NOLI ME TANGERE
Maria Magdalena va anar a ungir el cos mort de Jesús, i trobant el sepulcre buit, va creure que l'havien robat .., Dos àngels li van revelar que havia ressuscitat, i en el camí de tornada se li va aparèixer Jesús. Confosa, incrèdula no reconeixent per l'abillament d'un hortolà, després es va acostar fins a Jesús. I, ell li va dir:
- No em toquis! (Noli em tangere, Joan 20,17).
Noli me tangere, traduït literalment del llatí com "no em toquis" o "deixa'm anar",són les paraules que Jesucrist digué a Maria Magdalena després de la seva resurrecció. Aquest fet està documentat en l'Evangeli segons Sant Joan (Jo. 20,17), quan Maria Magdalena reconeix a Jesús vestit com un hortolà prop del seu sepulcre, després d'haver ressuscitat.
L'expressió original en grec koiné és Μή μου ἅπτου (mē mou haptou), que suggereix una acció que continua en el temps. Per aquest motiu, la traducció en català de l'edició de la Bíblia (1970) feta pels Monjos de Montserrat indica que Jesús demana a Maria Magdalena que el deixi estar perquè vagi a anunciar als deixebles la seva resurrecció:
« Deixa'm anar. Cert que encara no he pujat al Pare, però vés a trobar els meus germans. » (1)
Aquest fet ha inspirat als artistes i ha permès tot un seguit de representacions sobre la relació entre Jesús i Magdalena que possiblement va mes enllà del relat evangèlic.
(1) Informació extreta de la Vikipèdia.
- No em toquis! (Noli em tangere, Joan 20,17).
Giovanni Battista Caracciolo, anomenat Battistello |
Noli me tangere, traduït literalment del llatí com "no em toquis" o "deixa'm anar",són les paraules que Jesucrist digué a Maria Magdalena després de la seva resurrecció. Aquest fet està documentat en l'Evangeli segons Sant Joan (Jo. 20,17), quan Maria Magdalena reconeix a Jesús vestit com un hortolà prop del seu sepulcre, després d'haver ressuscitat.
L'expressió original en grec koiné és Μή μου ἅπτου (mē mou haptou), que suggereix una acció que continua en el temps. Per aquest motiu, la traducció en català de l'edició de la Bíblia (1970) feta pels Monjos de Montserrat indica que Jesús demana a Maria Magdalena que el deixi estar perquè vagi a anunciar als deixebles la seva resurrecció:
« Deixa'm anar. Cert que encara no he pujat al Pare, però vés a trobar els meus germans. » (1)
Antonio Corregio |
Paul Rubens |
Aquest fet ha inspirat als artistes i ha permès tot un seguit de representacions sobre la relació entre Jesús i Magdalena que possiblement va mes enllà del relat evangèlic.
Megs |
Megs |
Alonso Cano |
Andrea del Sarto |
Angelo Bronzino |
Abraham Janssens |
Garofalo |
Mathias Twinger |
Bartholomeus Spranger |
(1) Informació extreta de la Vikipèdia.
Molt bona selecció.
ResponEliminasi, sin duda, como dice el anterior comentarista, una muy buena selección
ResponEliminael tema no es para menos, uno de mis favoritos de la Historia del Arte...
y, si tuviera que elegir una de las obras, me tiro de cabeza a la versión de Correggio, uno de mis tops en el Prado, que nunca dejo de visitar siempre que voy al Museo de Pintura -como castizamente se le denomina en el Viejo Madrid- a pesar de la inmunda capa de polvo que ahora, con tanto recorte, cubre esta y la mayoria de las obras del Museo
el cuello de la Magdalena, en el que confluyen todas las líneas compositivas de la tela, seguro haría palidecer hasta al Nosferatu de Murnau
También el pasaje merece prestar atención. Según cuentan Jesús se encuentra a los apóstoles y estos no saben quien es, en cambio Magdalena le conoce. La edición de la Biblia (1970) hecha por los Monjes de Montserrat indica que Jesús pide a María Magdalena que lo deje estar para que vaya a anunciar a los discípulos su resurrección:
ResponElimina«Déjame ir. Cierto que todavía no he subido al Padre, pero ve a encontrar a mis hermanos. » Muchos lo han interpretado como el nombramiento de Magdalena como su sucesora.
ME QUEDO CON EL BRONZINO!
ResponElimina