LA BIBLIOTECA D'ALEXANDRIA, EL SOMNI DE LA CULTURA FET FUM

La ciutat somiada per Alexandre, els Ptolemeus, per Cleòpatra i Marc Antoni, per Kavafis, Durell, Terenci... la ciutat deu avui només és un somni.

Aquest gravat recrea l'incendi que potser va destruir part de la Biblioteca l'any 47 aC durant la guerra entre Cleòpatra i el seu germà. 1876.

I també Borges, que va somiar poder reunir tots els llibres produïts per l'home, però només va ser un somni. La Biblioteca d'Alexandria (331 aC) tenia com a finalitat compilar totes les obres de l'enginy humà, de totes les èpoques i tots els països, que havien de ser «incloses» en una mena de col·lecció immortal per a la posteritat. El somni de la immortalitat...

Com en somni es va convertir la biblioteca de Constantinoble, destruïda pels croats el 1204, o la que va tenir lloc el 1933 a la Bebelplatz de Berlín a instàncies del ministre de propaganda Joseph Goebbels; això per no parlar de l'incendi de la biblioteca de Bagdad, el 2003, davant de la passivitat de les tropes nord-americanes. I així la cultura sempre es transforma en fum, somni d'un món millor.

Saqueig de Constantinoble pels croats

La primera destrucció es va produir quan Cèsar i Cleòpatra es defenien de l'atac egipci, al barri de Bruquió. Però rarament s'explica que Cèsar tenia la intenció d'espoliar la Biblioteca. Anys després, Marco Antonio, el general que va creure que Alexandria només va ser un somni, va donar un gran nombre de llibres procedents de la biblioteca de Pèrgam, potser com una manera de compensar la destrucció anterior.

Alexandria va anar decaient, però va continuar atraient estudiants i savis, com Diodor Sícul o Estrabó, i la seva fama depassava les fronteres. Tot i que el seu poder només era un somni del passat.

La pesta, els saquejos, la decadència no va ser suficient, van arribar els fonamentalismes. Teodosi va obrir la porta perquè els cristians arrasessin la cultura pagana, i el salvatge Ciril d'Alexandria va arrasar la biblioteca del Serapeu. Anys més tard una altra horda de salvatges, dirigida pel mateix Ciril, sant cristià, va assassinar Hipàtia. La seva gran biblioteca es va convertir en fum, en somni de saber. Les guerres bizantines van arrasar la ciutat diverses vegades.

El 640, Alexandria va ser capturada per un exèrcit musulmà comandat per Amr ibn al-As. I va ser justament aquest general qui, segons la tradició, hauria destruït la Biblioteca complint una ordre del califa Omar. Aquest fet avui es posa en dubte i s'atribueix a la propaganda cristiana. La realitat és que entre saqueig i saqueig, la Biblioteca va desaparèixer, es va perdre per sempre, va passar a si un somni de cultura i saber... Un saber que la humanitat destrueix sempre, sent víctima de la violència, la intolerància o l'infortuni.

Aristòtil i Alexandre el Gran en una miniatura d'animals i els seus usos, per Ibn Bakhtishu. Segle XIII. Biblioteca Britànica, Londres.

El fanatisme, el somni d'un món sense llibertat, sense ciència, sense coneixement, s'ha endut els centres culturals més grans de la història. És el cas de la Biblioteca Reial d'Asurbanipal, a la Nínive Assíria, esborrada del mapa al segle VII aC, o la crema de còdexs maies duta a terme al segle XVI per Diego de Landa, bisbe de Yucatán, o les tristament cèlebres pires de llibres del Comitè Científic Alemany.

Fortalesa dels esperits, de Persèpolis, va ser saquejada i destruïda cap al 500 a c. pels enemics de Dario I, els pocs manuscrits salvats van desaparèixer a Alexandria. La Biblioteca dels papes a Laterà nombrosos llibres de diversos autors clàssics grecs i llatins, com Ciceró o Tito Livio, Gregori I el Magne va ordenar destruir-los: "Els joves prefereixen aquestes lectures al Nou Testament". La biblioteca de la Madrassa de Granada, primera Universitat de la ciutat, va ser assaltada per les tropes del cardenal Cisneros el 1499, els llibres van ser portats a la plaça de Bib-Rambla i cremats en una gran foguera pública.

La Biblioteca de Sarajevo va ser cremada el 1992 per l'artilleria sèrbia per destruir un símbol identitari. Van ser arrasats en gran part dos milions de llibres i milers de documents de gran valor artístic i històric.

Incendi Biblioteca Sarajevo

Convertir la cultura en fum és el somni del salvatge de l'intolerant, una fauna cada dia més potent actualment. Defensar aquestes biblioteques, de manera que comporta, és el somni del coneixement, del saber...



EL DEU ABANDONA ANTONIO (Kabafis)


Quan tot de cop a hora de mitjanit se sent

invisible passar una colla

amb músiques descomunals, amb crits –

la teva sort que ja cedeix, les teves obres

que han fracassat, els plans d’una vida que tots

han acabat en pura il·lusió,

tot això, inútilment no ho ploris.

Com qui està preparat de fa temps, amb coratge,

digues-li adeu, a aquesta Alexandria que fuig.

Sobretot no et creguis objecte d'una burla, no diguis

que era somni, que t’ha enganyat l’orella:

no t'acullis a unes esperances tan vanes.

Com qui està preparat de fa temps, amb coratge,

com escau a qui li fou donada una ciutat així,

acosta't fermament a la finestra

i escorta amb la commoció que vulguis,

però no amb les súpliques i els planys dels pusil·lànimes,

escorta, com a últim goig teu, el clamoreig,

els portentosos instruments de la mística colla,

i digues-li adéu a l’Alexandria que perds.

BIBLIOGRAFIA:

-l'infinit dins d'un jonc. Irene Vallejo.

-No digas que solo fue un sueño. Terenci Moix, Planeta.

-El último sueño de Cleopatra. Christian Jacq. Planeta

-Cuarteto de Alejandria. Lawrence Durrell. Edhasa.

-La destrucción de la Biblioteca de Alejandria. David Hernández. National Geographic