AIGUA CISTERNES I BASSES AL ENTORN DEL SANTUARI DEL MIRACLE
Jo vaig tastar l'aigua de les cisternes, tant fresca com indigerible.
Normalment a principis de l'agost apareixien els primers bolets, el meu avi sempre deia que per Sant Jaume havia trobat rovellons. El cert és que recordo que a partir del 15 de l'agost tocava dormir amb mantes i feia fresca. Ja fa temps que al final de setembre encara hi fa calor.
El primer fet que senyalava alguna cosa canviava va passar a mitjans dels anys 60. De sobte les masies van construir cisternes per recollir l'aigua, i ho venien com un símptoma de modernitat. Aquella horrible beguda era tant fresca com indigerible. Que havia passat per prendre aquesta mesura?
Al Monestir no hi havia aigua corrent, ens tocava anar a la font de la plaça o a la del bisbe a buscar aigua per veure. Tampoc es disposava de neveres, ni cuines de gas, la llum es tallava a mitjanit.
Em tocava molts cops anar a buscar aigua a la font del bisbe, segons a quina hora era un perill, els nois que estaven de colònies al convent tenien les seves cabanes sobre la font i jo era una de les seves presses predilectes. Més d’un cop vaig sortir per cames, optava per anar d'amagat a la font de la plaça a buscar aigua. Els meus avis mai van notar la diferència, encara que deien que els càntirs plens a la plaça no tenien bon gust.
Cabanes sobre la font del bisbe. |
Maig del 2014, la font del bisbe gairebé no treu aigua, la font del ferro ha desaparegut i la font de l'arbre és il·localitzable.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada