LA SERRALADA DE PINÓS II

-
La serralada de Pinós està just a centre geogràfic de Catalunya, al límit de les comarques del Bages, el Solsonès i la Segarra. Bona part forma part del municipi de Pinós, també el municipi de Torà s'endinsa al seu entorn. (Accés a la primera part: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2013/11/la-serralada-de-pinos.html)
Informació sobre Llanera: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/05/llanera-o-el-patrimoni-malmes.html

Torre Vallferosa, s XI Visites diumenge matí. 
La torre de Vallferosa és una torre de guaita declarada bé cultural d'interès nacional. Construïda vers l'any 970 dC seguint l'estratègia militar de bastir torres de vigilància en els punts clau conquerits als sarraïns. Considerada un dels millors exemples de l'arquitectura militar europea del segle X i ha sobreviscut sense haver estat modificada des de la seva construcció.

 Al peu de la serralada podem trobar el castell de Cal Tristany una masia fortificada, amb torretes original del segle XI. Va estar refugi carlí al segle XIX. Avui és una casa rural, es troba en un bon estat.




Prop del castell es troba el dolmen de Pera, datat en l’any 2500-1500 aC al. bronze mitjà.






Santa Maria de Claret és l'església d'origen preromànic. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Els orígens són del segle XI i conserva els sarcòfags i osseres dels senyors feudals.











En un estat deplorable es troba el Castell de Llanera. És recinte emmurallat amb un castell del segle XI en molt mal estat i una església del segle XIII. Informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2015/05/dos-fortaleses-en-estat-dabando-al.html


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA

-
Imatge
El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. Entre descans i descans el Pepet remugava de la seva mala sort. Orfe a 8 anys, pare als divuit, denunciat pel seu propi pare, reclutat per anar al front als 33, va acabar a un camp de concentració el 38 i un altre al 39, la "Guineu" el va ensenyar a viure, una trombo, una angina de pit... no es pot dir sort el que va tenir. Tan sols un cop va veure com la sort l'acompanyava, a 1.925 va sortir "excedent de cupo" i es va lliurar d'anar a la "Mili". De poc va servir, al 37 amb 33 anys el reclutaven per anar una guerra que ell no sentia com a pròpia. Les terres que conreava les havia aconseguit treballant de sol a sol des de molt petit, ell malfiava d'una república que amenaçava col·lectivitzar els camps que ell tant estimava. Els "trossos", l'Elvira i el seu fillet, el Joan, eren el seu món. Aquella guerra no era la seva, tampoc aquell era el seu bàndol. Un fusell màuser oxi...
Més informació

ARNAU, LO BISBE QUE "EMPRENYA" HOMES

-
Imatge
                                                    " I vós de Déu aquí amagat,                                                      heretge, fals, i renegat,                                                      seguint la llei d'un tal Balterra,                                                      el sarraí caragirat                                          ...
Més informació

UNIONS HOMOSEXUALS A LA CATALUNYA MEDIEVAL

-
Imatge
La presència d'homosexuals i transsexuals en la història ha estat sovint silenciada, falsejada o modificada segons els interessos de cada època. Historiadors i arqueòlegs s'han esforçat a dissimular el que és obvi, i encara avui quan es mostra aquesta realitat es considera una cosa supèrflua, sense interès, pròpia d'ignorants. Gran part de la història de la humanitat ha desaparegut fruit de la intolerància religiosa o política i, especialment, allò que fa referència amb la diversitat sexual. Tomba dels Ardévol, MNAC 1) Dos homes enterrats junts Un exemple el podem trobar al municipi de Coscojuela de Fantova, a una necrópolis están enterrats cristianament dos homes (Rufus i Viventis). L'historiador F. Beltrán, en el seu treball "Notas sobre las inscripciones latinas de Coscojuela de Fantova (Huesca) ", ens dona un exemple d'aquest negacionisme que molts historiadors opten en trobar-se una evidència. Davant d'una inscripció on apareixen aparellats Rufus ...
Més informació