INQUISICIÓ I SODOMIA, SEGLES XIII-XVIII, A LA CORONA D'ARAGÓ I PART

La Inquisició medieval va entrar a Catalunya amb el pretext de perseguir l'heretgia càtara. El primer inquisidor, Ramon de Penyafort, va intentar tenir competències contra la sodomia, però això no va arribar fins tres-cents anys més tard.

I  EDAT MITJANA
Els constants enfrontaments de Jaume I amb l'Església, va moure al Papat a amenaçar el reiamb l'excomunió. Originàriament el conflicte estava motivat per no expulsar la població musulmana i lliurar les seves terres als voraços bisbes. Aquestes relacions es van agreujar quan el rei va ser ferit al cap, els seus metges cristians li van dir que havia d'acceptar la voluntat de Déu, i Jaume I va anar als metges jueus i el van curar. Per evitar l'excomunió hauria d'haver permès l'entrada de la Inquisició en els territoris de Centre i Nord del Principat zona poblada per antics càtars, així aconseguia posar fora de perill a les poblacions hispanomusulmanes i jueves. La persecució només es podia cenyir a la condemna de l'heretgia.

Les lleis catalanes, els Usatges, no condemnaven la sodomia. Fins a mitjans del segle XIII estava en vigor la Lex Visogutorum que sí que ho contemplava. Amb la seva eliminació cap llei podia perseguir les relacions homosexuals. Això va portar a Ramon de Penyafort, primer inquisidor, a treballar perquè es recuperés la persecució de la sodomia. Defensava que els sodomites eren adversaris directes de déu i per tant enemics de la humanitat. En assenyalar-lo com crim el treia del terreny de la moral cristiana i la teologia per circumscriure en el terreny del dret civil.

Aquest predicador considerava que la sodomia no solament era un pecat contra déu, sinó també un crim. Per a això va crear el concepte jurídic de "pecat nefand" que es va incloure en les lleis decretals del Papa Gregori IX, com a crim que els estats cristians estaven obligats a penalitzar.

D'altra banda va intentar que la Inquisició perseguís la sodomia en els territoris de la Corona d'Aragó, a més de la bruixeria. Un nou Papa, Alexandre IV li va denegar l'autorització.

No se sap quantes persones va dur Raimon de Penyafort a la foguera, sí que gràcies a la consideració de la sodomia com a crim molts van patir persecució durant segles. En reconeixement a la seva tasca jurídica i teològica l'Església va premiar amb la santedat, el Col·legi d'Abocats de Barcelona ho va fer el seu patró i l'Estat Espanyol encara avui l'honora amb "La Creu de Sant Raimundo de Penyafort", amb ella es premia els rellevants mèrits contrets per quants intervenen en l'Administració de Justícia.

Tomba Ramón de Penyafort, Catedral Barcelona

II   SODOMIA I HETEROSEXUALITAT

La persecució de la sodomia no es va centrar només en perseguir les relacions homosexuals. A la fi de la Conquesta de Granada una sèrie de trobades sexuals es van produir a la ciutat de Loja a 1500. Prohoms, matrimonis, criats mantenien relacions sexuals de tota mena, intercanvi de parelles o fins i tot relacions homosexuals. Tot lluny de les conviccions més tradicionals o dels rols assignats a home i dona. Coneixem tots els fets per les declaracions de 12 testimonis davant el Sant Ofici, després que algun d'ells denunciés els fets. (1)

Rocío Rodríguez en el seu llibre "El sodomita i la Inquisició" ens explica un cas que va descobrir a l'"Arxiu Històric Nacional". A mitjan segle XVII els inquisidors van arribar a un poble d'Aragó. Els "familiars" (2) van demanar a la població que qui hagués comès algun acte contra natura, el confessés, el tribunal seria indulgent i perdonaria. Una dona de poble, visiblement espantada es va afanyar a confessar: "El meu marit en alguna ocasió m'ha conegut per darrere". El marit va haver de presentar-se davant el tribunal, va ser torturat i assotat, després condemnat a cinc anys de galeres. Ella va haver de pagar les costes del judici.

Entre els segles XVI i XVIII, els tribunals del Sant Ofici a la Corona d'Aragó van dictar 26 sentències sobre el delicte de sodomia entre home i dona. La majoria dels casos eren matrimonis, i les dones van assenyalar no haver estat forçades a mantenir aquest tipus de relacions.

A Barcelona dos judicis van afectar homes procedents de França. El primer va ser absolt en 1575 i la seva dona acusada de ser adúltera. El segon tres anys després va ser condemnat a 200 assots i galeres perpètues per haver mantingut relacions sexuals amb la seva dona, a la força i per darrere. Ella era la denunciant.

A València en 1688 un home va ser acusat d'haver tingut en diverses ocasions relacions sexuals pecaminoses amb la seva dona. En el seu descàrrec el va fer fora les culpes al diable i a la beguda. El van enviar cinc anys a galeres i a l'exili.

Quan es tractava de gentilhomes o clergues les penes se suavitzaven, en moltes ocasions hi havia sentències absolutòries. Així en 1585 un ramader de Saragossa va ser acusat d'haver sodomitzat a la seva criada. Va dir ser gentilhome i doctor en teologia i va ser absolt.

Els francesos en aquest apartat apareixen en moltes ocasions. També a Saragossa un jove de vint anys procedent d'aquest país va ser acusat de mantenir aquest tipus de relacions amb la seva dona, en la seva defensa va dir que era molt inexpert i no sabia per on es feia. Torturat va cantar tot el que li van demanar, i així va sortir que la vaca i la mula de la seva propietat també havien estat penetrades. Dubto que la vaca o la mula poguessin declarar. El van condemnar a sis anys de galeres.

Curiós és el cas d'un abaixador de Saragossa en 1620 que va ser detingut amb la seva dona (és l'únic cas en què la dona va ser detinguda) sota el delicte de sodomia. Ella va ser portada a les horribles presons secretes de la Inquisició, on va ser torturada al marge de la legalitat aragonesa. En el judici la família va acusar el marit de ser un bujarró, demanant fos cremat. En la seva defensa va dir que encara que havia intentat la penetració, mai ho havia aconseguit. Ell va ser condemnat a ser assotat i enviat de per vida a galeres. De la dona no es coneix la sentència.

Així podem veure diversos casos d'homes horroritzats acudint a tribunal per a autoacusar-se d'una intenció, d'haver-ho desitjat o consumit.

                                                             ----- ---- ----

(1) Desconozco la sentencia y como acabó esta historia. Lo he encontrado en un texto publicado en Liverpool en 1989 y que Alberto Mira hace referencia de él en su libro "Para entendernos".)

(2) Familiares del santo oficio era el nombre que recibían ciertos miembros de menor nivel dentro de la Inquisición hispana, cuya función era la de servir de informantes.

(3) Sodomites catalans, Jaume Riera.

(4) Sodomía e Inquisición, Rocía Rodróguez.

Mas:

Ricardo Lezcano  "Los médicos y la tortura en la Inquisición espanyola

Rafael Carrasco. “Inquisición y represión sexual en Valencia: historia de los sodomitas, 1565-1785”

  

Propera entrega:  III Conflicte de competències. IV Funció del cirugians, V les víctimes.