DAMNATIO MEMORIAE
Damnatio memoriae és una locució llatina que significa literalment 'condemna de la memòria'. Era una pràctica de l'antiga Roma consistent a condemnar el record d'un personatge després de morir. Però ha estat una pràctica comuna a través dels segles.
Emperadors com Calígula, Neró, Domicià, Còmnode, Clodi Albí, Geta, Macrí, Diadumè, Heliogàbal o Alexandre Sever ho va patir, junt amb senadors i prohom romans com el cap dels pretorians Luci Eli Sejà. El cas de Geta és el més greu, va ser assassinat pel seu propi germà i esborrat inclòs de les imatges on apareixia al costat d'ell i els seus pares:
Us mostro tot un seguit d'exemples:
1) El faraó Semerjet, va esborrar totes les dades del seu predecessor, Adyib, esborrant el seu nom d'arxius i monuments.
2) Akenatón, la seva ciutat de Tell L'Amarna va ser destruïda completament, es va esborrar tota la seva memòria, per haver-se rebel·lat contra el sistema teològic religiós d'adoració a Amón. Una cosa semblant li va passar a la reina faraó Hatsepsut.
3) El 897, el papa Esteve VI aplica la damnatio memoriae al seu antecessor, el papa Formós. El seu cadàver va ser desenterrat i sotmès a un judici, on va ser declarat culpable. Com a resultat, els seus decrets i ordenacions van ser declarades invàlides, els tres dits de la seva mà amb què impartia la benedicció van ser tallats i el seu cadàver llançat al Tíber, decretant Esteve VI que Formoso havia de ser considerat com si mai hagués exercit el pontificat.
4) A la Unió Soviètica, des de 1934 fins a 1953 el règim de Stalin va tenir el costum de practicar la damnatio memoriae contra els seus enemics polítics, prohibint sota severes penes tota menció dels seus noms i eliminant aquests de la premsa, llibres, registres històrics i documents. Tal mesura incloïa en els escrits de tals personatges, els quals eren trets de la circulació i destruïts. Fins i tot les fotografies oficials resultaven retocades per la censura del règim per eliminar-ne els "personatges incorrectes". Víctimes d'aquesta pràctica van ser Lleó Trotski, Nikolai Bukharin, Grigori Zinoviev i molts altres líders polítics que en alguna ocasió van caure en desgràcia davant Stalin (com els seus caps de la policia secreta, Gènrij Yagoda i Nikolai Yezhov). La pràctica de no esmentar Lleó Trotski, malgrat la gran importància que va tenir en els primers anys de la Unió Soviètica, va continuar també després de la mort de Stalin.
5) Cop d'Estat de 1955 a Argentina contra Juan Perón, es va prohibir que s'esmentés públicament el nom del president constitucional enderrocat, sigui de manera verbal o per escrit. A Juan Perón no se l'esmentava pel seu nom en escrits oficials, sinó amb l'ofensiva denominació de "El Tirà Deposat"
1) El faraó Semerjet, va esborrar totes les dades del seu predecessor, Adyib, esborrant el seu nom d'arxius i monuments.
2) Akenatón, la seva ciutat de Tell L'Amarna va ser destruïda completament, es va esborrar tota la seva memòria, per haver-se rebel·lat contra el sistema teològic religiós d'adoració a Amón. Una cosa semblant li va passar a la reina faraó Hatsepsut.
3) El 897, el papa Esteve VI aplica la damnatio memoriae al seu antecessor, el papa Formós. El seu cadàver va ser desenterrat i sotmès a un judici, on va ser declarat culpable. Com a resultat, els seus decrets i ordenacions van ser declarades invàlides, els tres dits de la seva mà amb què impartia la benedicció van ser tallats i el seu cadàver llançat al Tíber, decretant Esteve VI que Formoso havia de ser considerat com si mai hagués exercit el pontificat.
4) A la Unió Soviètica, des de 1934 fins a 1953 el règim de Stalin va tenir el costum de practicar la damnatio memoriae contra els seus enemics polítics, prohibint sota severes penes tota menció dels seus noms i eliminant aquests de la premsa, llibres, registres històrics i documents. Tal mesura incloïa en els escrits de tals personatges, els quals eren trets de la circulació i destruïts. Fins i tot les fotografies oficials resultaven retocades per la censura del règim per eliminar-ne els "personatges incorrectes". Víctimes d'aquesta pràctica van ser Lleó Trotski, Nikolai Bukharin, Grigori Zinoviev i molts altres líders polítics que en alguna ocasió van caure en desgràcia davant Stalin (com els seus caps de la policia secreta, Gènrij Yagoda i Nikolai Yezhov). La pràctica de no esmentar Lleó Trotski, malgrat la gran importància que va tenir en els primers anys de la Unió Soviètica, va continuar també després de la mort de Stalin.
5) Cop d'Estat de 1955 a Argentina contra Juan Perón, es va prohibir que s'esmentés públicament el nom del president constitucional enderrocat, sigui de manera verbal o per escrit. A Juan Perón no se l'esmentava pel seu nom en escrits oficials, sinó amb l'ofensiva denominació de "El Tirà Deposat"
La nostra esperança és que la memòria perduri, que el negacionisme no venci, si això passa estem condemnats a repetir la barbàrie.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada