LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Tiresies es guanyava la vida fent d'endeví, en els millors canals de tv de l'Olimp. Abans va ser home i dona i va perdre la vista per això, Encara que els més malpensats diuen que creient-se Zeus va enxampar a Atenea nua i aquesta el va deixar cec a l'acte. Aquests déus com eren¡¡ Un dia amb poca feina, el Tiresias anava perdut per la muntanya quan es va trobar a dues serps copulant. El noi que era una mica carca, les va separar a bastonades. Hera que no era tant "pacata" es va cabrejar i com a càstig la va transformar en dona. I va ser dona durant uns quants anys, algun diuen que va ser una prostituta de gran èxit, altres que sumo sacerdotessa, i que va arriba a tenir un fill, o sigui, que no va perdre el temps lamentant-ho. Anys després torna al bosc i les dues serps seguien amb la seva orgia particular, aquests grecs com eren¡¡ Aquest cop, com ja sabia de què anava la cosa, les va deixar seguir en el seu festeig. Hera contenta la va tornar al seu aspecte

Celestino Bravo, "l'arximandrita excels" com li deien carinyosament, fa més de 50 anys que està a la parròquia de Santa Maria de Sales, més coneguda com l'església del tobogan al Poblado Roca. Jo el vaig tractar els anys 74 i 75. Eren anys difícils, la Roca s'havia desentès del "Poblado" que havia construït i el barri havia quedat enmig de Gavà i Viladecans en una situació d'absoluta precarietat. Eren anys que l'església no estava d'esquena al poble i la parròquia va estar aixopluc dels moviments socials i sindicals del barri. I la dreta va intentar fer que ho pagués en més d'una ocasió ""Sóc un home amb sort. A l'època de la Transició uns d'ultradreta em volien cremar el cotxe, però al final va acabar en flames un altre que era d’un company". El vaig conèixer el curs 73-74 a l'Institut de Gavà, ell donava religió, aquella assignatura que a mi mai em va fer gràcia. Bravo va entrar advertint que si la religi

Mentre l'hereu de la reina Victòria perdia reputació i fortuna entre amants i sales de joc, Anglaterra perseguia sense cap tipus de pudor a qui volia viure en llibertat. Com Oscar Wilde, Simeó Salomon va patir la hipocresia de la societat victoriana. Simeó Solomon (1840-1905) va ser un pintor prerafaelita anglès. Va néixer a Londres en el si d'una família jueva, allà va començar a rebre lliçons de pintura del seu germà Abraham. La seva germana Rebeca va exhibir les seves primeres obres a la Royal Academy de Londres en 1858. Com a estudiant de la Royal Academy, Simeó va conèixer a Dante Gabriel Rosseti i altres membres del cercle prerafaelita. Va ser el més valorat dels autors prerafaelites, amb el suport de Dante Gabriel Rossetti, Algernon Swinburne, Walter Pater o Edward Burne-Jones va poder exposar en les millors galeries angleses entre 1858 i 1872. No va renunciar mai a la seva identitat jueva, barrejant aquesta temàtica als temes clàssics hel·lènics. El 1873 la seva carr

La indústria cinematogràfica no s'ha caracteritzat mai per ser respectuosa ni amb la història coneguda, ni amb els textos literaris. "Troia" és la millor mostra d'aquesta manca d'escrúpols que s'ha fet mai. No només canvien el destí de tots i cadascun dels personatges d'aquesta epopeia, sinó que amb aquest desenllaç deixen sense temes a les millors tragèdies de la Grècia Clàssica. Per ells tot val si el comte de resultats suma. Res més començar la pel·lícula ens mostren que Aquil·les ja estava al servei d'Agamèmnon. Fals. Aquil·les vivia a Ptía amb Patrocle , company d'armes i amant. En la pel·lícula l'atac comença saquejant el temple d'Apol·lo i assassinant als monjos i al fill menor de Príam, Troilo. En la realitat, segons les diferents versions, Aquil·les descobreix a Troilo fora de les muralles, s'enamora d'ell i li ofereix ser el seu amant. El troià busca refugi en el temple d'Apol·lo i allí és assassinat cruelment pel

