BATUDES CONTRA HOMOSEXUALS AL TARDOFRANQUISME

 És difícil d'entendre i justificar les causes que van portar a fer les batudes a llocs privats on els homosexuals es trobaven. El règim franquista hi veia un perill contra el qeu anomenaven "la raza hispana", a això si sumava el sadisme d'alguns jutges com "el juez de vagos" Antonio Sabater, i una policia que semblava edicte a la violència. Érem caps de turc per un règim que odiava la diversitat.

Ramblas de Barcelona, Junio 77, manifestación gay

BAR TEXAS, BARCELONA 1970

El Bar Texas era un dels molts bars que vivien de les visites dels americans de la Navy VI Flota): No seria res estrany que el nom vingués per aquest motiu, estava prop de la plaça Reial i també era freqüentat per gais catalans.

La tardor del 1970, Antonio Gutiérrez treballava com cambrer a aquest bar, quan de sobte va entrar la policia. Un d'ells demanava "la papela".

Antonio acabat d'arribar de Màlaga no sabia que era, i el "gris" va aprofitar de donar-li un cop de puny i li va cridar un "mientras yo hablo, te pones firmes" i després va venir una frase molt típica: "te vamos a sacar el mariconeo a palos".

Ell havia fugit d'Andalusia, pensant que a Barcelona això no passava, aquella no va ser la única detenció, ni la darrera pallissa i maltractament, el mateix Texas va rebre aquest tipus de visites quan els marines no hi eren.

LA BATUDA DE SITGES, CARNAVAL 1972

La premsa sensacionalista venia els seus pamflets venen odi homòfon. Enrique Rubio era el capdavanter d’aquest tipus de publicacions, des de les pàgines del POR QUÉ cridava a acabar amb els homosexuals.

Així a inicis del 1972 la Guardia Civil va fer una batuda pels carrers de Sitges, aturant i emportant-se a tots els que anaven transvestits, malgrat ser carnaval.

Així un grup de joves gaditans van ser enxampats per la Guàrdia Civil que va passar la informació al PER QUÈ, setmanari que va fer una campanya sensacionalista i denigrant contra aquests joves. Tot indica que aquests ni eren transsexuals, ni homosexuals, tan sols uns joves gaditans amb ganes de gresca al carnaval de Sitges. Van quedar en llibertat, però la seva imatge amb els ulls tapats va estar a la portada del setmanari de successos. “Para el tercer sexo todo el año es carnaval” “Baile de violetas”   "Usted lector ha oído hablar de los travestis, de los gais, de lo que en castellano puro se llaman maricas o, finalmente, homosexuales." Enrique Rubio.

BAR SARAS, PALMA 1974

Era 1974 i un home de mitjana edat va entrar al bar Saras i va demanar una beguda. La policia va entrar i va detenir tots els que hi eren. Als estrangers se'ls separa per poder escarmentar els que no ho són.

Un bell comissari li pregunta únicament: Tu ets marieta?, el noi diu no. I li pega un parell de bufetades, li torna a preguntar Ets marieta?.El noi dubta i li pega dues bufetades més, li ho torna a preguntar, i diu que sí. A la resta dels espanyols ja no va haver de preguntar, tots vam dir que sí."

Els obliguen a donar dades, a treure's tot allò que tenen de valor, a abaixar-se els pantalons, mentre els insulten, els donen cops de puny, puntades de peu i cops de cap contra les parets..."

Era el tràmit per fitxar-los. Després d'aquesta sessió amable de maltractaments i insults, s'informava l'empresa i a la familia.

 A ell no el van acomiadar, però la seva carrera va fer fallida i no li va arribar mai un ascens.

Saras era un bar que normalment pagava suborns a la policia, possiblement en aquesta ocasió no ho havia fet i la policia es va extralimitar "més enllà de la llei" també per finalitats econòmiques. Igual que els succeïts a Stonewall o al Texas. A l’Espanya de Franco, els homosexuals no tenien presumpció d'innocència i eren carn de canó d'aquest tipus d'actuacions abusives.

PASAJE BEGOÑA, TORREMOLINOS 1971

Aquest cèlebre passatge de Torremolinos era freqüentat per gent molt coneguda com a John Lennon, Anthony Quinn, Grace Jones, Judy Garland o Sara Montiel, i es creia que era un oasi dins la dictadura del general Franco, per aquest motiu molts homosexuals hi anaven. Un dels bars, Tony's Bar, era el més freqüentat pel col·lectiu des de la seva inauguració el 1962.

La nit de Sant Joan de 1971 es va presentar de sobte la guàrdia civil, amb ordres del governador civil amb la finalitat de "regenerar" Torremolinos, 300 persones van ser detingudes, 119 van ser portades a Màlaga arrestades, es van clausurar 23 locals, amb acusacions d'atemptats contra la moral i actes homosexuals. La premsa espanyola va aplaudir el fet, amb titulars com "indeseables, Torremolinos Negro, Pecaminoso" Però la premsa estrangera va informar dels fets, això aquí va ser venut com una campanya orquestrada contra el bon nom de la pàtria. Però molts detinguts eren estrangers i van explicar-ho tot amb pèls i senyals davant una premsa democràtica.

BATUDA A LES RAMBLES, JULIOL 1978

Les Rambles de Barcelona van estar llocs de freqüents batudes policials. El 24 de juliol de 1978 la guàrdia urbana va apallissar durament al pintor Ocaña i el dibuixant Nazario.
Era la revetlla de Sant Jaume, i els incidents es van prolongar durant gran part de la nit. Ocaña, personatge central de la pel·lícula de Ventura Pons "Ocaña, retrat intermitent" i figura molt popular a Barcelona. Va ser detingut per la policia quan efectuava un xou, de transvestisme a les Rambles. En diverses ocasions havia ofert el mateix espectacle sense que hi intervinguessin els guàrdies urbans.

Segons EL PAIS, els membres del Front d'Alliberament Gai de Catalunya van organitzar una manifestació, des de la Rambla fins a la plaça Reial, a la qual es va unir nombrós públic demanant l'alliberament d'Ocaña i altres companys que van ser detinguts.

La manifestació va ser dissolta per agents de la policia urbana, utilitzant mètodes violents. Feia 30 mesos que el dictador havia mort, però la repressió policial encara era viva.