LA RUTA DE LES MENTIDES PER PINELL

-

És un dels indrets més recòndits del sud de la comarca. Tanmateix, per a l'excursionista curiós hi ha senyalitzat un itinerari que permet descobrir patrimoni històric i natural de diverses èpoques. Necròpolis, hemidomens, indrets romànics, creus de terme......
La Ruta de les mentides ens convida a fer un viatge en el temps partint de l'església de Sant Miquel de Pinell. Aquest recorregut manlleva el nom d'un seient de pedra que sobresurt de la façana principal del temple i que els veïns coneixen com a banc de les mentides per que era el lloc acostumat on els feligresos feien les seves converses en sortir de missa.

 La ruta la complemento amb la visita a la Vila Closa de Sant Climenç o les runes de Madrona. A Wikiloc podeu trobar el mapa del recorregut a peu.













SANT CLIMENÇ






Entrada a la Vila Closa

Vila Closa





MADRONA


















Necròpolis dels Clots del Solà.










Ubicació: 25286 Pinell de Solsonès, España

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA

-
Imatge
El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. Entre descans i descans el Pepet remugava de la seva mala sort. Orfe a 8 anys, pare als divuit, denunciat pel seu propi pare, reclutat per anar al front als 33, va acabar a un camp de concentració el 38 i un altre al 39, la "Guineu" el va ensenyar a viure, una trombo, una angina de pit... no es pot dir sort el que va tenir. Tan sols un cop va veure com la sort l'acompanyava, a 1.925 va sortir "excedent de cupo" i es va lliurar d'anar a la "Mili". De poc va servir, al 37 amb 33 anys el reclutaven per anar una guerra que ell no sentia com a pròpia. Les terres que conreava les havia aconseguit treballant de sol a sol des de molt petit, ell malfiava d'una república que amenaçava col·lectivitzar els camps que ell tant estimava. Els "trossos", l'Elvira i el seu fillet, el Joan, eren el seu món. Aquella guerra no era la seva, tampoc aquell era el seu bàndol. Un fusell màuser oxi...
Més informació

HISTÒRIES DELS PURS, MAL ANOMENATS CÀTARS

-
Imatge
 Narracions curtes sobre la persecució francesa contra els homes i dones purs, mal anomenats càtars: La pira de Monségur durant la croada albigesa (massacre dels càtars) Dibuix d'Emile Bayard CÀTARS, ELS HOMES I DONES PURS. La condemna contra els càtars tenia més a veure amb la política que no pas amb la moral. França no dominava aquests territoris de gran influència catalanoaragonesa i els albigesos, o càtars, eren més aviat puritans, no en el terreny sexual, i atreien no tant a la gent comuna, com als burgesos rics i la noblesa. Els càtars (terme que significa "els purs"). Veien amb disgust l'acumulació de riqueses per part dels bisbes i la seva hipocresia. Per això l'Església titllà a aquestes persones d'heretges i va utilitzar l'acusació de sodomia com a arma eficaç en la seva croada contra elles. Qualsevol derrota de l'heretgia significava la confiscació de més propietats per a l'Església. Imatge: Cremant als "heretges" càtars al Mo...
Més informació

ARNAU, LO BISBE QUE "EMPRENYA" HOMES

-
Imatge
                                                    " I vós de Déu aquí amagat,                                                      heretge, fals, i renegat,                                                      seguint la llei d'un tal Balterra,                                                      el sarraí caragirat                                          ...
Més informació