LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

El Monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers es troba a la Vall de Forest dins del terme municipal de Torà, a la Segarra. La tradició del lloc senyalava que aquí es van guardar les relíquies d'aquest dos sants abans del seu trasllat a Calahorra. Es pot accedir per una pista asfaltada des-de Torà que recorra la vall fins a poblet de Cellers (7 km), un camí en bon estat et porta fins el monestir (2km). L'origen del Monestir data del segle XI.  El cos principal és romànic amb successives reformes populars. Construcció en forma de creu, cada punta està coronada per un absis, que el converteixen en un edifici ben singular. El abandó ha fet que tan sols es conservi l'església, però val la pena poder contemplar aquesta desconeguda joia del art romànic català. Aquí podeu veure la ruta, jo proposo des de Torà, però es pot fer més ample:   https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-pel-municipi-de-tora-cal-valentines-monestir-de-cellers-cell...

El Pla de Busa es un altiplà situat a mes de 1200 m de alçada rodejat per dues impressionats cingleres que donen a la Vall de Lord o a Vall d'Ora. A peu es pot accedir des-de les Cases Altes a la Vall de Lord o desde'l Museu de la Vall d'Ora, just al costat del Molí de Ca l'Ambrós. Son trams amb importants desnivells. La ruta a peu des de Llosa del Cavall (Cases Altes):   https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2013/06/itinerari-pla-de-busa-el-capolatell.html En cotxe es pot accedir fins a l'entrada del Pla. Sortint de Solsona en direcció Berga (C-26) un cop passat el Monestir d'Olius i la carretera que va cap a Sant Llorenç de Morunys cal agafar la pista asfaltada en direcció Besora/Busa. Es una ruta espectacular que et deixa al mateix altiplà. Recomano aparcar al mirador per gaudir la impressionant vista sobre la cinglera de Busa. Tan sols uns 500 metres de carretera asfaltada et porten al inici de la ruta, Si volem fer la ruta circular recomano ...

La ruta del Santuari del Miracle a Solsona es el primer tram del Camí dels Bons Homes. El recorregut es de menys de 11 km Encara que es un tram en baixada, el camí va vorejant les diferents serralades del entorn. Es una ruta fàcil de fer i ben assenyalada. El inici es al Santuari. recomano donar.hi una ullada. La Casa Gran (segle XVI) amb la estàtua del Home del Miracle (Baco) o la espectacular església amb un impressionant retaule barroc del segle XVIII. No menys interessant es el retaule gòtic del Santíssim (s XVI). La ruta s'inicia al costat de les cel.les, just davant d'un til.ler que diuen te qualitats màgiques i curatives. Una drecera baixa fins a la Font del Bisbe, al camí seguirà per el marge esquerra del torrent fins arribar al peu de la Masia de l'Estany, un exemple de com era la vida a pagès fins fa molt poc temps. Cal seguir pujant per un sender que ens porta fins el peu de la ermita romànica de Sant Jaume de Riner ( a un 100 metres de la ...

L’escriptor reusenc Vicenç Vernet Pons guanya el XI PREMI LAMBDA DE NARRATIVA amb el conte Gossa santa . El lliurament del premi es va fer durant el sopar del Casal Lambda, la nit del dia 21 de desembre.     Gossa santa narra una història LGTB amb la intenció de tenir en compte la memòria històrica: es centra en un espai de la ciutat de Tarragona, el convent de monges oblates, que s’havia transformat en presó de dones tot just l’any 1939, acabada la guerra civil. El conte vol visibilitzar la realitat lèsbica, encara tan poc present en les obres de ficció.    Segons les paraules de Josep Miquel Servià, escriptor i membre del jurat, és la primera vegada que els membres del jurat del premi de narrativa es van posar d’acord per unanimitat a l’hora de concedir aquest primer premi d’enguany, bo i reconeixent especialment la seva qualitat literària. Entre les personalitats presents al sopar, va destacar la presència imprescindible d’Armand de Fluvià. GOSSA SANT...

Aquesta exposició explica perquè sorgeix una nova àrea d’espectacles a la ciutat, que fa que el pes de l’eix teatral es traslladi des de la zona de Plaça Catalunya - Passeig de Gracia fins a l’eix Nou de la Rambla - Paral·lel. També explica com es configuren les noves modalitats d’expressió escènica a partir de dos elements fonamentals: la representació de les formes de vida del Districte V i de les transformacions socials i els seus nous codis de valors; i la penetració de gèneres escènics populars forans i la seva “nacionalització” a partir de la demanda del nou públic. El Paral·lel esdevé la manifestació mes visible d’un canvi profund en la percepció social del sexe. Un canvi que afecta la societat catalana d’una manera molt transversal i que té a veure amb els estàndards de tolerància envers la ruptura de la moral tradicional. El Paral·lel és també el lloc on es manifesten les ideologies que mouen les organitzacions polítiques i sindicals de les classes populars. Republican...