LA VALL DEL RIU LLANERA
La vall del riu Llanera encara conserva un patrimoni espectacular, iniciatives veïnals estan salvant bona part d'ell, però bona part es troba en situació ruïnosa.
Entre les serres de Llobera i Pinós es troba la vall del riu Llanera, un territori que pertany al municipi de Torà i es troba geogràficament rodejat pel Solsonès. Recordo amb 14 anys que anaven a banyar-nos al riu, als estanys de músic que es troben prop de Torredenegó.
La vall es troba gairebé despoblada, tan sols 13 persones hi són censades. Al contrari les masies del veïnat (Pinós o Llobera) s'han restaurat i mostrant de nou activitat, gràcies a l'agricultura, la ramaderia i el turisme.
Durant els segles IX i X les ràtzies musulmanes entraven per aquesta zona, llavors dependent del comtat de l'Urgell. Per aquest motiu la zona està plena de torres de guaita i castells, l'objectiu era construir una línia de fortificacions connectades entre si visualment. Algunes d'aquestes torres el 1716 van ser enderrocades per encàrrec reial de Felip V, per evitar les revoltes dels catalans. Moltes torres tenien campanes que informaven la població no sols de temes religiosos, també avisaven de foc, tocaven a morts, avisaven de la presència de bandolers o cridaven al sometent.
A la serra de Llobera es troba la torre de Peracamps, es tenen notícies d'ella ja el 1042, va ser mig enderrocada el 1716. Avui és un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
En mig de la vall es troba la torre de Vallferosa, amb 33 metres d'alçada. El 970 ja existia. És considerada un dels millors exemples de l'arquitectura militar europea del segle X i ha sobreviscut sense haver estat modificada des de la seva construcció. L'antiguitat, les dimensions i les característiques en fan una construcció única. També és un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
Les restes del antic poble de Vallferosa estan en una situació deplorable, església inclosa:
En mig de la vall es troba el castell de Llanera, també en un estat deplorable.
Entre les serres de Llobera i Pinós es troba la vall del riu Llanera, un territori que pertany al municipi de Torà i es troba geogràficament rodejat pel Solsonès. Recordo amb 14 anys que anaven a banyar-nos al riu, als estanys de músic que es troben prop de Torredenegó.
La vall es troba gairebé despoblada, tan sols 13 persones hi són censades. Al contrari les masies del veïnat (Pinós o Llobera) s'han restaurat i mostrant de nou activitat, gràcies a l'agricultura, la ramaderia i el turisme.
Durant els segles IX i X les ràtzies musulmanes entraven per aquesta zona, llavors dependent del comtat de l'Urgell. Per aquest motiu la zona està plena de torres de guaita i castells, l'objectiu era construir una línia de fortificacions connectades entre si visualment. Algunes d'aquestes torres el 1716 van ser enderrocades per encàrrec reial de Felip V, per evitar les revoltes dels catalans. Moltes torres tenien campanes que informaven la població no sols de temes religiosos, també avisaven de foc, tocaven a morts, avisaven de la presència de bandolers o cridaven al sometent.
A la serra de Llobera es troba la torre de Peracamps, es tenen notícies d'ella ja el 1042, va ser mig enderrocada el 1716. Avui és un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
 |
En mig de la vall es troba la torre de Vallferosa, amb 33 metres d'alçada. El 970 ja existia. És considerada un dels millors exemples de l'arquitectura militar europea del segle X i ha sobreviscut sense haver estat modificada des de la seva construcció. L'antiguitat, les dimensions i les característiques en fan una construcció única. També és un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
Les restes del antic poble de Vallferosa estan en una situació deplorable, església inclosa:
 |
La Torre d'Ardèvol es coneix la seva existència el 975. Està sobre una penya, al centre del poble del mateix nom. Com les altres torres el seu objectiu era controlar el sector oriental de la frontera que el Comtat d'Urgell tenia amb les terres dominades pels musulmans, primer del Califat de Còrdova, després del regne (taifa) de Lleida.
En mig de la vall es troba el castell de Llanera, també en un estat deplorable.
Lloc de difícil accés, ben indicat per anar-hi a peu des de l'Hostal Nou (via dolmen de Llanera) o Ardèvol. (1) L'indret és extremadament feréstec i solitari, solcat per nombroses barrancades i protegit per grans boscúries. Només les esparses masies i els nombrosos camps de conreu guanyats al bosc donen un aspecte amable al paisatge. Havia estat un important i estratègic castell del segle xi, convertit en època moderna en casal senyorial.
 |
Al seu costat es troba la església gòtica de Sant Martí, també en estat deplorable. l'església és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català, el castell és bé cultural d'interès nacional. Malgrat tot, es troba en un estat semi ruïnós.
(1) Anada i tornada, des de l'Hostal Nou
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada