La humanitat prehistòrica i l’antiguitat (I)
Publicacions meves procedents o inspirades al curs "La humanitat prehistòrica i l’antiguitat" impartit per Tania Freixas a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
Propulsor fa 28 cm, i procedeix de la cova de Bruniquel (França). És del període Magdalenià IV. Acurada talla que destaca especialment a la crinera del cavall i els gravats amb òxid de ferro. És d'aproximadament 10000 aC, Paleolític Superior. La tècnica emprada en aquesta obra ha facilitat l'ordenació cronològica d'algunes pintures parietals trobades a la mateixa zona, ja que presenta les mateixes característiques.
Durant aquest període ja feien plans per la cacera, encara que les seves peces acostumaven a ser de format petit o mitjà. Sortien en grup per evitar ser ells els caçats pels depredadors. També ja sabien com guardar les peces sota terra
Canoa de Pesse (també barca o canda de Pesse) és la barca més antiga del món que s'ha descobert fins ara. La datació basada en el carboni-14 ha demostrat que aquest caiuc data d'entre el 8200 aC i el 7600 aC.
Les dimensions d'aquesta canoa són 298 cm × 44 cm.La fusta de la barca és de pi roig. L'arbre va ser talat i el tronc va ser tallat amb sílex o banyes de cérvol. La canoa s'ha conservat tant de temps perquè es va enfonsar en un llit fluvial de torbera.
Està al Museu de Drenthe situat a Assen (Països Baixos).
Tell es-Sultan, Jericó, c. 9000 aC
Un dels jaciments arqueològics més antics de l'Orient Pròxim, fonamental per al coneixement del Neolític, va ser la seu de l'antiga Jericó (Tell al-Sultan) va ser excavada entre 1952 i 1958. Ubicada a la vall del Jordà, a uns 200 m per sota el nivell de mar, ja al començament del XI mil·lenni a.C., durant el període natufiense, va començar a ser ocupada. El poblat va començar a ser important a partir del Neolític Preceràmic A (9500-8500 aC), fase en què es va edificar una muralla gruixuda de 2 m d'amplada i una torre, considerada una de les més antigues de la Història. L'assentament estava format per petits habitatges de tova amb planta circular. Durant el Preceràmic B (8500-7000 aC) els habitatges van passar a ser de planta rectangular, integrant diverses estades separades per envans.
Santuari paleolític a l’Espluga de Francolí.
el 30 d’octubre del 2019 es va poroduïr una descoberta inesperada i excepcional per a l’arqueologia i la prehistòria catalana: els gravats rupestres paleolítics de la cova de l’Espluga de Francolí.
Està format per 300 gravats de fa més de 15000 anys.
CULTURA DELS CAMPS D'URNES.
La cultura dels camps d'urnes es va difondre durant el final de l'edat del bronze i el principi de l'edat del ferro per bona part d'Europa. A Catalunya es poden trobar especialment a l'Empordà i al Camp d'Urnes dels Vilars d'Arbeca.
Es va caracteritzar per la incineració del cadàver i la deposició de les seves cendres en urnes de ceràmica, juntament amb els seus aixovars, que generalment eren dipòsits d'objectes de bronze i, en les darreres etapes, de ferro.
S'enterraven en un forat practicat a la terra, formant extenses necròpolis. L'expansió d'aquest model es va produir entre els segles XIII i VIII aC
Skara Brae
És un assentament neolític, situat a la badia a les illes Òrcades, Escòcia. Es tracta d'unes deu cases agrupades que han estat habitades aproximadament entre el 3180 aC i el 2500 aC.
Skara Brae es presenta com un poble de caràcter neolític, dels més complets i ben preservats del nord d'Europa. És més antic que Stonehenge o les grans piràmides de Gizeh.
Durant aquest període ja feien plans per la cacera, encara que les seves peces acostumaven a ser de format petit o mitjà. Sortien en grup per evitar ser ells els caçats pels depredadors. També ja sabien com guardar les peces sota terra
Canoa de Pesse (també barca o canda de Pesse) és la barca més antiga del món que s'ha descobert fins ara. La datació basada en el carboni-14 ha demostrat que aquest caiuc data d'entre el 8200 aC i el 7600 aC.
Les dimensions d'aquesta canoa són 298 cm × 44 cm.La fusta de la barca és de pi roig. L'arbre va ser talat i el tronc va ser tallat amb sílex o banyes de cérvol. La canoa s'ha conservat tant de temps perquè es va enfonsar en un llit fluvial de torbera.
Està al Museu de Drenthe situat a Assen (Països Baixos).
Tell es-Sultan, Jericó, c. 9000 aC
Un dels jaciments arqueològics més antics de l'Orient Pròxim, fonamental per al coneixement del Neolític, va ser la seu de l'antiga Jericó (Tell al-Sultan) va ser excavada entre 1952 i 1958. Ubicada a la vall del Jordà, a uns 200 m per sota el nivell de mar, ja al començament del XI mil·lenni a.C., durant el període natufiense, va començar a ser ocupada. El poblat va començar a ser important a partir del Neolític Preceràmic A (9500-8500 aC), fase en què es va edificar una muralla gruixuda de 2 m d'amplada i una torre, considerada una de les més antigues de la Història. L'assentament estava format per petits habitatges de tova amb planta circular. Durant el Preceràmic B (8500-7000 aC) els habitatges van passar a ser de planta rectangular, integrant diverses estades separades per envans.
La ruptura del patró cultural tradicional es manifesta també en modificacions pel que fa al ritual i els estris de pedra. Important és l'aparició de noves pràctiques d'enterrament, com el costum d'enterrar els morts sota el terra dels habitatges, o la de modelar en guix les faccions de la cara sobre cranis humans, incrustant de vegades petxines com a ulls.
El Neolític Ceràmic es manifesta a Jericó a través de dues fases, deixant les primeres produccions terrisseres, certament tosques, decorades amb motius geomètrics pintats, com línies en ziga-zaga i triangles.
 |
| Tell es-Sultan, Jericó, c. 9000 aC |
Santuari paleolític a l’Espluga de Francolí.
La cova de la Font Major, de sistema càrstic binari amb riu subterrani, és una de les set coves més llargues del món.
el 30 d’octubre del 2019 es va poroduïr una descoberta inesperada i excepcional per a l’arqueologia i la prehistòria catalana: els gravats rupestres paleolítics de la cova de l’Espluga de Francolí.
Està format per 300 gravats de fa més de 15000 anys.
 |
| Imatge: Pla detall d'un gravat d'un cavall que s'ha trobat a la cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí |
La cultura dels camps d'urnes es va difondre durant el final de l'edat del bronze i el principi de l'edat del ferro per bona part d'Europa. A Catalunya es poden trobar especialment a l'Empordà i al Camp d'Urnes dels Vilars d'Arbeca.
Es va caracteritzar per la incineració del cadàver i la deposició de les seves cendres en urnes de ceràmica, juntament amb els seus aixovars, que generalment eren dipòsits d'objectes de bronze i, en les darreres etapes, de ferro.
S'enterraven en un forat practicat a la terra, formant extenses necròpolis. L'expansió d'aquest model es va produir entre els segles XIII i VIII aC
Skara Brae
És un assentament neolític, situat a la badia a les illes Òrcades, Escòcia. Es tracta d'unes deu cases agrupades que han estat habitades aproximadament entre el 3180 aC i el 2500 aC.
Skara Brae es presenta com un poble de caràcter neolític, dels més complets i ben preservats del nord d'Europa. És més antic que Stonehenge o les grans piràmides de Gizeh.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada