GUILLEM DE BERGUEDÀ I LA INJÚRIA HOMOFÒBICA

Guillem de Berguedà va ser un trobador català del segle XIII, la seva obra ens permet aproximar-nos a com es veien les relacions homosexuals en el seu temps.

Durant l'Alta Edat Mitjana a Catalunya no es condemnava la sodomia, els Usatges no tenen cap referència a això ni la tipifiquen com a delicte, tampoc les primeres constitucions dels segles XIII o XV. Les velles lleis visigodes i romanes sí que penalitzaven la sodomia, però no va ser fins avançat el segle XIII que es van dictar lleis al respecte. Un cop Jaume I va eliminar les velles lleis anteriors als Ussatges, Ramon de Penyafort va fer que el pecat nefand fos inclòs com a crim a les Lleis Decretals que dictava el Papa i estaven per sobre la legislació dels regnes cristians. 

El primer judici per sodomia va ser en temps de Jaume I i el processat va ser absolt. A Castella les primeres lleis que perseguien la sodomia daten de 1254, encara que mai es van aplicar. A Aragó es va criminalitzar per primera vegada en els Furs de Terol de 1247. Durant el segle XII es va començar a prohibir en els monestirs de frares i monges que aquests dormissin acompanyats i que practiquessin la sodomia amb la finalitat d'evitar embarassos. La manca de legislació, unit a l'absència de criminalització legal o de jurisprudència contra els sodomites, indica que durant aquesta època no hi va haver una preocupació real per aquest tema, tot i que seria molt optimista definir-la com "l'edat d'or de les relacions homosexuals", com assenyala John Boswell.

Curiosament, durant el segle XII es va produir un cas clar de sodomia, encara que fos per fer mofa o per ridiculitzar a un enemic, assenyalant la seva indignitat i ridiculesa. Guillem de Berguedà, trobador, va escriure l’any 1170 uns versos contra el bisbe de la Seu d'Urgell. Utilitzant el llenguatge més cru de tota la literatura trobadoresca i sense cap tipus d'eufemisme, es referia al bisbe amb expressions com ara "homes emprenya" (que molesta als homes) i "homes fot en dorment" (que enganya homes mentre dormen); més endavant assenyala que el bisbe Arnau de Preixens havia "emprenyat" (molestat) a mes de cent homes, tant adults com adolescents.

Curiosament el trobador l’assenyala com a "actiu", fet segurament menys "mal-vist" que acusar-lo de ser "fotut" (sodomitzat). D'haver-ho fet, hauria tingut problemes amb la justícia. Cal recordar que en aquesta època no es feia servir el terme "sodomia". Generalment s’utilitzaven eufemismes més o menys evidents: "fotut" per referir-se al sodomitzat, o bé "prendre per la barba", terme que utilitza Ramon Muntaner en les seves cròniques per referir-se al càstig de "sodomitzar amb un pal", o "empalar" al vençut, i també l'expressió "badar el cul".

Guillem de Berguedà va ser un trobador busca-raons que no va dubtar a injuriar als seus enemics. Així els rivals o bé enganyaven a les seves dones o bé els acusava de sodomites i mentiders. El primer a rebre aquest tipus d'acusacions va ser el seu propi senyor feudal, Ponç de Mataplana de qui a més de sodomita el descrivia com: personatge còmic, ridícul, grotesc, amb un braç inútil i la boca desdentada, de costums indignes, covard, traïdor i enganyós, poc respectable.

Va passar un temps empresonat, una altra època fugit, va ser bandoler, assassí i no va dubtar a anar a dormir amb la seva pròpia cunyada, a la qual després va criticar. Va assaltar monestirs, va violar i va raptar monges. Va viure més de seixanta anys, i la seva mort va esdevenir durant una disputa tavernària, i es pot suposar que potser algun dels seus múltiples enemics va aplicar justícia pel seu compte.