LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

El barroc solsoní té unes característiques que el fa molt diferent de qualsevol altre lloc. Resumeixo, amb alguna aportació pròpia, l'article d'Irene Abril Matamala, Doctoranda en Història de l’Art. Universitat de Girona. Un art per descobrir: Solsonès barroc, un paisatge històric genuí, Plecs d'Història Local, número 167. 2017  Segons l’exposició dedicada a l’art barroc al Solsonès es pot veure la Casa Gran del Miracle de Riner es diu que la comarca presenta un «paisatge històric genuí». L’afirmació es deu al fet que les infraestructures i les activitats econòmiques han donat caràcter i forma molt diferent d'altres contrades. Una seva superfície que està ocupada majoritàriament per conreus, pastures, masies i boscos, amb una densitat demogràfica baixa. I com no, l’arxiprestat del Cardener, amb seu a Solsona, on s’engloba pràcticament la comarca del Solsonès, és una de les demarcacions eclesiàstiques catalanes en què es conserva, in situ, un major nombre d’objectes artí...

                                                                 Imatge d'autor anònim, Basílica del Miracle Riner, cap a 1400.                                (... del Miracle Verge hermosa //deslliureu-nos de tot mal.) Contrasta una imatge tan petita i senzilla, enmig d'un retaule barroc amb totes les ornamentacions que caracteritzen les seves escultures, en aquest cas monumentals. La raó és que la imatge és molt anterior, pot ser 300 anys abans. El 3 d'agost del 1458, una llegenda diu que la Mare de Déu s'aparegué a uns joves pastors de la Cirosa, per recordar que en aquells temps de pesta i guerra civil, els pagesos havien de seguir el camí de déu: : « Digues al poble que fasse processons, e que les fassen devociosament, e que's confessen e ...

La desafortunada polèmica de l'arquebisbat de Barcelona amb el cartell de la Mercè m'ha obligat a fer aquesta pregunta, ho era? Ho desconec, com també si va existir o no, tampoc entraré en altres polèmiques sobre si era Mare de Déu o d'un home. Sols em referiré a com la cita el Nou testament. Els evangelis no donen molts detalls sobre la seva vida personal, La iconografia cristiana ens la presenta tímida, al moment de l'anunciació, esfingica al naixement... i després venen les imatges de la passió. Són les imatges d'una dona plena de dolor per la mort del seu fill, home? O dubtava de la seva immortalitat? Les exagerades imatges de la verge dolorida, angoixada són les que més la representen, i molt enjoiada i amb vestiments daurats que estan molt lluny de la suposada sezillesa de Maria. Sempre en dol i dolor, com durant segles les dones que portaven eternament dol. Però no hi ha més referències? És molt difícil veure una imatge de Maria alegre divertint-se. Al més pr...

 L'Esquella de la Torratxa es va iniciar com un setmanari satíric a Barcelona el 1871 i substituint La campana de Gràcia (1870-1934) suspesa per ordre governativa. A causa del gran èxit del setmanari es va continuar publicant de forma independent fins a la seva desaparició el 1939. És un document gràfic de gairebé 70 anys de vida barcelonina i catalana, mirall de la política nacional i document a tenir en compte per recuperar la memòria de la guerra civil. El 1936 la majoria dels periodistes i dibuixants es van afiliar a UGT simplement per evitar la CNT, ja que tenia molt mala fama entre els periodistes. Un dels dibuixants més representatius del setmanari, Tísner, manté a les seves memòries que L'Esquella va passar a ser un instrument polític en mans del recent format PSUC. Tisner i la persecució contra el ·Be Negre" Amb el seu clàssic humor Tísner es queixava que eren tots els subscriptors els barbers de Catalunya. D'aquesta manera, de comú acord amb el seu amic i cun...

  Aquests temps que veiem a dirigents de la Conferència Episcopal clarament alineats als postulats de VOX i PP, com les seves cadenes de ràdio i televisió. He recordat un altre temps. De fet, ha estat Josep Miquel Bausset, monjo del Miracle, que m'ha recordat una carta pastoral de l'Enrique Tarancón, ara fa 75 anys, en plena dictadura.    ( Mireu:  https://elmati.cat/el-nostre-pa-de-cada-dia/  ) Visita de Tarancón al Miracle, mentre ere el bisbe de Solsona. Quan el van nomenar bisbe de Solsona tenia tan sols 38 anys, era un petit bisbat al bell mig de Catalunya. Es va trobar amb una població empobrida per la guerra, que passava fam. Es va posar aviat al costat de la gent minera, dels obrers i els més necessitats, i es va mobilitzar en favor seu, però totes les administracions li van tancar les portes als nassos. És llavors quan va escriure la carta pastoral ("El pa nostre de cada dia") que va aixecar polseguera: -«No podemos callar. No debemos callar por más tie...

Conec la història des de fa molt temps, l'he vist publicada (1), però encara alguns dels noms són figurats, tal és de dura aquesta història, tot va passar al parc d'American Lake. El senyor Arturo Costa, el nostre indià (2) de capçalera, va tenir una filla natural. Un dia a un cafè cantant havia fet amistat amb una noia que hi treballava, i aquesta va quedar embarassada d'ell. La mare d'ell va posar el crit al cel, i li va prometre tot l'ajut necessari, i quan la mare moris es faria càrrec d'ella. Però la mare es va ajuntar amb un altre home, i la pobra Mercè va acabar a un hospici. A la fitxa de l'hospici posava "Mercè... filla de pares desconeguts". "L'Artur Costa  Martí va néixer a Barcelona l'11 d'agost de 1869. Era fill d'en Josep Costa i de la Carme Martí i era propietari d'una petita flota de vaixells amb la qual importava carbó des de Gran Bretanya fins a Barcelona. Però si bé és cert que en aquells moments comerci...