La maldat al Vell Testament en moltes ocasions tenia cara de dona, Jezabel va estar una de les que més va representar totes les dolenteries imaginables. La seva història apareix als dos llibres dels Reis, també en parla l'historiador Flavi Josep, conegut per tractar extensament  la relació del Baptista i la Salomé i dedicà una línia a un tal Jesús de Nazareth. La fenícia Jezabel va ser una noia que no va agradar als integristes i misògins del seu temps, i de l'actualitat. Va voler influir en el seu marit, el rei jueu Acab, i ho va aconseguir pels seus encants de "dona",  deien les males llengües jueves totes .  . Va voler que no adoressin al déu veritable. I va demanar seguir a una deessa, Astarte una dona. On s'ha vist tant atreviment ¡¡¡¡ Va portar al seu poble cap al camí del pecat, el sexe i el desenfrè, cosa que va enfadar molt al deu dels jueus, molt gelós en temes de rivalitats divines i també sexuals. Aquest va enviar al super-profeta Elies, que va d

Filla i germana de reis de la Casa d'Àustria, esposa de Lluís XIII va patir l'animadversió de polítics, Richelieu, familiars, Maria de Mèdicis sogra, i la literatura romàntica la presenta com una dona infidel i contraria als interessos de França. Rubens (1622-1625, Norton Simon Museum) Gràcies a la novel·la de Dumas, "Els tres mosqueters" i els seus múltiples versions cinematogràfiques sabem que Anna d'Àustria era infidel al seu marit Lluís XIII i que possiblement el seu fill el futur Lluís XIV ho era de pare desconegut. Sens dubte la novel·la romàntica i el cinema acostumen a falsejar la realitat, però en aquest cas la realitat no era molt diferent. Anna d'Àustria (1601-1666) era germana del rei d'Espanya Felip IV, el seu matrimoni amb Lluís XIII va ser per raó d'estat. Poc s'imaginava la néta de Felip II el món hostil que s'anava a trobar-se en arribar a la cort francesa. El seu espòs no tenia el més mínim interès per les dones. Maria

Anirem de Viladrau a la masia de La Sala on va néixer Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga. El sobrenom de Serrallonga el deu a la seva dona, Margarida Tallades, pubilla del mas de Serrallonga de Querós. A la Catalunya rural històricament el nom de les persones ha anat lligat a la finca a la qual pertanyen al marge del sexe de cadascú. La ruta d'anada i tornada són poc més de 6 quilòmetres, podem fer-la circular seguint la senyalada a wikiloc . La primera té un desnivell de poc més de 100 metres, la segona d'una mica més de 600, per la qual cosa el temps empleat pot ser molt diferent. Després de donar un tom per Viladrau, buscarem l'inici de la ruta darrere la masia Mas el Torrent, buscant el PR-C 205. A partir d'aquí la ruta està molt ben indicada. En qualsevol època de l'any és espectacular.  El camí ens descobreix punts molts interessants, com la Font de l’Oreneta o el rellotge de sol del Mas els Molins, tot passant per ind

Felip V anava per rei de França i va acabar regnant a Espanya. Home incapacitat plenament per dirigir un país. Va patir una malaltia degenerativa a partir dels 18 anys que van fer d'ell un home depressiu, melangiós, angoixat i trist; a més patia desequilibris que podien derivar, en alguns casos, en bogeria.  Felip V Així després d'arrasar bona part del seu nou regne, i especialment Catalunya, no va tenir millor idea de reclamar la corona de França, a la mort del seu avi Lluís XIV. I va declarar la guerra al món mundial: al Sacre Imperi Romà Germànic, el Regne de França, el Regne de la Gran Bretanya i les Províncies Unides, va estar l'anomenada Guerra de la Quàdruple Aliança. França va tornar a cridar al Duc de Berwick per atacar Navarra i Catalunya. Així el botxí de 1714 va acabar sent al·liat dels vençuts, doncs va armar als combatents catalans que encara lluitaven contra la invasió borbònica. El cap d'aquestes tropes va estar Pere Joan Barceló i Anguera &qu

