LA RUTA DEL FERRO, RIPOLL - SANT JOAN DE LES ABADESSES.

-


Entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses podem seguir la via verda, es tracta d'un antic traçat de ferrocarril que s'han reconvertit en camí per a excursionistes i ciclistes.

Monestir, reconstrucció s XIX.

Abans visitarem el Monestir de Santa Maria de Ripoll.



Pòrtic Santa Maria Ripoll. Romànic s XII

Claustre s XII a XVII



Capitell romànic, s XII




Tomba Ramon Berenguer III

 Aquesta ruta passa pel traçat que tenia l'antic carrilet que pujava des de Ripoll a les mines d'Ogassa. Té el seu origen, com totes les vies verdes, en una estació de tren: la de Ripoll.
També es pot arribar en cotxe i deixar-lo en un aparcament que hi ha a pocs metres de l'inici de la ruta, a la variant de la C 151
.


Es tracta d'una via verda molt còmoda, asfaltada i amb poc desnivell on hi ha bancs i zones per fer esport. Al llarg de 12 quilòmetres, des de Ripoll arribarem fins a Sant Joan de les Abadesses.

Monestir Sant Joan de les Abadeses


Claustre gòtic.

Absis.

Capitell del absis.

Clautre romànic, s XII

Santa Maria la Clanca, s XIV



Santísim Misteri, 1250

Sant Joan Evangelista, s XIII

San Sebastià, s XVI
Sepulcre del Beat Miró.




Sant Pol, s XIII.

Altres indrets de la Vall de Camprodon.  Per tornar a Ripoll o visitar la Vall de Camprodon hi ha una línia de busos, però cal veure els horaris abans de marxar per evitar sorpreses.




Pont Nou, s XII

Vilallonga de Ter, Sant Martí, romànic.



Sant Esteve de Llanars, romànic s XI

Santa Cecilia de Mollò, romànic.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

DE COM UN FET TRÀGIC VA MARCAR LA VIDA A LA MASIA DE LA BOADA.

-
Imatge
 Avui segurament molt poca gent de Gavà sabria assenyalar on estava la Boada, molt menys la memòria de la família que allà vivia. Tot i les memòries que en va deixar la Teresa Balcells sobre la masia i la seva família. La Boada, vista pel darrera. 1962, any de la nevada. Era 1932 quan els Balcells, que venien d'Arbeca, van entrar de masovers a la finca de la Boada. Una finca d'uns 35.000 metres quadrats, que comprenia l'illa limitada pel carrer Generalitat, la plaça de Cal Nicolau (mossèn Cinto Verdaguer), Castelldefels i Àngela Roca. La finca la va comprar l'Angelina Roca a través de la CIA Roca, a l'indià Artur Costa. Aquest ho havia fet a la família del pintor Vayreda, propietaris d'una finca que anava de la Masia de l'Horta a Can Glòria, carrer Major i la rambla que porta el seu nom. Abans estava lligada a la baronia, el nom sembla es deriva de la paraula sitja en llatí. Va passar la guerra, amb la família Roca a l'exili, alguns familiars morts al fr...
Més informació

DE SOMNÀMBULES I FANTASMES GAVANENCS

-
Imatge
Una freda nit d'estiu estava al meu despatx quan de sobte dos nois de Ràdio Gavà van aparèixer pàl·lids i espantats, hi havia fantasmes a la Torre Lluch. Una bretolada, sorolls de casa vella o el vell senyor Lluch, mort feia més de cent anys?  Jo vivia al carrer Sant Nicasi, aquest carrer on deien vivien les dones sabies, o també dites bruixes, que van fer els verins que van ajudar acabar amb el bon Príncep de Viana,  suposadament . On vivien sabines, curanderes i somnàmbules. La meva àvia del Cal Mussolet, d'aquest carrer, se'n reia de totes, mentre la meva altre àvia de Cal Llíssera  curava el mal d'ull, i.. . Quan l'Elvira, l'àvia Llíssera i sobrana, es va casar, el meu avi va anar a viure a casa seva. Els primers dies va tenir un greu accident: la galleda va caure al pou. Com les mestresses eren elles, l'home va preferir emmudir. Les dues dones van anar corrent a veure una somnàmbula del Carrer Sant Nicasi: "La galleda us l'ha fotut el vostre...
Més informació

LA TRISTA HISTÒRIA DE LA MERCÈ, A QUI EL SEU PARE LI NEGÀ EL COGNOM

-
Imatge
Conec la història des de fa molt temps, l'he vist publicada (1), però encara alguns dels noms són figurats, tal és de dura aquesta història, tot va passar al parc d'American Lake. El senyor Arturo Costa, el nostre indià (2) de capçalera, va tenir una filla natural. Un dia a un cafè cantant havia fet amistat amb una noia que hi treballava, i aquesta va quedar embarassada d'ell. La mare d'ell va posar el crit al cel, i li va prometre tot l'ajut necessari, i quan la mare moris es faria càrrec d'ella. Però la mare es va ajuntar amb un altre home, i la pobra Mercè va acabar a un hospici. A la fitxa de l'hospici posava "Mercè... filla de pares desconeguts". "L'Artur Costa  Martí va néixer a Barcelona l'11 d'agost de 1869. Era fill d'en Josep Costa i de la Carme Martí i era propietari d'una petita flota de vaixells amb la qual importava carbó des de Gran Bretanya fins a Barcelona. Però si bé és cert que en aquells moments comerci...
Més informació