L'AFAITAT A PAGÉS, AL GAVÀ DEL PASSAT
A pagès hi havia homes que s'afaitaven sols i altres que eren incapaços de fer-ho. Per què?.
Quan la Carmeta, la meva mare, es va casar va anar a viure a casa del meu pare on també hi eren els meus avis paterns. Entrava de "jove" i a pagès, les joves tenien pocs drets, al contrari de les pubilles que manaven i ho distribuïen tot.
L'àvia Elvira tan aviat va entrar la meva mare a casa, li va senyalar els estris d'afaitar -"fins ara jo he afaitat al teu espòs i fill meu , a partir d'ara et toca a tu". No s'ho podia creure, ella sempre havia vist al seu pare, el Poldo, afaitar-se ell sol. Però va haver d'acceptar-ho, a finals dels anys 40 i a Gavà les dones tenien totes les de perdre. Quan va anar a demanar ajut als seus pares, li van dir: "T'has casat amb el Joan i et toca aguantar".
El que també va veure és que el Pepet, el seu sogre, també s'afaitava sol. Què passava? Molt senzill, les àvies eren mestresses i ella no. Els drets de la dona catalana anava lligada el patrimoni, la dona que en tènia manava, la que no li tocava servir. Cal recordar que a altres indrets de la mateixa Europa la dona al casar-se ho perdia gairebé tot, amb patrimoni o no.
La societat gavanenca era eminentment agrícola, fins entrats els anys 60. En ella el paper de la dona era fonamental, elles administraven les cases, cuidaven dels fills, portaven a vendre els fruits del camp i ajudaven en les feines de cuidar el bestiar i encara tenien temps de treballar a la terra.
A diferència d'altres indrets de l'Estat Espanyol, la dona catalana podia heretar i llegar les seves propietats, més enllà de la voluntat del seu espòs. Aquest fet feia que el seu paper fos molt diferent si ella era la mestressa o la filla de la casa (la pubilla) o la jove que anava a cassar-se amb l'hereu. En el segon cas el seu paper en molts cops no era molt diferent del d'una minyona amb dret a compartir espais i llits amb els amos.
Quan la Carmeta, la meva mare, es va casar va anar a viure a casa del meu pare on també hi eren els meus avis paterns. Entrava de "jove" i a pagès, les joves tenien pocs drets, al contrari de les pubilles que manaven i ho distribuïen tot.
L'àvia Elvira tan aviat va entrar la meva mare a casa, li va senyalar els estris d'afaitar -"fins ara jo he afaitat al teu espòs i fill meu , a partir d'ara et toca a tu". No s'ho podia creure, ella sempre havia vist al seu pare, el Poldo, afaitar-se ell sol. Però va haver d'acceptar-ho, a finals dels anys 40 i a Gavà les dones tenien totes les de perdre. Quan va anar a demanar ajut als seus pares, li van dir: "T'has casat amb el Joan i et toca aguantar".
El que també va veure és que el Pepet, el seu sogre, també s'afaitava sol. Què passava? Molt senzill, les àvies eren mestresses i ella no. Els drets de la dona catalana anava lligada el patrimoni, la dona que en tènia manava, la que no li tocava servir. Cal recordar que a altres indrets de la mateixa Europa la dona al casar-se ho perdia gairebé tot, amb patrimoni o no.
La societat gavanenca era eminentment agrícola, fins entrats els anys 60. En ella el paper de la dona era fonamental, elles administraven les cases, cuidaven dels fills, portaven a vendre els fruits del camp i ajudaven en les feines de cuidar el bestiar i encara tenien temps de treballar a la terra.
A diferència d'altres indrets de l'Estat Espanyol, la dona catalana podia heretar i llegar les seves propietats, més enllà de la voluntat del seu espòs. Aquest fet feia que el seu paper fos molt diferent si ella era la mestressa o la filla de la casa (la pubilla) o la jove que anava a cassar-se amb l'hereu. En el segon cas el seu paper en molts cops no era molt diferent del d'una minyona amb dret a compartir espais i llits amb els amos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada