats d'aquests actes es penedeixin o fossin excomunicats i castrats. La llei tractava el sodomita com a mort legalment.
.
El rei Ègica al XVI Concili de Toledo el 693 va instar a frenar més la sodomia, i el culpable es veia obligat a tallar-se els cabells i a rebre 100 assots, després dels quals era castrat i enviat a l'exili. De tot això no es té constància a cap procés contra els sodomites en aquesta època.
Aquestes lleis van estar vigents fins a l'aparió dels primers furs dels regnes cristians en què amb prou feines es feia referència a la sodomia. Van ser les Lleis decretals del Papa Gregori IX les primeres a assenyalar la sodomia com a crim, cap al 1250, a instàncies del predicador Ramon de Penyafort.
IMATGE. Ègica Rex, Codi Emilianense, segle X, Reial Academina d'Història, Madrid.
CÀTARS, ELS HOMES I DONES PURS.
La condemna contra els càtars tenia més a veure amb la política que no pas amb la moral. França no dominava aquests territoris de gran influència catalanoaragonesa i els albigesos, o càtars, eren més aviat puritans, no en el terreny sexual, i atreien no tant a la gent comuna, com als burgesos rics i la noblesa. Els càtars (terme que significa "els purs"). Veien amb disgust l'acumulació de riqueses per part dels bisbes i la seva hipocresia. Per això l'Església titllà a aquestes persones d'heretges i va utilitzar l'acusació de sodomia com a arma eficaç en la seva croada contra elles. Qualsevol derrota de l'heretgia significava la confiscació de més propietats per a l'Església.
Imatge: Cremant als "heretges" càtars al Montsegùr
Més:
- https://leopoldest.blogspot.com/.../los-cataros-los... Càtars
- The Later Roman Empire & The Early Middle Ages. Els Buggers, Rictor Norton.
HERETGES I SODOMITES. HISTÒRIA D'UN EXTERMINI.
Com he assenyalat altres vegades, les lleis contra la sodomia es van utilitzar principalment per desempallegar-se de grups i persones molestes.
Els Henricians (seguidors d'Enric de Lausana) després de ser acusats d'heretgia, va venir la de sodomia. Una oportuna aparició de la verge i els pregons inflamats de religiosos demanant el seu extermini van acabar amb tots ells.
A partir d'aquell moment es van escoltar cada cop més freqüentment que els heretges copulaven "vir cum viris" (home amb home) i "femina cum feminis" (dona amb dona). El 1209 el papa Innocenci va autoritzar la croada contra els albigesos a França, una política que va resultar en un genocidi gairebé total a la part sud del país.
Segons Rictor Norton: "Només a Béziers prop de 20.000 heretges van morir per l'espasa. Diversos milers d'herètics que havien fugit per refugiar-se a l'església de Maria Magdalena van ser massacrats després que els croats s'haguessin divertit a treure'ls els ulls. En vint anys un milió d'herètics van ser exterminats".
Els següents en ser exterminats van ser els templers, un segle més tard...
Procedència:
-Textos propis sobre Templers, càtars i inquisició al meu bloc L'ARMARI OBERT. (busqueu aquestes etiquetes)
-The Knights Templars, de Rictor Norton
CREMA DE BRUIXES
Entre els segles XV i XVIII, les autoritats de molts llocs d'Europa primer i d'Amèrica després van desencadenar una repressió brutal contra els suposats adoradors del diable. El nombre total de víctimes de la caça de bruixes no pot ser establert de manera completament fiable, ja que una gran quantitat d'actes de judicis s'han perdut i molts processos no es van registrar mai de forma oficial.
Els càlculs de la quantitat de persones cremades encara avui es desconeix. S'estima que va ser entre 60.000 i les 150.00 les persones ajusticiades sols a Europa, la majoria eren dones.
A les bruixes se'ls atribueix haver provat totes les formes de sexe no procreador, en part perquè no tenen prejudicis contra cap forma de sexe, plaer eròtic, i en part perquè la producció de descendència era contrària a una població que no es podia permetre més boques per alimentar-se o més divisions de les finques. Una persona lliure era una persona perillosa per al poder establert i per a les autoritats religioses.
Les proves ben documentades sobre la Missa Negra tracten de la pràctica d'un ritu, de vegades anomenat "osculum infame", l'acte "vergonyós" de besar el cul del "Diable" o líder de l'aquelarre i de vegades els seus genitals. Avui la despectiva frase "besa el cul" indica una mena d'humiliació, però en els ritus heretges era un acte d'humilitat i lleialtat. Aquest "petó de la vergonya" encara es troba avui als rituals d'iniciació primitius.
Després del ritu tenien relacions sexuals entre ells sense tenir en compte el gènere. Abans era la missa negra, que als relats més autèntics és només una festa de comunió més cordial i amistosa que demoníaca. Per desgràcia a nosaltres ens ha arribat la imatge distorsionada elaborada pels botxins.
IMAGEN: Gravat alemany que recrea l'acte de fe celebrat a Valladolid 1559, conservat a la Biblioteca Nacional de França.
LA SODOMIA A L'ALTA EDAT MITJANA
Els registres escrits sobre la persecució de la sodomia a aquesta època són escassos, tres poden ser els motius:
-Quan un sodomita era cremat a la foguera, tots els seus papers i els registres del judici eren cremats juntament amb ell per evitar el contagi.
