LA MOLT PECULIAR ANUNCIACIÓ DE SIMONE MARTINI.
Estem davant d'una de les obres més importants de la pintura gòtica italiana, però en el seu temps no va tenir una gran acceptació dins de l'església.
A inicis del s. XIV la seu papal estava a Avignon, els papes preferien contractar a artistes francesos. Per això les ciutats italianes tenien al seu abast un magnífic elenc. Eren temps en els quals Siena i Florència vivien una enorme rivalitat.
En aquest context els banquers de Siena van encarregar un tríptic sobre l'Anunciació que havia de causar sensació, i ho van aconseguir. La pintura va ser encarregada per a l'altar de sant Ansano, un dels protectors de Siena.
L'obra és d'una singular bellesa i és considerada com una obra mestra del gòtic, però en el seu temps amb ella va arribar l'escàndol, doncs no va ser compresa pels religiosos de la ciutat toscana.
La bellesa perversa de l'àngel anunciador, la seva serietat, es va interpretar com una reprimenda a la Verge. Per què? El posi seriós d'ella va més enllà d'una protocol·lària timidesa, no li agrada el que li diu i aparta dissimuladament el llibre que llegeix. La versió popular veia que l'àngel estava enfadat per enxampar a la verge llegint un llibre que no era d'oracions (Llibre de les hores), únic llibre que podien llegir les dones en aquella època. No sembla que estigui donant la notícia que ha estat escollida per ser la mare d'un deu, més aviat l'està esbroncant.
Els religiosos de la Catedral de Siena van voler acabar amb l'obra, però els qui l'havien finançat van dir que la seva inversió havia de seguir en el lloc assignat. La lira és la lira, i la religió és cosa de deu.
L'obra finalment en el 1800 va ser traslladada a la seva ciutat rival: Florència. Avui pot veure's en la Galeria dels Uffizi d'aquesta ciutat toscana.
Sens dubte hi ha interpretacions per a tots els gustos, no hi ha res ni en la biografia de Martini, ni en la seva obra que indiqui que volgués realitzar una pintura irrespectuosa. Del que es tracta és de veure-la, admirar-la i treure cadascun de nosaltres la seva millor conclusió.
En aquest context els banquers de Siena van encarregar un tríptic sobre l'Anunciació que havia de causar sensació, i ho van aconseguir. La pintura va ser encarregada per a l'altar de sant Ansano, un dels protectors de Siena.
L'obra és d'una singular bellesa i és considerada com una obra mestra del gòtic, però en el seu temps amb ella va arribar l'escàndol, doncs no va ser compresa pels religiosos de la ciutat toscana.
Els religiosos de la Catedral de Siena van voler acabar amb l'obra, però els qui l'havien finançat van dir que la seva inversió havia de seguir en el lloc assignat. La lira és la lira, i la religió és cosa de deu.
L'obra finalment en el 1800 va ser traslladada a la seva ciutat rival: Florència. Avui pot veure's en la Galeria dels Uffizi d'aquesta ciutat toscana.
Sens dubte hi ha interpretacions per a tots els gustos, no hi ha res ni en la biografia de Martini, ni en la seva obra que indiqui que volgués realitzar una pintura irrespectuosa. Del que es tracta és de veure-la, admirar-la i treure cadascun de nosaltres la seva millor conclusió.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada