7 RUTES PEL BAGES.

-
De l'Estany a Cardona, de Mura a Súria, una mostra de la comarca del Bages en 7 entrades. Per caminar, per visitar o per fer estades.





RUTA MURA - PUIG DE BALMA - TINES DE FLAQUER

Dues rutes senzilles pel Bages entre Mura i Rocafort, uns 10 km, un desnivell acumulat de menys de 300 metres i veure tres llocs espectaculars.



MONESTIR DE L'ESTANY 

És un indret on fa 900 anys s'establí una petita comunitat de canonges. Amb el temps van construir l'església de Santa Maria i el claustre romànic, amb les dependències dels monjos.....  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2011/03/monestir-de-lestany.html




RUTA SÚRIA - COANER

Una ruta a la mà esquerra del Cardener, cap al conjunt monumental del Coaner. "El Santuari de Coaner, tothom l'anomena i ningú sap on és".  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2015/06/ruta-suria-coaner.html






UNA HABITACIÓ AMB FENÒMENS PARANORMALS AL PARADOR DE CARDONA
Molts motius per visitar Cardona, el castell-parador, la Colegiata, la muntanya de sal, el seu casc antic....http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2011/11/una-habitacio-amb-fenomens-paranormals.html





RUTA SANT BENET-SANTA CECÍLIA- MONTSERRAT. 

Una ruta molt senzilla, uns 9 km, es pot fer un matí o una tarda quan el dia s'allargui. La ruta és circular.  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/01/ruta-sant-benet-santa-cecilia-montserrat.html




TALAMANCA

Malgrat haver estat arrasada per les tropes de Felip V, Talamanca es va reconstruir mantenint la seva estructura anterior a 1714: una zona emmurallada entorn del castell, L'església del s XI i el raval dels segles XVII-XVIII.  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2011/11/talamanca.html




MONESTIR SANT BENET DEL BAGES.

Sant Benet de Bages està Sant Fruitós de Bages. És una antiga abadia benedictina i un dels conjunts monàstics més interessants del país, amb elements que van des del Romànic de l'època fundacional fins al Modernisme, passant pel Barroc. Situada a la conca de la Vall dels Horts, en una raconada entre el Montpeità o puig de Sant Valentí i els balços erosionats del riu Llobregat.  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2011/03/monestir-sant-benet-del-bages.html





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

-
Imatge
Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars. A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats. Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels
Més informació

NI DINS NI FORA CIUTAT

-
Imatge
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
Més informació

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926

-
Imatge
El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà.  Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el  Pepep , havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,  Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les  Perets  no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del  Calamot  inclosa. Amb el  Torrentet  desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans dans a la finca
Més informació