-Moltes d'aquestes lleis eren simplement recreacions d'estatuts més antics.
-Es van utilitzar per eliminar personatges molestos o enemics del poder.
A l'Espanya goda, el rei Kindasvint l'any 650 va emetre un edicte contra la "depravació moral execrable" i va ordenar que aquells acusats d'aquests actes es penedeixin o fossin excomunicats i castrats. La llei tractava el sodomita com a mort legalment.
.
El rei Ègica al XVI Concili de Toledo el 693 va instar a frenar més la sodomia, i el culpable es veia obligat a tallar-se els cabells i a rebre 100 assots, després dels quals era castrat i enviat a l'exili. De tot això no es té constància a cap procés contra els sodomites en aquesta època.
Aquestes lleis van estar vigents fins a l'aparió dels primers furs dels regnes cristians en què amb prou feines es feia referència a la sodomia. Van ser les Lleis decretals del Papa Gregori IX les primeres a assenyalar la sodomia com a crim, cap al 1250, a instàncies del predicador Ramon de Penyafort.
IMATGE. Ègica Rex, Codi Emilianense, segle X, Reial Academina d'Història, Madrid.
. 
.
.CÀTARS, ELS HOMES I DONES PURS.
La condemna contra els càtars tenia més a veure amb la política que no pas amb la moral. França no dominava aquests territoris de gran influència catalanoaragonesa i els albigesos, o càtars, eren més aviat puritans, no en el terreny sexual, i atreien no tant a la gent comuna, com als burgesos rics i la noblesa. Els càtars (terme que significa "els purs"). Veien amb disgust l'acumulació de riqueses per part dels bisbes i la seva hipocresia. Per això l'Església titllà a aquestes persones d'heretges i va utilitzar l'acusació de sodomia com a arma eficaç en la seva croada contra elles. Qualsevol derrota de l'heretgia significava la confiscació de més propietats per a l'Església.
Imatge: Cremant als "heretges" càtars al Montsegùr
Més:
- https://leopoldest.blogspot.com/.../los-cataros-los... Càtars
- The Later Roman Empire & The Early Middle Ages. Els Buggers, Rictor Norton.
HERETGES I SODOMITES. HISTÒRIA D'UN EXTERMINI.
Com he assenyalat altres vegades, les lleis contra la sodomia es van utilitzar principalment per desempallegar-se de grups i persones molestes.
Els Henricians (seguidors d'Enric de Lausana) després de ser acusats d'heretgia, va venir la de sodomia. Una oportuna aparició de la verge i els pregons inflamats de religiosos demanant el seu extermini van acabar amb tots ells.
A partir d'aquell moment es van escoltar cada cop més freqüentment que els heretges copulaven "vir cum viris" (home amb home) i "femina cum feminis" (dona amb dona). El 1209 el papa Innocenci va autoritzar la croada contra els albigesos a França, una política que va resultar en un genocidi gairebé total a la part sud del país.
Segons Rictor Norton: "Només a Béziers prop de 20.000 heretges van morir per l'espasa. Diversos milers d'herètics que havien fugit per refugiar-se a l'església de Maria Magdalena van ser massacrats després que els croats s'haguessin divertit a treure'ls els ulls. En vint anys un milió d'herètics van ser exterminats".
Els següents en ser exterminats van ser els templers, un segle més tard...
Procedència:
-Textos propis sobre Templers, càtars i inquisició al meu bloc L'ARMARI OBERT. (busqueu aquestes etiquetes)
-The Knights Templars, de Rictor Norton
Entre els segles XV i XVIII, les autoritats de molts llocs d'Europa primer i d'Amèrica després van desencadenar una repressió brutal contra els suposats adoradors del diable. El nombre total de víctimes de la caça de bruixes no pot ser establert de manera completament fiable, ja que una gran quantitat d'actes de judicis s'han perdut i molts processos no es van registrar mai de forma oficial.
Els càlculs de la quantitat de persones cremades encara avui es desconeix. S'estima que va ser entre 60.000 i les 150.00 les persones ajusticiades sols a Europa, la majoria eren dones.
A les bruixes se'ls atribueix haver provat totes les formes de sexe no procreador, en part perquè no tenen prejudicis contra cap forma de sexe, plaer eròtic, i en part perquè la producció de descendència era contrària a una població que no es podia permetre més boques per alimentar-se o més divisions de les finques. Una persona lliure era una persona perillosa per al poder establert i per a les autoritats religioses.
Les proves ben documentades sobre la Missa Negra tracten de la pràctica d'un ritu, de vegades anomenat "osculum infame", l'acte "vergonyós" de besar el cul del "Diable" o líder de l'aquelarre i de vegades els seus genitals. Avui la despectiva frase "besa el cul" indica una mena d'humiliació, però en els ritus heretges era un acte d'humilitat i lleialtat. Aquest "petó de la vergonya" encara es troba avui als rituals d'iniciació primitius.
Després del ritu tenien relacions sexuals entre ells sense tenir en compte el gènere. Abans era la missa negra, que als relats més autèntics és només una festa de comunió més cordial i amistosa que demoníaca. Per desgràcia a nosaltres ens ha arribat la imatge distorsionada elaborada pels botxins.
IMAGEN: Gravat alemany que recrea l'acte de fe celebrat a Valladolid 1559, conservat a la Biblioteca Nacional de França.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada