MEMÒRIA DEL SANTUARI DEL MIRACLE ABANS DE L'INCENDI DE 1998
El cereal es segava per Sant Jaume i es portava l'era per un cop ben sec poder-lo batre. Ara en arribar juliol rarament no s'ha acabat tot. El meu avi em mostrava la Via Làctia, deia que era Sant Jaume que portava la sega a l'era i deixava un rastre de palla.
A partir de 1957. tots els anys passat Sant Joan anava amb els meus avis al Santuari del Miracle, fins 1972. En arribar sempre encara es veia neu al Cadí, el blat i l'ordi encara estava madurant, i calia dormir amb manta per que a la nit la temperatura baixava molt.
Les fonts, avui desaparegudes, treien aigua tot l'estiu. Al bosc trobaves bolets (pebrassos, pinetells) i a inicis de l'agost podien aparèixer els primers rovellons. La Font del Ferro, la Rodona, la de l'arbre, de de Vilaró.,, Totes han passat a ser un record de molt pocs.
El meu avi deia que per Sant Jaume els havia trobat, jo no ho recordo. La calor arribava entrant el juliol, però en sortir al vespre la temperatura baixava molt. A partir de mig agost havíem de tornar a dormir amb mantes. El meu avi marxava abans d'arribar l'octubre, deia que la boira gebradora deixava el gel als arbres fina arribar la primavera; avui la majoria dels cops tot just arriba a migdia.
Les móres dolces dels esbarzers les recollíem avançat l'agost. junt al cargols Vinyals o Bovers que amb les pluges sortien. Recordo que havíem arribat a fer focs de camp al bosc del bisbe; el darrer cop crec va ser el 1967, aquell anys escoltàvem Raimon o a Joan Baez; Crec que va ser llavors quan els monjos ens van advertir que no ho podíem tornar a fer pel perill que representava. Un anys després es va cremar el bosc de Riner i el foc al bosc es va acabar.
A l'any anterior del terrible incendi del 1998, vaig estar uns dies al Monestir. Era ja la tardor, feia calor, les fonts no trien aigua, els bosc sec i sense bolets, alguns masovers aguantaven com podien. Com si d'un presagi es tractés, la senyora Maria de Can Vilaseca vivia els seus darrers dies. Vaig trigar 12 anys en ser capaç en tornar a trepitjar aquestes terres, però des de llavors hi he tornat tots els anys.
Ara les cel.les del Santuari són acollidores. Les iniciatives culturals i gastronòmiques són de gran qualitat. Les masies s'han restaurat, la xarxa viaria rural s'ha millorat i molts joves han retornat amb projectes emprenedors: la mel, el formatge, la ratafia, el vi les tòfones... L'anomenat Territori de Masies avui és un gran projecte de futur engrescador que ha vençut l depressió després del terrible incendi.
Informació del Territori:
Web del Santuari del Miracle:
https://www.santuarielmiracle.com/
Territori de masies
http://territoridemasies.cat/?fbclid=IwAR3VRgr5ByWvLB4kwyaJToQBkmN_IUPMdSycuIMgi-h1zJpDkEiEUyXB3h8
Ajuntament de Riner
http://territoridemasies.cat/?fbclid=IwAR3VRgr5ByWvLB4kwyaJToQBkmN_IUPMdSycuIMgi-h1zJpDkEiEUyXB3h8
A partir de 1957. tots els anys passat Sant Joan anava amb els meus avis al Santuari del Miracle, fins 1972. En arribar sempre encara es veia neu al Cadí, el blat i l'ordi encara estava madurant, i calia dormir amb manta per que a la nit la temperatura baixava molt.
Les fonts, avui desaparegudes, treien aigua tot l'estiu. Al bosc trobaves bolets (pebrassos, pinetells) i a inicis de l'agost podien aparèixer els primers rovellons. La Font del Ferro, la Rodona, la de l'arbre, de de Vilaró.,, Totes han passat a ser un record de molt pocs.
El meu avi deia que per Sant Jaume els havia trobat, jo no ho recordo. La calor arribava entrant el juliol, però en sortir al vespre la temperatura baixava molt. A partir de mig agost havíem de tornar a dormir amb mantes. El meu avi marxava abans d'arribar l'octubre, deia que la boira gebradora deixava el gel als arbres fina arribar la primavera; avui la majoria dels cops tot just arriba a migdia.
Les móres dolces dels esbarzers les recollíem avançat l'agost. junt al cargols Vinyals o Bovers que amb les pluges sortien. Recordo que havíem arribat a fer focs de camp al bosc del bisbe; el darrer cop crec va ser el 1967, aquell anys escoltàvem Raimon o a Joan Baez; Crec que va ser llavors quan els monjos ens van advertir que no ho podíem tornar a fer pel perill que representava. Un anys després es va cremar el bosc de Riner i el foc al bosc es va acabar.
A l'any anterior del terrible incendi del 1998, vaig estar uns dies al Monestir. Era ja la tardor, feia calor, les fonts no trien aigua, els bosc sec i sense bolets, alguns masovers aguantaven com podien. Com si d'un presagi es tractés, la senyora Maria de Can Vilaseca vivia els seus darrers dies. Vaig trigar 12 anys en ser capaç en tornar a trepitjar aquestes terres, però des de llavors hi he tornat tots els anys.
 |
| Can Vilaseca, 2015 |
Ara les cel.les del Santuari són acollidores. Les iniciatives culturals i gastronòmiques són de gran qualitat. Les masies s'han restaurat, la xarxa viaria rural s'ha millorat i molts joves han retornat amb projectes emprenedors: la mel, el formatge, la ratafia, el vi les tòfones... L'anomenat Territori de Masies avui és un gran projecte de futur engrescador que ha vençut l depressió després del terrible incendi.
Informació del Territori:
Web del Santuari del Miracle:
https://www.santuarielmiracle.com/
Territori de masies
http://territoridemasies.cat/?fbclid=IwAR3VRgr5ByWvLB4kwyaJToQBkmN_IUPMdSycuIMgi-h1zJpDkEiEUyXB3h8
Ajuntament de Riner
http://territoridemasies.cat/?fbclid=IwAR3VRgr5ByWvLB4kwyaJToQBkmN_IUPMdSycuIMgi-h1zJpDkEiEUyXB3h8
¿Es va cremar el santuari del Miracle? No ho sabia. M'agrada molt curiosear per la part derrera que te les ruïnes de l'esglesia vella.
ResponEliminaA les runes de l'esglesiada inacabada portàvem als nous nois que venien a estiuejar. Anaven a caçar tamarros i sortien prou remullats.
Elimina