LA RUTA DEL FERRO, RIPOLL - SANT JOAN DE LES ABADESSES.

-


Entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses podem seguir la via verda, es tracta d'un antic traçat de ferrocarril que s'han reconvertit en camí per a excursionistes i ciclistes.

Monestir, reconstrucció s XIX.

Abans visitarem el Monestir de Santa Maria de Ripoll.



Pòrtic Santa Maria Ripoll. Romànic s XII

Claustre s XII a XVII



Capitell romànic, s XII




Tomba Ramon Berenguer III

 Aquesta ruta passa pel traçat que tenia l'antic carrilet que pujava des de Ripoll a les mines d'Ogassa. Té el seu origen, com totes les vies verdes, en una estació de tren: la de Ripoll.
També es pot arribar en cotxe i deixar-lo en un aparcament que hi ha a pocs metres de l'inici de la ruta, a la variant de la C 151
.


Es tracta d'una via verda molt còmoda, asfaltada i amb poc desnivell on hi ha bancs i zones per fer esport. Al llarg de 12 quilòmetres, des de Ripoll arribarem fins a Sant Joan de les Abadesses.

Monestir Sant Joan de les Abadeses


Claustre gòtic.

Absis.

Capitell del absis.

Clautre romànic, s XII

Santa Maria la Clanca, s XIV



Santísim Misteri, 1250

Sant Joan Evangelista, s XIII

San Sebastià, s XVI
Sepulcre del Beat Miró.




Sant Pol, s XIII.

Altres indrets de la Vall de Camprodon.  Per tornar a Ripoll o visitar la Vall de Camprodon hi ha una línia de busos, però cal veure els horaris abans de marxar per evitar sorpreses.




Pont Nou, s XII

Vilallonga de Ter, Sant Martí, romànic.



Sant Esteve de Llanars, romànic s XI

Santa Cecilia de Mollò, romànic.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA

-
Imatge
El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. Entre descans i descans el Pepet remugava de la seva mala sort. Orfe a 8 anys, pare als divuit, denunciat pel seu propi pare, reclutat per anar al front als 33, va acabar a un camp de concentració el 38 i un altre al 39, la "Guineu" el va ensenyar a viure, una trombo, una angina de pit... no es pot dir sort el que va tenir. Tan sols un cop va veure com la sort l'acompanyava, a 1.925 va sortir "excedent de cupo" i es va lliurar d'anar a la "Mili". De poc va servir, al 37 amb 33 anys el reclutaven per anar una guerra que ell no sentia com a pròpia. Les terres que conreava les havia aconseguit treballant de sol a sol des de molt petit, ell malfiava d'una república que amenaçava col·lectivitzar els camps que ell tant estimava. Els "trossos", l'Elvira i el seu fillet, el Joan, eren el seu món. Aquella guerra no era la seva, tampoc aquell era el seu bàndol. Un fusell màuser oxi...
Més informació

ARNAU, LO BISBE QUE "EMPRENYA" HOMES

-
Imatge
                                                    " I vós de Déu aquí amagat,                                                      heretge, fals, i renegat,                                                      seguint la llei d'un tal Balterra,                                                      el sarraí caragirat                                          ...
Més informació

UNIONS HOMOSEXUALS A LA CATALUNYA MEDIEVAL

-
Imatge
La presència d'homosexuals i transsexuals en la història ha estat sovint silenciada, falsejada o modificada segons els interessos de cada època. Historiadors i arqueòlegs s'han esforçat a dissimular el que és obvi, i encara avui quan es mostra aquesta realitat es considera una cosa supèrflua, sense interès, pròpia d'ignorants. Gran part de la història de la humanitat ha desaparegut fruit de la intolerància religiosa o política i, especialment, allò que fa referència amb la diversitat sexual. Tomba dels Ardévol, MNAC 1) Dos homes enterrats junts Un exemple el podem trobar al municipi de Coscojuela de Fantova, a una necrópolis están enterrats cristianament dos homes (Rufus i Viventis). L'historiador F. Beltrán, en el seu treball "Notas sobre las inscripciones latinas de Coscojuela de Fantova (Huesca) ", ens dona un exemple d'aquest negacionisme que molts historiadors opten en trobar-se una evidència. Davant d'una inscripció on apareixen aparellats Rufus ...
Més informació