LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Històries de dones que van deixar empremta en èpoques complicades. A aquesta primere entrega: Jùlia Major, filla d'August; Olimpe de Gouges; Agripina Major; Emma de Normandia; Isabel de Villena, protofeminista; Cornèlia, mare dels Gracs; JULIA MAIOR, FILLA D'AUGUST? Un fet sempre m'ha estranyat, el matrimoni entre Octavi i Lívia, mai no va tenir fills. Això en un matrimoni que va legislar perquè els romans tinguessin fills (Lex Julia), no deixa ser estrany. Però tots dos van tenir fills en anteriors matrimonis, Octavi era pare de Júlia Maior (Julia Augusti filia) i Lívia de Tiberi i Drus. Així i tot d'aquest matrimoni que va durar més de 50 anys, no en va néixer cap fill. L'explicació pot ser el 39 aC. Júlia va néixer al si de la gens Iulia l'any 39 aC. Entre els seus avantpassats estaven Pompeu o del dictador Sila, a més de ser filla d'Octavi, llavors conegut com a fill del diví Juli Cèsar. Va tenir una infància plàcida a la llar d'Octavi, educada en u

                                                    " I vós de Déu aquí amagat,                                                      heretge, fals, i renegat,                                                      seguint la llei d'un tal Balterra,                                                      el sarraí caragirat                                                      que amb tants, tants homes ha cardat.".. El bisbe Arnau d'Urgell (1140-1195),  com molts prelats del seu temps, no es va significar per una vida ascètica, com predicaven, sinó tot el contrari. Sodome, Les frères de Limbourg,  Bible moralisée , Paris, Bibliothèque nationale de France,  Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell, va estar enemistat amb el trobador Guillem de Berguedà. Aquest fa servir el vocabulari més cru i obscè de tota la literatura trobadoresca, sense eufemismes ni retòrica de cap mena, sense gairebé ironia sinó amb l'insult directe contra el bisbe, a qui acusa de violador (cita noms

  Segons el dogma cristià la Trinitat està formada per " tres persones diferents (hipòstasis) que comparteixen una essència/substància/natura ( homoousion ). Com va declarar el Concili del Laterà IV, és el Pare qui engendra, el Fill qui és engendrat i l'Esperit Sant que procedeix". La Trinitat d'Andrei Rublev, representant el Pare, Fill i Esperit Sant de manera similar. Tretyakov Gallery. Moscou Llavors l'Esperit Sant és colom, és esperit o es persona física ?.  Bé, això ho deixo pels teòlegs i amants de discussions bizantines, sols entraré a veure com es representava inicialment. Retaule mural de Sant Pere  (  s VII -VIII), és una de les obres més excepcionals que conservem al món, sobretot per la seva concepció com a retaule exempt del mur absidal, totalment inusual en el període medieval. Sorprèn veure com 6 finestres, cadascuna amb una pintura dins, qui són? A baix són 4 i és fàcil endevinar que es tracta  del tetramorf  (τετρα μορφη: 4 formes) representació c

  Sembla l'edifici més antic del conjunt monumental, però no ho és, encara que  si  que es tracta del que manté el seu aspecte original, el d'un edifici religió de l'etapa visigoda. És l'edifici que menys canvis ha experimentat des de l'època de la seu episcopal d'Ègara. Conserva elements originals, i la seva estructura és la mateixa. Puig i Cadafalch, responsable de les primeres excavacions arqueològiques, va creure que es tractava del Baptisteri. Avui sabem que era un edifici funerari, amb les possibles restes de sant Celdoni, que també es troben a  Calahorra , lloc del seu suposat martiri. El que va ser un edifici funerari ho demostren les restes de diverses tombes integrades com un element destacat en el seu interior i l'existència d'una cripta subterrània amb un enterrament. La visita circular per la veneració d'aquestes restes, es va impedir en època carolíngia en creure que podia ser un sant pagà o arrià. L'origen de la Seu d'Ègara com

En la mesura que el cristianisme va anar adoptant les teories més ascètiques, la dona va passar a ser la reencarnació del pecat i el sexe el pitjor vici humà. Publico aquestes entrades que tractin sobre el tema, procedeixen d'escrits meus a les xarxes socials. Cal recordar que aquesta  visió misògina d'aquests teòlegs no té res a veure amb la participació directa i activa de la dona als primers segles del cristianisme, ni en la visió que tenien sobre el sexe. TEMES: Els primers cristians i el sexe. Plaer sexual i pecat original. El misteri de la concepció virginal de la mare de Déu. Sant Agustí i el sexe. La contestació a Agustí de Hipona: Pere Abelard. La dona segons Tomàs de Aquino. La dona medieval i Tomás de Aquino. ELS PRIMERS CRISTIANS I EL SEXE Ascetes i negacionistes han presentat als primers cristians com uns avorrits, que es passaven el dia resant i desitjant el martiri. Tot el que té a veure amb el sexe per part dels teòlegs tradicionals, és negatiu i repressiu. En