La ruta és de poc menys de 20 km. El tram inicial entre Su i el Santuari és paral·lel a la carretera, els senders es troben en mal estat i si no es coneix bé el terreny pot fer equivocar. Tota la ruta és dins del terme municipal de Riner, al Solsonès. Una ruta similar la podeu trobar a Wikiloc Iniciem el recorregut a Su, un petit poblet amb poc més de 50 habitants. A l'Hostal Forn de Su podeu trobar allotjament i molt bona cuina. Iniciant el camí en direcció Solsona a pocs metres està la masia de Sant Diumenge, amb una ermita romànica adossada. Mes endavant surt un sender no gaire ben indicat fins a l'Avellanosa, un grup de cases amb la petita església de Sant Jaume de Riner. Un sender uneix aquest lloc amb la masia Carral, avui casa de colònies. El sender que segueix sí que es troba en bon estat i ens porta fina a la carretera, a menys d'un quilòmetre del Santuari del Miracle. Aquí agafarem el camí de l'eix Vilaró, tr

Isabel (s. XVI) era una comtessa hongaresa una mica sanguinària. La literatura popular l'ha convertit en la "number one" dels 40 principals de les psico-killers, amb mes 630 víctimes. I és que ella tenia més perill que tots els emperadors romans junts. El gust per la sang freda començà el 1604 al seu castell de Čachtice. Sempre estava en companyia de diverses joves. Un dia, després de castigar a una d'elles, la sang de la noieta li va arribar al seu rostre, i li va entrar un gust.... A partir d'aquell dia va decidir que ni banys d'aigua, ni de llet de burra com una Popea balcànica, res millor que banys de sang humana de jovenetes per rejovenir-se. Amb les seves amigues no muntava reunions "tuper", a Isabel li anava més el vici que el cilici. Amb les seves sàdiques amiguetes, es dedicava a muntar orgies nocturnes amb la sang de joves hongareses. Casada a vint anys amb un príncep blau, aquest va fer l'únic que sabien fer els homes en aquells

Una ruta  senzilla , uns 9 km,  es  pot fer un matí o una tarda quan el dia s'allargui. La ruta  és  circular.  Aparcar a la zona del Monestir de Sant Benet no  és  complicat, després de donar una ullada al lloc. Agafarem el  camí  dels matxos fins a la carretera. Un sender  paral·lel  a la carretera ens porta fins  a l'accés  al Camí dels Degotalls. Un passeig  d'un   quilòmetre  i  mig  ple de recons i sorpreses.  El camí ens deixa a la porta del Monestir. Fins  aquí  portem 3 km i  mig . De retorn tornarem pel camí dels Degotalls, però a la carretera seguirem el sender fins a Santa  Cecília , antiga abadia  romànica  a un indret amb unes vistes espectaculars.  Per tornar cal baixar per la carretera per agafar el  camí  dels matxos que ens deixarà al punt d'inici. El desnivell acumulat serà inferior als 200 metros, la ruta uns 9 km i amb poc  més  de tres hores es pot fer el recorregut sencer. 

Una ruta d'uns 8 km, ampliable a 11 si arribem al dolmen de Llanera. Passarem per les ermites romàniques de Sant Jaume de Riner i Santa Maria de Torredenegó. Iniciarem la ruta al S antuari del Miracle . Recomano visitar l'espectacular retaule barroc i el més senzill renaixentista, també la Casa Gran un palau de la casa de Cardona del segle XVI. Vam iniciar la ruta en dia de boira gebradora, però a les 10 ja havia escampat i la visibilitat era perfecte. L'inici del recorregut és el primer tram de la Ruta dels Bons Homes al Solsonès .  La ruta s'inicia al final de les  cel·les , al costat del  til·ler . Un camí ben  indicat  baixa cap a la font del Bisbe i la masia de l'Estany. Un cop arribat a l'Estany cal seguir les indicacions de la ruta dels Bons Homes en direcció Solsona. Fins a arribar a l'alçada de l'ermita de Sant Jaume de Riner, allà deixarem la ruta, pujarem fins a l'ermita i trobarem un camí en bon estat en d