LA INQUISICIÓ MODERNA, UN ORGANISME CENTRALITZAT
Als territoris dels anomenats Reis Catòlics va entrar en acció el 1478, aparentment per mantenir l'ortodòxia catòlica. En realitat van anar molt més enllà.
L'organisme creat a petició dels reis Isabel i Ferran estava sota el seu control directe. Des d'un inici no es van tenir en compte els diferents regnes que formaven part de l'entramat que governaven els reis. I molt menys les llengües. El tribunal tenia un Inquisidor General que era a més president del Consejo de la Suprema. Estava centralitzada a Castella i tots els seus funcionaris eren castellans.
Els regnes de la Corona d'Aragó es van oposar a la creació dels tribunals, dons era una evident invasió de les seves competències. Malgrat tot el Rei Ferran ho va imposar el 1483 a tots els territoris i sota el mandat del temible Inquisidor de Castella Tomás de Torquemada. A Aragó el poble es va aixecar i l'inquisidor Pedro Arbués va morir a la revolta. L'església catòlica va donar el títol de sant i màrtir a Arbués, qui abans havia torturat i portat a la mort a molts aragonesos.
Aquest fet va donar més força a l'actuació inquisitorial contra heretges, primer jueus, després musulmans, protestants o qualsevol que no acceptés la més dura ortodòxia catòlica. També a partir de 1525 van iniciar la persecució de la sodomia a Catalunya, València i Aragó (a Castella les seves lleis la penalitzaven), el segle XVII es va estendre la sanguinària persecució a la bruixeria.
La tortura, la delació anònima, la detenció sense proves o el control i censura de les publicacions mai van ser ben vistes als territoris fora de Castella. l'ús exclusiu del castellà a Catalunya on gairebé ningú el parlava, també va provocar queixes que mai van ser escoltades. Les autoritats es queixaven que la gent «en son de tenerse por buenos cristianos traen todos por lenguaje que la Inquisición es aquí por de mas, que ni se haze nada ni ay que hazer». (1) Els tribunals inquisitorials es queixaven de les poques denúncies que als territoris catalans es produïen.
Aquesta Inquisició mai va donar la més mínima autonomia als tribunals de Saragossa, València o Barcelona, ni va ser atorgada la més mínima prerrogativa fins el dia de la seva extinció.
Jaume Riera, estudiós de la Inquisició i arxiver i secretari de l'Arxiu de la Corona d'Aragó senyala que segurament la causa que va portar a crear aquest sanguinari organisme no era tan sols eliminar tota diferència religiosa, també era per "anul·lar les idiosincràsies locals dels seus regnes, anivellant-les a les de Castella". Malgrat tot l'ús del català per part de testimonis i acusats va seguir present, fins que el 1561 es va imposar que tots els escrits fossin en castellà, malgrat que no era la llengua oficial a molts llocs on ho imposaven.(2) Kamen senyala que el català i el llatí foren proscrits dels tribunals: "se ha de guardar una sola forma y orden de proceder, y en los negocios de la fe todo se procede en lengua castellana" (1)
(1) Kamen, Henry. La Inquisición Española. Una revisión histórica. Ed Crítica.
(2) Riera, Jaume. Sodomites catalans, història i vida. Ed Base.
 |
| Escut Inquisició |
L'organisme creat a petició dels reis Isabel i Ferran estava sota el seu control directe. Des d'un inici no es van tenir en compte els diferents regnes que formaven part de l'entramat que governaven els reis. I molt menys les llengües. El tribunal tenia un Inquisidor General que era a més president del Consejo de la Suprema. Estava centralitzada a Castella i tots els seus funcionaris eren castellans.
Els regnes de la Corona d'Aragó es van oposar a la creació dels tribunals, dons era una evident invasió de les seves competències. Malgrat tot el Rei Ferran ho va imposar el 1483 a tots els territoris i sota el mandat del temible Inquisidor de Castella Tomás de Torquemada. A Aragó el poble es va aixecar i l'inquisidor Pedro Arbués va morir a la revolta. L'església catòlica va donar el títol de sant i màrtir a Arbués, qui abans havia torturat i portat a la mort a molts aragonesos.
 |
| "El martirio del (sanguinario) Pedro Arbués" de Bartolomé Murillo |
Aquest fet va donar més força a l'actuació inquisitorial contra heretges, primer jueus, després musulmans, protestants o qualsevol que no acceptés la més dura ortodòxia catòlica. També a partir de 1525 van iniciar la persecució de la sodomia a Catalunya, València i Aragó (a Castella les seves lleis la penalitzaven), el segle XVII es va estendre la sanguinària persecució a la bruixeria.
La tortura, la delació anònima, la detenció sense proves o el control i censura de les publicacions mai van ser ben vistes als territoris fora de Castella. l'ús exclusiu del castellà a Catalunya on gairebé ningú el parlava, també va provocar queixes que mai van ser escoltades. Les autoritats es queixaven que la gent «en son de tenerse por buenos cristianos traen todos por lenguaje que la Inquisición es aquí por de mas, que ni se haze nada ni ay que hazer». (1) Els tribunals inquisitorials es queixaven de les poques denúncies que als territoris catalans es produïen.
Aquesta Inquisició mai va donar la més mínima autonomia als tribunals de Saragossa, València o Barcelona, ni va ser atorgada la més mínima prerrogativa fins el dia de la seva extinció.
Jaume Riera, estudiós de la Inquisició i arxiver i secretari de l'Arxiu de la Corona d'Aragó senyala que segurament la causa que va portar a crear aquest sanguinari organisme no era tan sols eliminar tota diferència religiosa, també era per "anul·lar les idiosincràsies locals dels seus regnes, anivellant-les a les de Castella". Malgrat tot l'ús del català per part de testimonis i acusats va seguir present, fins que el 1561 es va imposar que tots els escrits fossin en castellà, malgrat que no era la llengua oficial a molts llocs on ho imposaven.(2) Kamen senyala que el català i el llatí foren proscrits dels tribunals: "se ha de guardar una sola forma y orden de proceder, y en los negocios de la fe todo se procede en lengua castellana" (1)
(1) Kamen, Henry. La Inquisición Española. Una revisión histórica. Ed Crítica.
(2) Riera, Jaume. Sodomites catalans, història i vida. Ed Base.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada